El primer partit de Luis Suárez a l’Atlètic de Madrid va ser un autèntic escàndol, tant pel que fa a la seva actuació individual, com pel que fa a l’equip en general. Els matalassers van vèncer el Granada per 6-1 i l’uruguaià va marcar dos gols i va repartir una assistència durant els 20 minuts que va jugar, el dia del seu debut.
Tot semblaven flors i violes, però no ha hagut de passar ni una setmana, que les coses han canviat molt. L’Atlètic de Madrid encadena dos partits consecutius en els quals s’ha repetit el mateix patró: el rival es presenta sòlid en defensa i els matalassers no poden perforar la porteria contrària. Així doncs, davant l’Osca i el Vila-real, l’Atlètic ha empatat a zero en duels grisos i avorrits.
Pel que fa a Suárez, si bé la seva primera actuació va ser de 10, la segona i la tercera no arriben ni a l’aprovat. És cert que els seus companys no tenen la mateixa qualitat de Messi o De Jong, però quan ha tingut ocasions, tampoc no les ha sabut aprofitar. A més, la seva responsabilitat també és buscar i generar perill, però això tampoc no ho ha fet. De fet, en el darrer partit davant el Vila-real, ha marxat a casa sense haver tocat la pilota, pràcticament.
Deixar marxar Luis Suárez a un rival directe de forma gratuïta és una idea que no pot sonar bé de cap de les maneres. Ara bé, tampoc no ens hem de confondre. L’uruguaià no és el que era quan va arribar al Barça i per això ha hagut de marxar. Per tant, tampoc no es convertirà en el millor davanter de la història per haver fitxat per l’Atlètic de Madrid. És previsible que millori el rendiment dels darrers dos partits, però també és esperable que el conjunt blaugrana no el trobi a faltar en excés.
