El qui és qui dels possibles candidats a les eleccions del Barça

La cursa electoral blaugrana no només ha començat, sinó que ja compta amb força participants confirmats i d’altres que podrien afegir-s’hi les pròximes setmanes

Després de l’èxit del vot de censura, Josep Maria Bartomeu només té dues opcions: dimitir o convocar un referèndum i posar en mans dels socis del Barça la seva continuïtat. Tant si es produeix el primer escenari com si ho fa el segon –i, en aquest supòsit, dos terços de la massa social culer hi voten a favor–, les eleccions a la presidència de l’entitat culer es precipitaran i se celebraran més d’hora del previst, a principis de l’any vinent. Només en el cas que en l’hipotètic plebiscit menys d’un 66,6% dels aficionats es posicionin a favor d’enderrocar l’actual junta directiva, els comicis es duran a terme els dies 20 i 21 de març, tal com està programat. Del que no hi ha cap dubte, no obstant això, és que l’any 2021 hi haurà un canvi de mandat al Camp Nou. I, per aquest motiu, la cursa electoral no només ha començat, sinó que ja compta amb força participants confirmats i d’altres que podrien afegir-s’hi les pròximes setmanes.

Els confirmats

AGUSTÍ BENEDITO O LA VEU DE L’EXPERIÈNCIA

Agustí Benedito, durant l'entrevista amb 'El Món' | Jordi Borràs

Agustí Benedito, durant l’entrevista amb ‘El Món’ | Jordi Borràs

Tal com va confirmar en una entrevista a El Món, Agustí Benedito (Barcelona, 1964) es presentarà per tercera vegada a les eleccions del Barça. Fermament contrari a l’actual junta directiva, l’empresari de 56 anys, molt conegut en l’entorn barcelonista tant pel fet d’haver participat en dos comicis com per haver-se deixat veure setmanalment al Camp Nou, té un grup de votants que oscil·la entre els 8.044 vots que va rebre el 2010 i els 3.386 del 2015. L’any 1997 va ser membre de la candidatura d’Àngel Fernández i va formar part la plataforma de l’Elefant Blau, promotora de la moció de censura a Josep Lluís Núñez. El 2017 va iniciar el mateix procés contra Josep Maria Bartomeu, però aquest no va prosperar, ja que no va aconseguir recollir les signatures necessàries, mentre que enguany s’ha mantingut al marge i no ha donat suport al vot de censura que ha impulsat Més que una Moció, que sí que ha prosperat.

El DO DE L’OPORTUNITAT DE JORDI FARRÉ

Jordi Farré, impulsor del vot de censura contra Bartomeu | Europa Press

Jordi Farré, impulsor del vot de censura contra Bartomeu | Europa Press

Jordi Farré (L’Hospitalet de Llobregat, 1975) ha sabut estar en el lloc adequat en el moment oportú. Serà la segona vegada que l’empresari català, llicenciat en Enginyeria Tècnica de Sistemes, intenta arribar a la presidència del Barça, però ara ho farà després d’un moviment estratègic clau. Després de quedar-se, l’any 2015, a 500 signatures de superar el tall i convertir-se en candidat, aquesta vegada s’ha presentat en societat amb el lideratge d’un vot de censura històric contra Bartomeu. Encara que ha rebut el suport d’altres precandidats i de vuit grups d’opinió culer, la realitat és que, sobretot en el procés de validació de signatures, ha estat la cara visible de la iniciativa. Independentista declarat, Farré considera que el club blaugrana ha de mantenir-se al marge de la política. Liderarà Nou Impuls Barça.

LLUÍS FERNÀNDEZ ALÀ, UNA APOSTA PEL PLANTER

Lluís Fernàndez Alà, precandidat a les eleccions del Barça | @PassioSeny

Lluís Fernàndez Alà, precandidat a les eleccions del Barça | @PassioSeny

El de Lluís Fernàndez Alà (Barcelona, 1967) és un nom més desconegut per l’afecció del Barça, però ja fa força mesos que va oficialitzar la seva precandidatura i, encara que no ha revelat el seu programa, sí que ha deixat ben clar que el seu projecte girarà al voltant de la Masia i que l’únic isme en el qual creu és el barcelonisme. Actualment al capdavant d’Up Catalonia, una empresa de Sant Cugat d’emprenedoria i consultoria, l’empresari també té un passat en el món de la política, ja que es va presentar a les eleccions primàries a Sant Cugat del Vallès amb Demòcrates de Catalunya. També ha format part de la iniciativa de Més que una Moció, encara que des d’un segon pla. Liderarà Passió, Seny i Planter.

TONI FREIXA, EL PRECANDIDAT “CONTINUADOR”

Toni Freixa, durant la presentació de la seva candidatura per a les eleccions del Barça | Toni Freixa

Toni Freixa, durant la presentació de la seva candidatura per a les eleccions del Barça | Toni Freixa

De moment, Toni Freixa (Barcelona, 1968) ha estat l’últim a afegir-se a la festa. Entre el 2003 i el 2005 va formar part de la directiva de Joan Laporta i, uns anys més tard, va exercir de portaveu de la junta directiva del Barça durant el mandat de Sandro Rosell. Després de mantenir certes diferències amb Josep Maria Bartomeu, l’advocat barceloní va presentar un projecte en solitari en unes eleccions del 2015 en què només va aconseguir 1.750 vots i va quedar en darrera posició, però la seva campanya va ser molt elogiada. Des de llavors ha participat en diverses tertúlies i programes periodístics. Encara que a ell no li agradi, tal com va reconèixer en l’anunci de la seva precandidatura, se li ha col·locat l’etiqueta de continuista. Ell prefereix considerar-se “continuador”.

VÍCTOR FONT I LA CARTA DE XAVI HERNÁNDEZ

Víctor Font, durant la roda de premsa | EFE

Víctor Font, durant la roda de premsa | EFE

Després de retirar-se de les eleccions del 2015 a última hora, Víctor Font (Granollers, 1972) va ser el primer a destapar que tenia la intenció de recollir el relleu de Bartomeu el 2021. Ho va fer, concretament, l’any 2018. L’empresari català, cofundador i CEO de Delta Partners Group i un dels accionistes que va participar en el llançament del diari Ara, ja fa molts de temps que treballa per presidir el Barça. L’any 2019 va promoure la implantació del vot electrònic al Barça, però l’Assemblea de Socis Compromissaris no ho va aprovar. Darrerament ha anat presentant als socis culers d’arreu de Catalunya la seva proposta. Vol Xavi Hernández com a tècnic del primer equip i ho considera irrenunciable. Ho ha fet presencialment fins que la Covid-19 l’ha obligat a fer-ho de forma telemàtica. Liderarà Sí al Futur, un projecte que es defineix com a “transformador” del club blaugrana.

Els dubtosos

LA INCÒGNITA DE JOAN LAPORTA

Joan Laporta, durant una entrevista a Món Esport | Jordi Borràs

Joan Laporta, durant una entrevista a Món Esport | Jordi Borràs

Si Joan Laporta (1962, Barcelona) decideix fer el pas de presentar-se a les eleccions, serà l’únic precandidat –en principi– que podrà presumir de tenir experiència en el càrrec de president del Barça. L’advocat va dirigir l’entitat culer entre el 2003 i el 2010. El seu mandat és recordat tant pels èxits esportius de totes les seccions, l’expulsió dels Boixos Nois del Camp Nou, el lligam amb UNICEF i la postura catalanista com per la inestabilitat econòmica, que li va comportar una acció de responsabilitat, i les discrepàncies de diversos membres de la junta directiva com Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu o Toni Freixa. L’any 2015, després de la seva etapa com a polític, va intentar recuperar el tron, però va obtenir 15.615 vots i va finalitzar en segona posició als comicis. Els últims mesos ha reconegut que està formant un equip per tornar-ho a intentar i que s’hi sent amb forces, però de moment encara no ha confirmat la seva precandidatura. Ha donat suport, encara que no hi ha format part, a la moció de censura contra Bartomeu.

EMILI ROUSAUD, L’ENEMIC A CASA

Emili Rousaud, vicepresident institucional del Barça | FC Barcelona

Emili Rousaud, exvicepresident institucional del Barça | FC Barcelona

El cas d’Emili Rousaud (Barcelona, 1966) és molt peculiar. A principis del 2020, l’empresari va passar de directiu del Barça a vicepresident institucional de Bartomeu, un moviment que es va interpretar en clau electoral, ja que havia de ser el candidat continuista de l’actual junta. Quan va esclatar el Barçagate, no obstant això, el president blaugrana va convidar-lo, a ell i a cinc membres més de la junta, a dimitir per desavinences a l’hora de gestionar la crisi en qüestió. Públicament, el màxim dirigent culer va justificar que volia estar envoltat de gent que pensés més en el present que en el futur. Clar i català. A partir d’aquell episodi, que es va produir durant l’estat d’alarma, Rousaud ha assegurat més d’una vegada que té un equip potent al darrere i prou suports per presentar-se a les eleccions. La seva precandidatura, però, encara no està confirmada.

JORDI ROCHE NO HO VEU CLAR

Jordi Roche, en arxiu | EFE

Jordi Roche, en arxiu | EFE

L’entorn del Barça tenia molt clar que Jordi Roche (Girona, 1974) seria el precandidat encarregat d’encapçalar el continuisme. L’expresident del Girona i de la Federació Catalana de Futbol, que manté una bona relació amb Sandro Rosell, mai no s’havia pronunciat públicament al respecte, però diverses fonts el situaven amb moltes possibilitats de liderar un projecte al costat de diversos companys de viatge de pes. En les últimes hores, Mundo Deportivo ha informat que Roche s’està plantejant no presentar-se a les eleccions, sobretot en el cas que el vot de censura precipiti els comicis i aquests se celebrin abans del previst. Caldrà veure quina és la seva decisió final.

Diversificació del vot i possibles aliances

No es pot descartar que algun actor inesperat se sumi a la cursa electoral abans de la convocatòria oficial dels comicis. Cal tenir en compte que l’escenari encara no és definitiu. Sigui com sigui, la realitat és que els socis del Barça hauran d’escollir entre moltes opcions per acabar triant el president que s’encarregarà, entre d’altres, de la gestió esportiva després de la marxa de Leo Messi– que tard o d’hora s’acabarà produint– i de tirar endavant l’Espai Barça, que ja estava aturat abans de l’arribada del coronavirus, però la pandèmia encara l’ha complicat més. La gran varietat de precandidatures –que diversificarà els vots– i les possibles aliances durant la campanya tindran molta influència en els que seran, molt probablement, els comicis més peculiars de la història del club.

Més informació

Comentaris

    Ramon Octubre 7, 2020 10:28 pm
    Ui, sí, quina inestabilitat econòmica que hi havia amb Joan Laporta: feien servir tòner de colors a les fotocopiadores! D'haver-ne fet servir negre ja podria estar fet l'Espai Barça.
    Parlem-ne Octubre 8, 2020 10:05 am
    Per a ésser President del FCBarcelona cal tenir la vida "resolta", "resolta" econòmicament vull dir, la majoria d'associats al FCBarcelona no podrien aconseguir mai la Presidència del club. Això és tolerable ? És democràtic ? Ja està bé així ? Perquè mai se'n parla d'aquest "tema" ? Estar més preparat no vol pas dir poder "apartar-se" una mica del propi negoci i dedicar-se al club per "prestigi", però saber alhora que hom podrà mantenir el mateix "nivell" de vida i econòmic.
    ni freixa ni benedito, ni roche. Foc nou Octubre 8, 2020 12:06 pm
    el freixa un fatxa més del grupo godo, el benedito la història l'ha posat al seu lloc, un fals, però que molt fals, la seva moció de censura va ser orquestrada per donar un cop de mà al bartomeu i no pas una acció realment de censura si el roche és tan amic del rosell, aleshores ni aigua el laporta mai segones parts han estat bones s'ha de fer foc nou, president i junta, que no hagi tingut encara presencia al club, foc nou
    CRUIJJF Octubre 8, 2020 8:22 pm
    1.Joan 2. Toni...visca..

Respon a Ramon Cancel·la les respostes