Ricard Puig Martí (13 d’agost de 1999) és la sensació del futbol base blaugrana. El jove futbolista (18 anys) de Matadepera ha renovat amb el Barça un mes i un dia després de demostrar la seva vàlua a l’aparador europeu de la UEFA Youth League, exhibint-se a la final contra el Chelsea, demostrant que l’estil Barça és la Gàl·lia del futbol. Va guanyar el Barça amb un model de joc en perill d’extinció però indestructible, fins i tot en temps de l’exuberància, centímetres, força i potència de l’estil anglès. Va demostrar el Juvenil A del Barça a Nyon que el gust per la pilota venç al gust per la pilotada i el noi de Matadepera va capitanejar un equip pensat per marejar el rival i no per atropellar-lo. Ara, Riqui Puig ha arribat a un principi d’acord amb el club de la seva vida per seguir portant l’escut del Barça al pit durant les pròximes temporades.
“Hem demostrat que al futbol s’hi juga per terra”, deia Riqui Puig després de guanyar la final, fent valdre el mètode Masia. “Ara que tothom ens posa en dubte hem guanyat al favorit i ho hem fet jugant a la nostra manera. Això diu molt de la Masia”, va sentenciar el català. Només Riqui Puig, els seus entrenadors i la seva gent sap com s’ha hagut d’esforçar el petit tocador del Barça per arribar a fer-se un lloc en aquest esport que cada cop premia més el físic i menys la qualitat. “Ja comença a fer-se un home, però fins ara ha patit molt”, expliquen fonts de la formació blaugrana. Riqui Puig havia de posar-se una goma als pantalons i quan es posava la samarreta per dins, el dorsal (el 10 o el 14, una declaració d’intencions) quedava tapat per la llargada de la samarreta.
“Molts diuen que la meva estatura és un problema, però jo veig que és una de les meves virtuts”, exclama el jugador, convertint un esvoranc en una oportunitat. Així és Riqui Puig, un jugador amb el cap ben posat, alegre i feliç. Aquesta jovialitat l’ajuda sobre el verd. “Té desimboltura, entusiasme i coneix l’estil del Barça. Esperem que estigui molts anys a la casa”, expressa Valverde, que li ha donat l’alternativa a algun entrenament del primer equip on Messi, el millor jugador del món, va rebre’l amb els braços oberts. La desimboltura va en el seu ADN: un dia, entrenant amb el Barça B, en un joc d’agilitat i tècnica fet per escalfar, havien de dur cons al centre del camp, esquivant l’impacte de pilotes gegants que altres jugadors llançaven des de fora d’una rotllana. La majoria de jugadors col·locaven un con, dos qui més. Ell en va posar-ne quatre al seu lloc, aplicant la intel·ligència i esmunyint-se davant els atacs de futbolistes més grans i fornits que ell.
El seu referent futbolístic és Xavi i, salvant les distàncies, s’hi assembla a l’hora de jugar. “Al Riqui el coneix tothom dins del club. Aporta moltíssim, és un jugador que ve calcat pel nostre joc, un joc que connecta des d’infantil, que era al Jàbac de Terrasa, i és un dels nostres puntals”, afirma el seu actual entrenador, Denis Silva. “És un jugador TOP”, asseverava Francisco Javier García Pimienta, que l’entrenarà l’any vinent, altre cop. “La meva intenció sempre és quedar-me al millor equip del món”, assegurava després de Nyon. Una intenció que, per sort, s’ha convertit en realitat.
