De vegades, petites coses poden evidenciar grans veritats; diminutes revelacions poden destapar problemes estructurals profunds. El fitxatge dpel Reial Madrid e Takefusa Kubo, jove promesa japonesa formada a la Masia que va haver de tornar al seu país per culpa de la sanció de la FIFA al Barça l’any 2014, és una gran prova d’això (“La Masia no es toca”, va dir aquell dia Bartomeu). I més si es compara amb la darrera incorporació que ha anunciat el conjunt blaugrana, la de Ludovit Reis. L’un coneixia el club i la ciutat, molts dels companys amb els que s’hagués trobat al filial culer, l’idioma, l’estil i la filosofia del club català i sempre, des de petit, havia volgut jugar al Camp Nou. L’altre no només no casa amb el perfil de futbolista que triomfa a l’entitat culer, sinó que troba en les seves principals virtuts exactament el contrari: el desplegament físic i el recorregut.
Pel primer, que acabava contracte amb l’FC Tokyo, no s’ha volgut fer un esforç econòmic important, tot s’ha de dir, ja que encara que les xifres no són oficials, des dels mitjans de comunicació espanyols s’assegura que el Madrid li pagarà una fitxa d’1,2 milions d’euros nets. Pel segon, en canvi, la secretaria tècnica no va tenir cap problema a pagar 3,25 milions d’euros al Groningen holandès pels seus serveis (les xifres contractuals, en aquest cas, no han transcendit). És una aposta ferma de José Mari Bakero, segons han explicat diferents diaris especialitzats en informació blaugrana. El temps establirà si, futbolísticament, aquesta decisió ha estat encertada o no. No cal que el barcelonisme faci allò tan típic seu de tirar-se pedres a la pròpia teulada i endevini un futur brillant a Takefusa Kubo (a qui li diuen el Messi japonès) mentre menysprea Ludovit Reis sense donar-li una oportunitat. Els respectius rendiments durant els pròxims anys acabaran donant la raó a uns o altres.
Sigui com sigui, no obstant això, com a decisió de club aquesta ha estat completament reveladora i ha destapat novament que la pèrdua de l’estil que està vivint el Barça s’està gestant des dels despatxos. En una nova oportunitat per posicionar-se a favor del futbol de posició o fer-ho en contra, la secretaria tècnica culer ha tornat a deixar clares moltes coses. Una vegada més, s’ha tornat a prendre partit cap a una filosofia que no és la que va fer únic i irrepetible el club blaugrana ara ja fa una dècada. Independentment dels resultats futurs de les operacions de Kubo i Reis, la junta directiva de Josep Maria Bartomeu ha tornat a perdre. El Barça ha tornat a perdre.
És una realitat que Ernesto Valverde no ha estat a l’altura de les expectatives generades. I que aquest ha estat el principal motiu dels dubtes que hi ha hagut al voltant de la seva figura. Si el que va passar a Anfield ja va ser imperdonable, com el mateix Leo Messi va definir, encara ho és més la derrota en la final de la Copa del Rei contra el València, que va estar a punt de certificar l’acomiadament del tècnic extremeny. El problema blaugrana, però, no és només d’entrenador -al final, tothom sabia de quina forma entén el futbol Valverde i algú va decidir confiar-li a ell el primer equip-, i caldria que en moments com els actuals, en què s’han de prendre moltes més decisions, els encarregats de gestionar el club estudiïn acuradament la situació per poder-hi trobar les solucions adequades. Per solucionar el problema és imprescindible identificar-lo com a tal i, posteriorment, desgranar-lo per afrontar-lo amb responsabilitat.
