Prohibit desaprofitar l’embranzida

El Barça visita Mestalla obligat a donar continuïtat a les bones sensacions que va oferir a Wembley

Messi i Busquets s'abracen a Wembley.

Messi i Busquets s’abracen a Wembley. | EFE

La Lliga torna a descansar després d’unes setmanes molt intenses. El Barça visita Mestalla en el que serà el seu setè partit en poc més de vint dies amb l’objectiu de marxar a la segona aturada per partits de seleccions de la temporada com a líder en solitari de la Primera Divisió espanyola (20.45h/Movistar Partidazo). Els blaugrana, que vénen d’ofegar les penes i amagar la seva crisi de joc i de resultats amb una bona actuació a Wembley, volen reafirmar les sensacions ofertes en el compromís de Champions League i tornar al camí del triomf en el torneig domèstic. El primer pas dels culers cap a l’orelluda sempre ha estat la consecució de la competició de la regularitat. Valverde ja ho ha deixat molt clar en més d’una roda de premsa; i els jugadors han d’interioritzar la premissa per deixar en tres duels la ratxa de jornades sense vèncer.

 

El rival i l’escenari no són senzills sobre el paper, però tampoc ho eren el Tottenham i el mític estadi londinenc aquesta setmana i el Barça va saber sobreposar-s’hi. És cert que el València arriba al matx en hores baixes (només ha guanyat un partit i actualment és setzè a la classificació) i que, a més, ve de disputar noranta minuts molt exigents contra el Manchester United de José Mourinho (encara). No ho és menys, no obstant això, que als culers sempre els ha costat Mestalla tot i que no hi perden a la Lliga des del 2007: els últims enfrontaments lliguers al feu valencià han deparat un bagatge de quatre victòries catalanes, totes per la mínima, i sis empats. Com a dada positiva cal remarcar que Marcelino, l’entrenador del València, no ha guanyat mai els blaugrana en les divuit vegades que s’hi ha enfrontat.

 

Poques rotacions

 

Les xifres criden lleugerament a l’optimisme, però no es pot oblidar que a Mestalla hi ha molts bons futbolistes (Guedes, Kondogbia, Rodrigo, Parejo i companyia) que poden renéixer en qualsevol moment. Això obliga el Barça a encarar la vuitena jornada amb tota la serietat del món i a recuperar la versió que els aficionats del Tottenham van patir. Si volen guanyar, els de Valverde han d’aplicar una fórmula de l’èxit que, únicament i exclusiva, està formada per dos ingredients: l’actitud i el futbol. La intensitat amb què van jugar Messi i companyia a la Champions ha de tenir continuïtat per donar valor a una proposta ofensiva que segueixi veient en la pilota el seu gran aliat. L’entrada d’Arthur en l’onze titular va permetre als culers tenir la possessió per intentar desorganitzar la defensa rival, però també per defensar-se. El València també és un equip al que li agrada reptar els adversaris a un intercanvi de cops i el Barça no pot caure en la temptació de jugar un estil de partit que no li interessa.

 

Malcom ha tornat a ser inclòs en la convocatòria, però serà molt difícil veure’l d’inici en una alineació inicial que només té incògnites al mig del camp. Ter Stegen seguirà vigilant la porteria blaugrana; les baixes i l’exigència del matx obliguen Jordi Alba, Lenglet, Piqué i Semedo a formar la defensa; Leo Messi ja tindrà les properes dues setmanes per descansar i unes simples molèsties al genoll no semblen suficient per aturar Luis Suárez. Sergio Busquets i Rakitic són intocables i el compromís a Mestalla no convida a rotar-los, fet pel qual Valverde haurà de triar si vol completar l’onze amb el desequilibri de Dembélé (que va descansar a Wembley), la versatilitat de Coutinho (el perfil del qual permet alternar el 4-4-2 i el 4-3-3 sense la necessitat de fer canvis), la ja fiabilitat d’Arthur o la consistència d’Arturo Vidal.

 

Possible alineació: Ter Stegen; Semedo, Piqué, Lenglet, Jordi Alba; Rakitic, Busquets, Arturo Vidal; Messi, Suárez i Dembélé.

Nou comentari