El Tribunal Suprem ha confirmat les penes que l’Audiència de Barcelona va imposar al gener de 2018 a un matrimoni que, durant una dècada, va blanquejar almenys 673.299 euros amb successius i nombrosos actes d’ocultació quantitats de diners obtingudes de la seva diversificada activitat criminal. El líder de la facció més radical dels Boixos Nois, els ‘Casuals’, R.M.L., va ser condemnat a quatre anys i mig de presó i al pagament d’una multa de 1,3 milions d’euros, i la seva dona, E.C.P., a 3 anys i 3 mesos de presó i multa d’un milió d’euros. La sentència recorreguda va ordenar el decomís dels béns i dels diners blanquejats.
La Sala Penal ha aprofitat la sentència per destacar la importància de perseguir el delicte de blanqueig de capitals per evitar que es converteixi en una activitat rendible. I adverteix que aquest delicte, executat a gran escala, pot menyscabar el sistema econòmic i afectar el bon funcionament del mercat, així com dels mecanismes financers i borsaris.
Els fets provats en la sentència ara confirmada narren l’àmplia activitat delictiva de l’home, condemnat per multitud de delictes, entre ells tràfic de drogues, robatoris violents o extorsions, entre altres. Unes activitats delictives per les quals la parella va obtenir quantitats de diners que van ser introduïdes en el mercat econòmic amb successius i nombrosos actes d’ocultació. Així, la sentència detalla la constitució de societats, negocis deficitaris, compres d’immobles, de joies, de vehicles d’alta gamma, falsos premis de loteria, així com l’ingrés de 247.000 euros en comptes bancaris d’Andorra. La sentència recorreguda va considerar provat que els acusats van blanquejar 673.299 euros.
La sala rebutja els recursos en considerar que els béns investigats procedien de l’àmplia activitat delictiva del condemnat i conclou que la prova en què s’ha basat l’Audiència “no és que sigui abundant, sinó aclaparadora, i ha estat perfectament analitzada per la sentència recorreguda, en un exercici de motivació, que és irreprotxable“. La sentència destaca la importància de perseguir el delicte de blanqueig de capitals per tancar tots els circuits dels diners, a fi d’evitar l’aprofitament del delicte. És el mitjà, segons la sala, pel qual es pot tallar d’arrel l’activitat criminal a través del seguiment dels fons que es recapten il·lícitament a través de l’acció criminal. La llei pretén, amb la criminalització d’aquestes conductes, “que mai el delicte sigui una activitat rendible”.
El tribunal considera que el delicte de blanqueig és important “perquè els diners són el flux vital dels delinqüents i el medi pel qual poden ser confiscats, i en segon lloc, perquè taca les institucions financeres i corrou la confiança pública“. Els magistrats argumenten que criminalitzar el blanqueig és molt útil perquè permet la captura del delinqüent, precisament en funció dels seus fluxos econòmics, aspecte aquest de gran transcendència, i on està “el punt feble” de les xarxes delictives. I és també molt important, afegeix la sala, perquè és molt útil per lluitar contra les organitzacions criminals.
El tribunal afirma que el bé jurídic que dóna autonomia al delicte és l’ordre socioeconòmic, i dins d’aquest, els interessos concrets susceptibles de ser tutelats materialment pel sistema punitiu. Entre d’altres, el tribunal destaca “l’interès de l’estat en controlar el flux de capitals procedents d’activitats delictives executades a gran escala i que poden menyscabar el sistema econòmic, afectant també al bon funcionament del mercat i dels mecanismes financers i borsaris”.
La sentència explica que el blanqueig es vertebra en tres fases successives i enllaçades: la col·locació dels capitals en el mercat, la distracció per dissimular el seu origen delictiu i finalment la reintegració dels diners, ja blanquejat, que torna al seu titular. El tribunal inclou en la seva sentència tota la doctrina que ha anat perfilant el Suprem en els darrers anys sobre aquest delicte, que no requereix la descripció detallada de la prèvia activitat delictiva, encara que aquesta activitat criminal s’ha de concretar mínimament. Recorda també la dificultat de la instrucció judicial per desentranyar els mecanismes d’ocultació ideats per qui comet el blanqueig, per donar aparença de normalitat negocial i actuar així com a cobertura per camuflar els guanys derivats d’actuacions delictives.
