El triomf gris del Barça contra l’Athletic Club va evidenciar que, per molt que Quique Setién ho negui, el seu equip té molts problemes futbolístics. No acceptar la realitat és tan o més preocupant que la mateixa realitat. Ivan Rakitic va evitar amb una diana a la represa que els culers cometessin un error en la seva cursa per la Lliga que, sense cap mena de dubte, hagués estat pràcticament definitiu. Però no va ser capaç de maquillar una imatge blaugrana molt decebedora. La falta de profunditat va ser més que evident, l’aposta per envoltar Messi de jugadors com Suárez, Griezmann, Arthur o Arturo Vidal no va sortir gens bé i, per acabar-ho d’adobar, les entrades de Riqui Puig i Ansu Fati a la segona meitat van revolucionar el partit i van demanar a crits que es deixi de pensar en ells com a promeses. Van deixar ben clar que ja estan preparats per millorar el present.
El compromís va canviar radicalment amb les entrades de les dues joies més ben preuades de la Masia. El Barça va tenir molta més amplitud i va començar a trobar espais entre la defensa basca. Fins i tot l’actitud dels seus companys va canviar amb ells al camp. Sí, dos futbolistes de 20 i 17 anys, respectivament, van encarregar-se d’agafar les regnes d’un equip que encara somia amb el doblet de Lliga i Champions malgrat que, ara mateix, les sensacions no conviden ni de bon tros a l’optimisme. Per una qüestió de drets d’imatge no puc reforçar aquestes paraules amb imatges del duel; prego als lectors, però, que busquin a les xarxes socials la reacció de Riqui Puig al gol de Rakitic. El de Matadepera va ser, molt probablement, la persona més feliç del terreny de joc quan va veure que la pilota entrava a la porteria d’Unai Simón. Fins i tot més que l’autor de la diana, i això que li va servir per sentir-se important en la plantilla després de molt de temps a l’ombra.
El Barça ha de deixar d’abraçar la prudència i donar minuts de qualitat a Riqui Puig i Ansu Fati. No hi ha més. Quique Setién va prometre en la seva roda de premsa de presentació que seria generós amb els joves de la casa si aquests demostraven que podien millorar el rendiment dels efectius amb fitxa del primer equip. Ahir la segona part de l’equació es va complir amb escreix. Ara li toca a l’entrenador càntabre ser coherent; viure el present per canviar el futur, que li recomanarien els llibres farcits de frases motivacionals. No hi ha més. I no només ho ha de fer per ells, ho ha de fer pels seus interessos. Té una oportunitat d’or per acompanyar dues promeses en el seu salt definitiu cap a l’elit. Leo Messi, Sergio Busquets, Xavi, Iniesta, Piqué i companyia no van convertir-se en els millors jugadors del món des de la banqueta. Ho van fer sobre la gespa i en escenaris d’exigència màxima. Ho van fer quan van tenir oportunitats per fer-ho i les van aprofitar.
