Tocarà Stoichkov, pararà Bakero i xutarà Koeman: una frase que tots els culers repeteixen de memòria des de fa 25 anys. La narració visionària del mestre Joaquim Maria Puyal s’ha reeditat al Camp Nou avui, dissabte 10 de juny de 2017. Sota el nom: ‘Herois: el naixement d’un mite’, el Dream Team ha celebrat els 25 anys de la primera Copa d’Europa al Camp Nou.
Perfecte en l’àmbit formal però totalment inanimat, l’homenatge ha reunit menys de 30.000 persones a la graderia del Camp Nou. Projeccions gràfiques, jocs de colors i altres elements decoratius han amenitzat un partit de futbol set entre jugadors del Barça i del Benfica.
Ningú oblidarà mai el tribut que va rebre Cruyff l’any 1999. L‘holandès, emocionat, va demanar al públic que s’aixequés i entonés el Cant del Barça, com a símbol d’unió i força de cara al futur. El Camp Nou va obeir, perquè amb Cruyff no es podia fer una altra cosa. 25 anys després, el Barça té 4 Champions més i gaudeix del millor futbolista del planeta però quella imatge quedarà per sempre a la retina dels blaugranes.
El carisma i el caràcter d’un geni van congregar 100.000 persones al feu blaugrana i de manera espontània, la millor forma d’homenatjar quelcom, va donar les gràcies i va dir adéu a l’estadi de la seva vida. L’homenatge dels 25 anys no ha aixecat, ni de bon tros, l’expectació del de l’any 1999. S’ha jugat un partit de futbol set, contra el Benfica (últim equip que va jugar contra el Barça abans d’anar a Wembley) al centre d’un Camp Nou pràcticament buit. Aquest acte ha estat precedit d’un recorregut gràfic i sonor del camí d’aquell equip fins a Wembley.
El Barça ha empatat a zero, amb estrelles del passat com Zubi o Stoichkov com a figures destacades. També ha jugat Guardiola, que ha estat l’home més aclamat pel Camp Nou juntament amb Ronald Koeman, l’heroi de Wembley. Els deixebles de Cruyff han regalat jugades de fantasia.
No ha estat el millor tribut al Dream Team però 25 anys de Cruyff són dignes de ser celebrats. Els culers han recordat, per uns minuts, l’any que va començar tot. Perquè recordar és tornar a viure, allà on siguis, gràcies, Johan!
