Quique Setién és l’escollit de Josep Maria Bartomeu per rellevar Ernesto Valverde. El Barça tanca el serial de la seva banqueta amb l’acomiadament del Txingurri i el fitxatge de l’entrenador càntabre, que aquest mateix dimarts ja dirigirà el seu primer entrenament. El de Santander arribarà al Camp Nou després d’estar mig any sense equip en finalitzar la seva etapa de dos cursos al Reial Betis, equip en el qual va demostrar la seva fidelitat absoluta al joc de posició, i es compromet fins al 30 de juny del 2022, un any després de les eleccions a la presidència, previstes per al 2021. L’entitat culer comença, d’aquesta manera, la recuperació de l’estil que l’ha definit històricament amb la incorporació d’un tècnic que fa uns anys va assegurar que s’hagués “deixat tallar un dit” perquè l’entrenés Johan Cruyff.
⚠️ ÚLTIMA HORA
👋 Quique Setién serà el nou entrenador del FC Barcelona. Benvingut!
🔵🔴— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) January 13, 2020
La pressió avançada i home a home, la sortida de pilota iniciada des del porter, la profunditat dels laterals, la circulació de pilota precisa i ràpida i la generació i posterior aprofitament dels espais tornaran a ser els denominadors comuns del joc del Barça si Setién –que viurà la seva vuitena etapa a les banquetes després d’entrenar el Racing, el Poli Ejido, la selecció de Guinea Equatorial, el Logroñés, el Lugo, el Las Palmas i el Betis– és capaç de traslladar a la plantilla del Barça la seva filosofia. Més enllà de les formes amb què ha dut a terme la destitució de Valverde, Bartomeu ha fet un moviment clar (i clau) per apostar per un entrenador força diferent de l’extremeny, que ha estat molt criticat durant els seus dos anys i mig al càrrec per la poca brillantor d’un equip que ha aprofitat el domini a les àrees per amagar la manca de futbol.
Qui és Quique Setién?
Quique Setién té moltes virtuts i molts defectes. És l’entrenador que va tornar el Betis a Europa després d’anys de mediocritat, el líder capaç de convertir el Benito Villamarín en un estadi atractiu per a futbolistes de gran qualitat com Bartra, Canales, Fekir, Borja Iglesias i companyia, el director d’una orquestra capaç d’engrandir-se en escenaris com el mateix Camp Nou, San Siro o el Santiago Bernabéu –i tocar-hi concerts a l’abast de molt poques agrupacions– i el d’aconseguir que un equip com el verd-i-blanc considerés, a la temporada 2018/19, un fracàs arribar a les semifinals de Copa i a les eliminatòries de l’Europa League i acabar a tres punts de les posicions europees a la Lliga. Entre moltes altres coses.
També és el tècnic que va simpatitzar poc (o gens) amb els seguidors quan les coses van anar mal dades, el protagonista de rodes de premsa que en comptes de calmar els nervis quan calia fer-ho els avivava, el foraster que mai va acabar d’entendre una de les aficions més difícils d’entendre, un dels partícips d’una planificació esportiva insuficient en relació amb les expectatives de tots plegats –sobretot el segon curs– i el principal culpable, en definitiva, que el cicle guanyador del conjunt andalús no vagi tenir la continuïtat desitjada. Entre moltes altres coses.
Amb tot, el més important de Quique Setién és que és un beneït esclau de la seva ideologia futbolística. Del seu estil i de la seva forma de concebre aquest esport. En un moment històric en què la dictadura dels resultats prima per davant de qualsevol cosa, ell va demostrar que creu fermament en el joc de posició independentment de si aquest el condueix a l’èxit o al fracàs en termes purament numèrics. Els seus equips són equips d’autor. Amb ell, el Betis tenia l’oportunitat de canviar la seva història, de canviar les respostes a les preguntes que tothom s’ha de fer, al futbol i a la vida en general: qui ets, on ets, d’on vens i cap on vas. Per aconseguir-ho, però, calia ser igual de pacient en la derrota que eufòric en el triomf. L’afició andalusa –i, per extensió, la directiva de l’entitat– no ho va fer. Caldrà veure si la blaugrana ho sap fer millor.
