Hi ha nits que no s’obliden mai. Tant les que són més especials pels èxits aconseguits com, sobretot, les més frustrants, les que en un moment determinat van convertir dolços somnis en malsons, les que ni l’impecable pas del temps pot esborrar de l’imaginari col·lectiu que les va viure. El barcelonisme encara no ha deixat de plorar aquell fatídic 7 de maig del 2019, aquell vespre en què el Barça es va cremar en l’infern d’Anfield i va culminar de la forma més cruel possible un camí europeu que, fins llavors, havia estat impecable; i no aconseguirà passar pàgina fins que Leo Messi aixequi tan alt com pugui aquesta orelluda que ara encara és més linda y deseada.
Els homes d’Ernesto Valverde, però, estan obligats a deixar enrere aquella desfeta imperdonable –però malauradament explicable– des d’aquest mateix dimarts. Comença una nova edició de la Champions League i la plantilla blaugrana, refrescada amb efectius de primer nivell com Antoine Griezmann o Frenkie de Jong, ha de tornar a il·lusionar els seus afeccionats des del terreny de joc. Des del futbol. No hi ha excuses. Ni cap altra opció. Tant el Borussia Dortmund com el Westfalenstadion –Signal Iduna Park, per motius de patrocini– han de patir la crueltat d’una fera que ara que encara està ferida ha de mostrar la seva cara més salvatge, indòmita i carnissera (21.00 hores / Movistar Liga de Campeones). Encara que estigui lluny del seu estadi i, com ha palesat en un inici de temporada irregular amb una derrota a San Mamés i un empat a El Sadar, li hagi costat ser perillosa sense l’escalfor dels seus fidels seguidors.
Un escenari tan exigent com adequat
A Rin del Nord-Westfalia, el Barça s’hi trobarà l’escenari perfecte per demostrar que sap competir com a visitant a Europa. L’exigència de la prova permetrà discernir el grau de fiabilitat que té el projecte 3.0 d’Ernesto Valverde. Ell ho sap. El conjunt blaugrana no només s’haurà d’enfrontar al segon classificat de la Bundesliga, comandat des de la banqueta per Lucien Favre i des de la gespa per Jadon Sancho, Marco Reus, Matts Hummels, Julian Brandt, Thorgan Hazard –el germà de l’estrella del Madrid– i Paco Alcácer, que la temporada passada va retrobar el seu instint golejador a Dortmund (19 gols i dues assistències) i aquest curs li està donant molta continuïtat amb set dianes i una assistència en sis compromisos. Els culers també hauran d’imposar-se a la Südtribüne, The Yellow Wall, la tribuna més espectacular, sorollosa i gran d’Europa que escenifica metafòricament, amb milers d’aficionats uniformats amb els colors groc i negre, un grup d’abelles que camina imparablement i impecable cap al seu objectiu.
La Südtribune, en una imatge d’arxiu | Europa Press
Juntament amb The Kop d’Anfield, la tribuna que va compondre la banda sonora de la remuntada històrica que mai no oblidarà el barcelonisme, la Südtribune és una de les grades futbolístiques més singulars i conegudes del món. El Barça va acabar la passada edició de la Lliga de la Campions en un infern i tornarà a un abisme per donar el tret de sortida a una nova expedició pel continent que té previst acabar, si res ni ningú no ho evita, el 30 de maig a l’Estadi Olímpic Atatürk d’Istanbul, seu de la final d’enguany. La primera prova internacional de la temporada per al conjunt blaugrana és elevadíssima, però això no pot espantar ningú: si Leo Messi i companyia volen guanyar-se el perdó pel que han fet els últims anys a Europa, han de començar a fer-ho des del primer moment, independentment del context, les circumstàncies i el rival.
El capità entra en escena
Per enfrontar-se a un equip que ve de destrossar el Bayer Leverkusen (4-0) i contra el qual el Barça només ha disputat dos partits oficials –corresponents a la Supercopa d’Europa del 1997, que va acabar a les vitrines culers (2-0 al Camp Nou i 1-1 a Dortmund)–, el més normal és que Ernesto Valverde opti per una alineació semblant a la que no va tenir pietat del València. Les bones sensacions de Luis Suárez, ja completament recuperat, el podrien fer titular, mentre que el més normal és que el seu millor amic i company sobre la gespa Leo Messi hagi d’esperar la seva oportunitat des de la banqueta. Sigui com i quan sigui, però, l’argentí tindrà minuts després d’una setmana de molta evolució. Sergi Roberto podria tornar a ocupar el lateral dret per donar descans a Semedo i Rakitic o Arturo Vidal podrien donar consistència en un onze titular que, molt probablement, convertirà Ansu Fati en el jugador més jove del Barça a disputar un compromís de Champions League.
Possible alineació del Barça: Ter Stegen; Semedo, Piqué, Lenglet, Jordi Alba; Busquets, Rakitic, De Jong; Griezmann, Suárez, Ansu Fati.
