Riqui Puig no pot jugar a Segona B

El migcampista de Matadepera ja té 20 anys i la seva progressió impecable demana molt més que una plaça al filial

Qualsevol afeccionat que s’hagi desplaçat a l’Estadi Johan Cruyff per veure algun partit del filial del Barça ha tingut l’oportunitat d’endevinar una realitat: Riqui Puig no pot jugar a la Segona Divisió B. El jove migcampista de Matadepera aprofita qualsevol compromís del conjunt entrenat per García Pimienta per evidenciar que és, amb el permís d’Ansu Fatí, la joia més preuada de la Masia; per deixar clar a tothom que, malgrat que les seves condicions físiques no són les millors (56 quilograms i 1,69 metres d’alçada), ‘l’ADN Barça’ que impregna la seva sang el converteix en un futbolista de futur innegociable al Camp Nou; per enviar, en definitiva, un missatge a la secretaria tècnica comandada per Éric Abidal i Ramon Planes de cara al mercat d’hivern o al del pròxim estiu.

A les oficines blaugrana hi ha molta feina a fer. I de la important. Riqui Puig ja té 20 anys i la seva progressió impecable demana molt més que una plaça al filial. Aquest diumenge, contra un rival estricte i en un gran moment de forma, el Centre d’Esports Sabadell, el migcampista menut va fer una exhibició de cap a peus. De les que no transcendirà perquè no va fer cap gol o assistència espectacular i perquè ja ha normalitzat el fet de ser extremadament fiable amb la pilota als peus i increïblement intel·ligent en la lectura del joc, també en possessió defensiva. Però la va fer. El Grup III de la Segona Divisió és una competició emocionant, de nivell i molt exigent, sobretot físicament, i cal respectar-la com a tal, però Riqui Puig no ho fa. Està a un altre nivell. Necessita nous reptes i motivacions. I girar l’esquena a aquesta realitat seria una irresponsabilitat gran per part del Barça.

Tampoc no es pot obviar, no obstant això, una altra objectivitat: la sobrepoblació al mig del camp del primer equip culer. Ernesto Valverde està apostant sense pal·liatius per Sergio Busquets, Frenkie de Jong i Arthur Melo, quelcom que ha renegat Ivan Rakitic i Arturo Vidal a la suplència, ha desconvocat Carles Aleñá en un alt percentatge dels partits i, en conseqüència, ha exercit de tap per a joves del planter com el mateix Riqui Puig o Oriol Busquets, que el passat estiu va ser previsor i va decidir marxar cedit al Twente a la recerca d’oportunitats i continuïtat. De moment, ho està aconseguint: ja ha disputat 406 minuts repartits en sis partits d’Eredivisie, la Primera Divisió holandesa. Caldrà veure si el seu rendiment als Països Baixos li permet refer el camí cap a Barcelona per convertir-se en una peça important del primer equip.

Riqui Puig ja ha deixat ben clar que vol triomfar al Barça i que no es planteja res que no sigui això. Creu que és el millor lloc per seguir creixent personalment i futbolística. Sempre que se li ha preguntat sobre el seu futur ha declarat el seu amor a l’entitat blaugrana, quelcom molt valorable tenint en compte la gran quantitat de talents que s’independitzen del club català en rebre propostes econòmiques i esportives dels millors equips d’Europa contra les quals no es pot combatre. Fa tot just un parell de mesos es va negar a marxar cedit perquè confiava en les seves capacitats de guanyar-se un lloc al primer equip. I ho està fent, com ho va fer durant la pretemporada a les ordres de Valverde, però les circumstàncies són les que són i de moment les persones encarregades de prendre decisions al Camp Nou no ho veuen així. La pilota és a la teulada de Josep Maria Bartomeu. El que és evident és que la situació del de Matadepera s’ha de tornar a avaluar.

En aquest escenari, el Barça ha de ser conscient que es troba en un moment crucial, en un episodi que marcarà, molt probablement, la trajectòria esportiva d’Ansu Fati, en una conjuntura que determinarà si la jove perla acaba deixant enrere la condició de promesa per convertir-se en realitat o si, d’altra banda, no aconsegueix traspassar l’estreta línia que separa l’èxit del fracàs al Camp Nou. Hi ha molts possibles camins a triar, però no tots tenen final feliç. És imprescindible no equivocar-se en la tria. A les oficines blaugrana hi ha molta feina a fer. I de la important.

Més informació

Comentaris

    2019 Octubre 28, 2019 4:20 pm
    no cal patir-hi cules, ara ve quan sel venen per quatre duros a qualsevol equip, i així es 1queden tant amples, és l´ADN Barça del sr. Bartomeu.

Nou comentari