“No. El que ens caracteritza és la valentia i la voluntat d’intentar tenir la pilota. Hi ha equips que ens poden sotmetre, com el Barça. L’any passat vam jugar 70 minuts molt bons al Camp Nou, però per culpa d’un error ens van marcar i no vam aconseguir un bon resultat. Vam tenir les nostres opcions. Si ens haguéssim tancat potser també les haguéssim tingut, però hauríem perdut l’essència que fa tant temps que intentem transmetre als nostres futbolistes“. Amb aquesta contundència, i després d’esbossar un petit somriure, Quique Setién responia a la pregunta sobre l’estil de joc que intentaria practicar el seu Betis en la visita al Barça.
L’entrenador càntabre arribava a la dotzena jornada de la Lliga Santander més qüestionat que mai a Sevilla. El seu conjunt era el conjunt menys golejador de Primera amb vuit dianes i, amb només tretze punts, estava instaurat en la catorzena posició de la taula. La dictadura dels resultats havia fet que la massa social bètica obviés el gran joc que estaven duent a terme els seus futbolistes; els problemes de profunditat i efectivitat estaven difuminant el fet que el Betis era dels clubs que millor futbol estava desplegant. Tenint en compte el context, el més fàcil per a Setién era transformar la valentia en conservadorisme per assegurar-se que no marxarien del Camp Nou amb una golejada. El més senzill per a l’entrenador del Betis era trair la seva ideologia, perdre autoritat davant els seus futbolistes i no arriscar.
Però una persona que diu que s’hagués deixat “tallar un dit perquè m’entrenés Cruyff” demostra que és especial. Setién ha homenatjat l’holandès amb una posada en escena basada en una pressió avançada (i home a home), una sortida de pilota valenta iniciada des del porter, dos laterals molt llargs i profunds, una circulació de pilota precisa i ràpida i una generació i aprofitament d’espais que ha desactivat el Barça 2.0 d’Ernesto Valverde. Els blaugrana han intentat respondre amb més intensitat que futbol, tot i que han guanyat la partida de la possessió (53,9%-46,1%), i han encaixat la primera derrota de la temporada com a local.
El Betis ha estat fidel a la seva ideologia i ha vençut en un duel que ja es preveia com una festa del joc de posició. Quique Setién s’ha graduat al Camp Nou (i, per cert, ha presentat la seva candidatura com a relleu excepcional de Valverde si l’extremeny no renova) i les estadístiques del seu equip evidencien que ho ha fet sent conseqüent amb la seva forma d’entendre el futbol. El conjunt andalús només ha fet 64 passades menys que el Barça (499-435) i ambdós equips han registrat xifres semblants en el percentatge de passades en llarg (8,8%-13,3%), en la precisió de les passades (85,2%-83,2%) i en el percentatge de passades en camp contrari (79,8%-79%).
“El Barça fa 25 anys que marca la pauta. Sóc un admirador d’aquest estil, fa molts anys que els rivals van darrere de la pilota. Guanyar aquí reforça la nostra idea“, ha declarat el gran artífex de la victòria del Betis. Amb la seva valentia, Setién ha aconseguit que el Barça hagi perdut, per primer cop en la història, un partit en què Leo Messi ha marcat dos o més gols; amb el seu coratge, el càntabre s’ha convertit en l’únic tècnic que aconsegueix guanyar als dos grans equips de la Lliga (Barça i Madrid) a domicili; amb la seva personalitat, l’entrenador del Betis ha provocat que els aficionats culers hagin vist com un conjunt visitant marcava quatre gols en un partit oficial al Camp Nou gairebé quinze anys després que ho fes el Deportivo. Quique Setién ha demostrat, aquest diumenge, la importància de ser fidel a una idea.
