Ràfols: “Com va dir Piqué, que s’asseguin, parlin i ho solucionin”

La capitana del Barça manté l'opinió que els esportistes han de poder expressar-se políticament amb llibertat, en una entrevista amb 'El Món'

Laura Ràfols, portera i capitana del Barça.

Laura Ràfols, portera i capitana del Barça. | Adrià Soldevila

Laura Ràfols (Vilafranca del Penedès, 1990) és una de les jugadores més veteranes del Barça. Arrencant des de l’amateurisme, la portera i capitana del primer equip ha viscut -com poques de les seves companyes- la transformació del conjunt femení en els darrers anys, convertit ara en un equip purament professional i amb l’obligació de d’aixecar els dos títols estatals (Lliga i Copa) i d’arribar el més lluny possible a la Champions League, una competició on, any rere any, les blaugrana milloren el rendiment. Ràfols explica aquesta evolució en una entrevista amb El Món, on també admet l’entrada del procés sobiranista al vestidor.

Inici de temporada brillant. Cinc de cinc a la Lliga i una primera eliminatòria de Champions perfecta. Esperaven aquest començament?

Tot és fruit de la feina. Vam treballar molt bé durant la pretemporada, tot i que les jugadores que estaven amb les seleccions arribessin més tard. El nostre objectiu era començar la Lliga el millor possible per encarar la Champions amb aquest marge. A la Lliga acabem de començar i ens està anant molt bé, però tampoc podem dir que anirà perfecte. Tant de bo. Hem de seguir igual.

 

Hi ha hagut molts canvis a l’equip i al cos tècnic, com s’hi han adaptat?

És cert que una part ha canviat. L’Uri i la Berta segueixen, però en Lluís, en Dani i en Fran són incorporacions noves. L’estil de joc és el mateix, encara que cada entrenador tingui les seves dinàmiques. Estem treballant tot allò que en Fran vol i el seguirem fins el final. L’objectiu que tenim és el mateix i l’estil tampoc varia tant.

Alguns canvis substancials que s’hagin notat?

En els entrenaments, no massa. Cada entrenador té les seves coses i manies, els seus punts, però tampoc han estat canvis molt grans. A nivell de vestidor, amb les noves incorporacions, potser sí que l’idioma és un canvi important, però ens hi estem adaptant molt bé.

 

Han canviat l’idioma?

No, però intentem fer-los l’adaptació més fàcil amb l’anglès. Elles també aprenen castellà i en tenen moltes ganes. Quan la gent té ganes de comunicar-se, s’acaben entenent. Fem el que podem, entre català, castellà i anglès.

 

La temporada passada van arribar jugadores internacionals. Aquest any, encara més. Es fa pal·lesa l’aposta?

Són bones incorporacions. Venen de lligues de fora, diferents, i de l’Europeu. És cert que la intensitat en els entrenaments ha canviat, tenim un punt més, tot va més ràpid. Aquesta és l’única manera de millorar.

 

Amb els fitxatges, els objectius són superiors?

No, els objectius són els mateixos. Guanyar la Lliga, la Copa quan arribi i competir a la Champions al màxim, perquè el que volem és arribar lluny.

 

Creu que encara són lluny dels equips alemanys i francesos?

No estem tant lluny com fa uns anys, però lluitem per estar cada vegada més a prop seu. Al final, tot depèn molt del sorteig. Depèn de qui et toqui, pot ser que als vuitens acabis o pot ser que arribis fins les semifinals. Però això sí, estem més a prop del que estàvem quan vam començar.

 

Els fitxatges de Martens i Duggan han ajudat a oblidar la baixa de Jennifer Hermoso?

A nivell de joc, Jenni és una jugadora excel·lent i ens donava moltíssim. Ara, en no tenir-la ens adaptem a d’altres situacions, als nous fitxatges i a la gent que ja teníem aquí per tirar endavant. A Jenni no se la pot suplir, perquè és una jugadora especial, però sí que utilitzem les jugadores que tenim aquí per treure punts positius. Són igual de bones.

 

Ha viscut aquest canvi de l’amateurisme al professionalisme. Ha estat molt radical?

Les que estem acostumades i duen molts anys, com Marta, Melanie o jo, el canvi sí que el notem, és substancial i molt ampli. Les que no duen tants anys, probablement no el noten tant bèstia, però el fet d’haver estat aquí des de fa molt temps fa que ho valoris més. Ara entrenem al matí i ens renten la roba, quan abans ens la rentàvem a casa, cosa que a la gent li deu semblar molt normal. Però com que no ens havia passat mai, per a nosaltres és un súper canvi. Estem molt contentes de tot això.

 

S’ho esperava quan va començar a jugar amb el primer equip?

Ho somiava, no ho esperava. De la mateixa manera que somiàvem en guanyar una Lliga i ningú confiava en nosaltres. Finalment la vam acabar guanyant. Pensàvem, passarà? Finalment pot passar i està passant.

 

El dia 2 d’octubre va fer una piulada condemnant la violència policial. Per què creu que la majoria d’esportistes eviten pronunciar-se públicament a nivell polític?

No ho sé, ni idea. Abans de futbolista sóc ciutadana i persona d’aquí. Imagino que els deu fer por perquè als futbolistes, la gent no els veu com persones, sinó com futbolistes. Jo tenia molt clar que tenia ganes d’expressar el què sentia i ho vaig fer. Les xarxes socials són meves i, per tant, faig el què vull i em pronuncio com vull. No sé perquè no ho fan, la resta. Hi ha gent que sí que ho ha fet. Ara bé, allò que pensis sobre qui votaràs o no ja és personal i no hi ha motiu per publicar-ho.

 

Està preocupada pel què succeeix a nivell polític?

Aquí estem vivint una situació que no crec que agradi a ningú. Espero que en algun moment s’asseguin, parlin i que les coses siguin el més normal possibles.

 

Compra d’alguna manera el discurs de Gerard Piqué?

Crec que té molta raó. S’ha d’aconseguir que la gent parli, perquè parlant la gent s’entén. Fer les coses com s’estan fent, no crec que sigui la millor manera. Sí, sí que li compro.

 

I la reflexió que els esportistes favorables al referèndum o independentistes han de poder jugar amb la selecció espanyola, com la veu?

Suposo que cadascú tindrà la seva opinió, com qualsevol ciutadà. Hi ha qui pensa que el referèndum no és legítim, hi ha qui pensa que sí i d’altres que no van a votar. Que la gent pensi allò que vulgui. Però ser esportista no et treu que puguis pensar com qualsevol persona. Jo vaig fer allò que vaig creure i no m’ha passat res.

 

Li estranya que des de l’Estat es titlli el Barça de club independentista?

Depèn de com t’ho miris. Algú pot veure que el club té un posicionament independentista i d’altres pensaran que no és així, que només vol el diàleg i que les decisions siguin les més democràtiques possibles. Cadascú té el seu punt de vista. El club fa els comunicats que emet i en cap moment s’ha posicionat a favor de la independència. El Barça és un club català que ha volgut donar suport a Catalunya. Com va dir Piqué i el mateix club, que s’asseguin, parlin i ho solucionin.

 

Això al vestidor arriba? Se’n parla?

Sí, però no és un tema de debat. Darrerament hi ha hagut molt moviment, molt més que fa uns anys. Les estrangeres no entenen què passa, ho veuen i pregunten. Els ho intentes explicar, però tampoc és quelcom que creï conflicte. Tothom és lliure de pensar allò que vulgui, de la mateixa manera que quan hi ha eleccions autonòmiques totes votem i ningú pregunta a l’altra què ha votat. Sí que és un tema que es comenta i que s’ha intentat explicar a les estrangeres, sobretot, perquè no es preocupin. Des de fora suposo que es veu diferent, però no passa res. Tot s’acabarà arreglant. Les que som d’aquí, amb les de fora, no tenim cap tipus de problema.

Nou comentari