Diuen que les feres són molt més perilloses quan estan ferides. Que és llavors quan mostren la seva cara més salvatge, indòmita i carnissera i quan, en conseqüència, les seves preses no poden fer res més que admetre l’inevitable i acceptar amb més o menys indolència que, esclaves del destí, seran caçades. L’instint de supervivència fa que els éssers vius siguin més bàrbars que mai quan veuen perillar la seva integritat. I algú, és clar, ha de pagar els plats trencats. Quan la ferida és molt profunda, no obstant això, no hi ha res a fer. Llavors és el caçador qui ha suportar la seva defunció sense poder fer res per evitar-la.
El pecat de no competir
Només han passat 18 dies de la desfeta d’Anfield i els jugadors del Barça encara no ho han superat. Així ho va evidenciar Leo Messi en la roda de premsa posterior a la final de la Copa del Rei contra un València que feia onze anys que no guanyava un títol i que tenia moltes de saciar la fam de trofeus que el perseguia des del 2008. I de la mateixa forma ho ha demostrat la plantilla blaugrana al Benito Villamarín, escenari d’un nou altaveu mediàtic per a l’independentisme per exterioritzar el seu malestar amb la situació política que pateix Catalunya i d’una nova desfeta dolorosa culer. Abatuts, apàtics, desganats. Tristos. Amb totes les ganes del món de fer feliços els fidels que els han acompanyat malgrat les circumstàncies a Sevilla, però sense forces per fer-ho.
El València de Marcelino García Toral, un mestre del contraatac, tenia molt clar quin era el pla que havia de seguir. Amb Arthur de titular, prendre-li la pilota al Barça seria missió impossible. Els valencians no han tingut cap dubte que l’únic que havien de fer era esperar al seu propi camp i aprofitar qualsevol error blaugrana per córrer com gaseles en les transicions ofensives. Jaume Domènech, porter xe, no ha hagut de fer gairebé cap intervenció en la primera meitat; pràcticament cap equip defensa tant bé sense la necessitat de patir una gran quantitat d’ocasions. D’altra banda, el València ha aprofitat tres contraatacs per deixar molt tocat el conjunt blaugrana abans del descans. Al minut cinc, Rodrigo no ha pogut aprofitar la greu pèrdua de Lenglet per avançar el seu equip, però en la segona que ha tingut, després d’una gran assistència de Carlos Soler, no ha perdonat. Abans, Gameiro havia fet el primer gol de la nit en culminar de forma magistral un nou atac directe. Estava tornant a passar: el Barça estava renunciant a competir en un partit a vida o mort. Els catalans estaven tornant a fer allò que Messi va catalogar aquest divendres com a “imperdonable” i “lamentable”.
La reacció arriba tard
Valverde ha respost amb un doble canvi al descans. Arturo Vidal i Malcom han substituït Arthur i Semedo, respectivament, i el Barça ha canviat de cara. Sempre acompanyats pels seus seguidors, els culers han reaccionat i han començat a trepitjar amb molta més freqüència l’àrea de Jaume Domènech. El Rei de Copes no podia renunciar al seu tron sense demostrar què és el que li ha permès regnar amb tanta autoritat com ho ha fet.
Leo Messi, l’incansable líder, ha tornat a demostrar per què és el millor jugador del món i ha assumit amb extremada valentia la responsabilitat de dirigir els seus súbdits cap a un intent de remuntada heroic. L’argentí s’ha topat amb el pal en un primer moment, després d’una rematada espectacular amb l’exterior, però no s’ha rendit fins que ha retallat distàncies. El capità ha donat a l’afició l’alè que necessitava per convertir-se en el dotzè jugador del Barça en aprofitar un refús de Domènech. Faltava un quart d’hora i els de Valverde, que ha fet entrar Aleñá a la recerca de cames fresques i il·lusions renovades, tenien l’oportunitat d’enterrar una primera meitat nefasta.
Com era de preveure, el final del partit s’ha disputat a camp xe. El cor d’un campió mai no es pot subestimar. El Barça ha fet el que havia de fet i ha persistit en el seu intent de forçar la pròrroga, però no ha estat tan encertat com necessitava en els darrers metres i ha hagut d’acomiadar-se del seu cicle gloriós a la Copa del Rei. Els blaugrana tenien l’oportunitat d’encadenar cinc trofeus del KO consecutius i firmar el novè doblet de la seva història, però ha pagat cara la funesta primera meitat i ha abdicat després de quatre anys de dolç regnat.
1 
