Carles Pérez i Ansu Fati són futbolistes especials. Diferents. Dels que, quan toquen la pilota, es fan notar. Les dues perles de la Masia han aprofitat la visita intranscendent del Barça al Giuseppe Meazza per evidenciar-ho i ajudar el conjunt blaugrana a assaltar l’Inter de Milà i frustrar-lo en el seu intent de classificar-se com a segon de grup per als vuitens de la Champions (1-2). L’extrem nascut a Guinea Bissau, a més, ha fet història i s’ha convertit en el golejador més jove de la història de la màxima competició continental entre clubs.
Un fons d’armari atrevit
El Barça ha aterrat al Giuseppe Meazza, un estadi en el qual no hi havia guanyat mai, amb les idees ben clares: no jugar-se res no podia implicar no jugar a res. Haver fet els deures abans de l’última jornada concedia l’oportunitat a Valverde de fer experiments –i els ha fet, amb un 3-5-2 inicial integrat per futbolistes com Todibo, Wague, Aleñá, Carles Pérez o Neto– i eximia el conjunt blaugrana de responsabilitats en termes de resultat, però no en l’àmbit futbolístic. Els menys habituals han aparegut en escena i abans de fer-ho, abans que l’àrbitre xiulés l’inici del partit, han hagut d’interioritzar que hi ha trens que només passen una vegada; i que arribar-hi a temps o deixar-los escapar pot canviar, cap a bé o cap a malament, una carrera.
Carles Pérez ha estat, sense cap mena de dubte, l’alumne que ha tret millor nota en l’examen de la segona unitat contra un Inter de Milà que depenia d’ell mateix però s’ho jugava tot. L’extrem de Granollers ha aprofitat el seu debut a la Champions per donar un cop de puny sobre la taula i demostrar que és un dels recursos més interessants que Valverde té en el seu fons d’armari. La jove perla blaugrana no ha deixat d’intentar-ho, de persistir, de combatre; perquè ell no concep el futbol d’una altra forma. El seu primer xut ha estat aturat per Handanović, però a la segona, després d’una passada de Griezmann i la lluita d’Arturo Vidal, no ha perdonat i ha premiat un inici de compromís molt atrevit i descarat, malgrat les circumstàncies i l’escenari exigent, del seu equip.
L’Inter de Milà, és clar, també havia de dir la seva. Els d’Antonio Conte es jugaven el passi als vuitens de la Lliga de Campions i han respost amb empenta i intensitat a la personalitat culer. Amb els seus dos davanters, Lukaku i Lautaro Martínez, com a principals raons de ser i de crear perills, els nerazzurri han posat a prova la línia de tres centrals inèdita formada per Lenglet, Umtiti i Todibo i Neto, que ha debutat amb el Barça en partit oficial; i tots plegats han respost amb bones intervencions individuals i associacions col·lectives, però no han pogut fer res perquè els locals igualessin el marcador just abans del descans. El resultat era el de menys, no obstant això, i la diana de Lukaku, no ha fet tant de mal com ho hagués fet en altres ocasions.
Ansu Fati premia la competitivitat blaugrana
Ni el gol ni els quinze minuts de descans han canviat inicialment el guió d’un partit que estava completament influenciat pel resultat de l’altre partit de la jornada, entre el Borussia Dortmund i l’Slavia de Praga al Signal Iduna Park. Els alemanys guanyaven i això obligava l’Inter de Milà a fer un pas endavant a la recerca del triomf. I l’ha anat fent a mesura que s’apropava el final i es veia més a prop de l’abisme de l’eliminació. Malgrat les entrades de De Jong i Suárez, la personalitat del Barça s’ha anat diluint amb el pas dels minuts –i amb l’arribada del cansament, inevitable per a futbolistes amb poca continuïtat com Umtiti o Aleñá, els que més l’han acusat– i Handanovic ha tingut poca feina a la represa. Neto, d’altra banda, ha hagut d’aparèixer providencialment més d’una vegada.
El rendiment del brasiler ha estat, sense cap mena de dubte, una de les millors notícies de la nit en clau blaugrana. Els afeccionats culers poden estar tranquils si Ter Stegen es constipa. L’exjugador del València ha estat clau en la resistència de la segona unitat del Barça a Milà, contra un Inter que ha arribat a marcar fins a tres dianes en fora de joc. La desesperació italiana ha provocat que els de Valverde gaudissin de bones oportunitats al contraatac. I les han perdonat fins que ha entrat Ansu Fati en els darrers instants i s’ha convertit, amb 17 anys i 40 dies, en el golejador més jove de la història de la Champions per atorgar el triomf a un Barça que ha acabat la fase de grups de la Lliga de Campions, on no perd des del 2016, amb bones sensacions.
