En una setmana que el Barça ha recordat altres èpoques amb discussions internes i tensions entre equip i directiva, el Camp Nou ha vist un bany del rival com feia temps que no es vivia. L’Inter ha fet una de les millors primeres parts d’un equip visitant a l’estadi els últims i ha empetitit per uns instants l’equip blaugrana.
Gerard Piqué va tenir l’última paraula a Getafe. El central català va carregar contra la directiva per un article que deixava a les clares el la influència que els jugadors del Barça tenen en les decisions del club. Segons el defensa blaugrana, la directiva havia dictat i demanat la publicació de l’article de forma interessada per enviar un missatge als jugadors. Irònicament un dels primers refusos de Piqué ha resultat defectuós i ha acabat en una carambola per Lautaro Martínez, que no ha fallat en el minut 2 de partit. Valverde, que una altra cosa no però de pacificador en sap fer, demanava unitat abans del partit. El tècnic blaugrana deu saber de bruixes, però quan hi ha males vibracions afecta a tot arreu.
El Barça ha fet una primera part d’època, i no de bona precisament. Empetitit pel rival, nerviós, incapaç de rebel·lar-se contra el domini del rival, que no tenia la pilota però gaudia de tot el perill. El públic, més desconcertat que nerviós, no sabia com reaccionar. Però un moment el Barça podia haver tornat a aquelles nits on el públic no sabia si assenyalar els jugadors, la banqueta o la grada per canalitzar les seves frustracions. Només els superpoders d’un Ter Stegen de còmic han evitat que l’Inter marxés al vestidor amb dos o tres gols al sarró.
Amb un Barça incapaç de connectar amb el seu joc, la dinàmica l’ha canviat curiosament la sortida al camp d’Arturo Vidal, prèvia xiulada de la grada. L’energia del xilè ha imprès un ritme diferent al partit i una centrada seva ha permès a Luis Suárez fer un dels gols de la temporada. L’entrada d’un altre amb una relació difícil amb la grada com Dembélé també ha donat aire a un equip necessitat d’idees fresques. Suárez, crescut, ha recollit una gran passada de Messi per culminar una remuntada molt patida.
Les relacions són difícils. De la directiva amb el vestuari, del líder amb el president, de la grada amb la directiva, de la directiva amb els jugadors. El públic encara no ha acabat de perdonar Suárez per operar-se quan no ho havia de fer la temporada passada, o simplement perquè no és maco de veure quan a l’uruguaià no li surten les coses. A la grada tampoc li agrada Vidal ni que Valverde el tregui per Busquets. Irònicament la remuntada ha començat en les botes de Vidal i ha estat culminada per una gran actuació de Suárez en allò que sap fer: rematar a gol. Suárez, xiulat durant el primer temps, ha acudit al rescat per deixar clar que el poder, dins del camp, només el tenen els jugadors.
