“S’apropa un mes molt bonic. Dels que ens agraden als futbolistes i a la gent. I hi haurà un Clàssic… Hem d’estar preparats mentalment i física. Segurament no guanyarem tots els partits i no ho tindrem fàcil, però esperem tirar-lo endavant amb el suport de l’afició”, ha declarat Luis Suárez durant una aturada de seleccions, la darrera del 2019, que ja és història. El davanter uruguaià, un dels pesos pesants del Barça, té clar que el final de novembre i el desembre exigiran la millor versió de l’equip blaugrana. I el vestidor ha de respondre a les expectatives i estar-hi a l’altura per acomiadar l’any amb bones sensacions i allunyar els dubtes presents en l’imaginari col·lectiu després de la desconnexió imperdonable contra el Llevant en el darrer compromís com a visitant. No hi ha cap altra opció.
El primer examen al qual els culers se sotmetran en aquest periple de vuit partits en un mes serà exigent. I molt important. Els d’Ernesto Valverde serien els novens classificats de la Lliga si només es comptabilitzessin els resultats a domicili, una xifra que un conjunt que pretén guanyar la competició de la regularitat està obligat a millorar. El Barça ha de reaccionar i cada vegada té menys temps a perdre i menys marge de maniobra. A Butarque, en un horari poc habitual (13.00 hores / Movistar LaLiga), els blaugrana no només hauran de guanyar el Leganés, sinó que també hauran de convèncer i netejar la imatge que l’equip va embrutar, més enllà dels resultats, a San Mamés, el Sadar, el Nuevo Los Cármenes o el Ciutat de València. Sense oblidar els desastres a Dortmund i Praga.
L’escenari, com a mínim sobre el paper, sembla idoni per a la resurrecció. El Leganés és, amb sis punts en tretze jornades, el cuer de la Lliga, el pitjor equip de la categoria. Amb Javier Aguirre acabat d’aterrar a la banqueta, els madrilenys estan veient com, setmana rere setmana, la seva tercera temporada a Primera es converteix en un infern. El Barça visitarà el segon pitjor local de la competició, només superat per l’Espanyol; els culers trepitjaran la gespa d’un estadi que enguany només ha celebrat una victòria. En principi, Valverde i els seus no haurien de tenir massa problemes per fer més profunda la ferida, començar amb bon peu el seu camí cap al 2020 i oblidar la desfeta del curs passat en aquest estadi, en un partit en els quals els catalans van evidenciar que els fantasmes del passat encara sobrevolaven el Camp Nou.
Una defensa de circumstàncies
Ja hi haurà temps per pensar en el Borussia Dortmund, l’Atlètic de Madrid, la Reial Societat o el Reial Madrid, algunes de les pedres amb les quals el Barça es trobarà durant el seu tourmalet particular. Ara és moment de centrar-se en el Leganés, per molt que sembli un rival menys exigent i atractiu. Al final, és en aquests partits on es guanyen les Lligues. Per això, Valverde ha elaborat una convocatòria farcida dels seus millors homes. Les principals absències, però, són en la mateixa línia, la defensiva: Sergi Roberto per sanció i Semedo, Jordi Alba i Lenglet per lesió. Gerard Piqué, que aquesta setmana ha compaginat els entrenaments amb l’organització de la Copa Davis, és l’únic efectiu habitualment titular disponible per al compromís.
Al mig del camp, Arthur ha tornat a ser descartat per decisió tècnica. En aquesta demarcació i en les ofensives el virus FIFA no ha atacat en excés l’equip blaugrana en l’aturada internacional que acaba de finalitzar i l’entrenador extremeny haurà de gestionar una plantilla amb molts efectius disponibles de cara a un últim mes de l’any apassionant; de cara a un d’aquells mesos que, com va dir Suárez, agraden a futbolistes i afeccionats. Sigui com sigui, i amb qui sigui, el Barça està obligat a recuperar el somriure lluny del Camp Nou per demostrar als seus afeccionats i a ell mateix que està capacitat per lluitar (com a mínim) per tots els títols.
Possible alineació: Ter Stegen; Wagué, Piqué, Umtiti, Junior; Busquets, De Jong, Arturo Vidal; Messi, Suárez, Dembélé.
