Piqué o el dimoni català

El central del Barça es converteix definitivament en el pim-pam-pum de l'espanyolisme davant el moment que viu Catalunya i també rep la ira de l'afició de l'Atlètic

Qualsevol dia li sortiran banyes i cua. Gerard Piqué s’ha erigit definitivament en l’ase dels cops de l’espanyolisme. El central del Barça ha passat a encarnar la voluntat dels catalans de poder decidir el seu futur i això és imperdonable per una àmplia franja de ciutadans de l’Estat. Així que a cada estadi li espera una xiulada com la que ha rebut aquesta nit al flamant Wanda Metropolitano de l’Atlètic de Madrid. L’afició matalassera, que té en el Frente Atlético un dels grups ultres més violents del futbol europeu, ha focalitzat sobre el defensa blaugrana la seva ràbia contra el referèndum, contra el fet que es pugui discutir la unitat d’Espanya i que la independència de Catalunya esdevingui una realitat.

Ja no hi són Carles Puyol ni Xavi Hernández –tots dos s’han expressat favorablement al dret a decidir-, i ni Jordi Alba ni Sergio Busquets s’han posicionat sobre el procés català. Iniesta, autor del gol que va donar el Mundial a Espanya, és intocable, Sergi Roberto és més suplent que titular i la resta són estrangers. Queda Piqué com a símbol esportiu del sobiranisme, per més que estigui a prop de les 100 internacionalitats amb la Roja i que hi jugui des que tenia 15 anys. No n’hi ha prou amb haver demostrat el seu compromís amb la selecció espanyola. Pesa més que s’hagi manifestat per resoldre el problema votant o que se li escapessin llàgrimes davant la infame actuació de la policia nacional i la guàrdia civil l’1 d’octubre.

 

A cada pilota que ha tocat, com quan juga amb el combinat estatal o visita el Bernabéu, Piqué ha sigut xiulat. Tot i que és un futbolista amb molta personalitat, en alguna ocasió ha admès que no és de pedra i que li pot afectar aquesta hostilitat. Li estigui passant factura o no, avui no ha tingut el seu millor dia, concedint tres grans ocasions de gol a Griezmann al primer temps i tapant tard el xut de Saül per a l’1-0. Després s’ha refet i ha ofert una segona part solvent, malgrat que ha seguit sent xiulat fins a l’últim minut.

‘Rojigualdes’ a centenars

 

Els presidents Bartomeu i Cerezo havien fet crides a la calma durant tota la jornada, tement que hi pogués haver incidents més enllà de les esbroncades.  No ha estat el cas. La ira contra el sobiranisme català s’ha visualitzat en el tracte a Piqué i en la multitud de banderes espanyoles –moltes més que normalment- que han poblat el nou estadi de l’Atlètic. Són hores greus per a l’Estat i si els balcons de Madrid s’han omplert de ‘rojigualdas’ a les últimes setmanes, el Metropolitano no s’ha quedat enrere. I el ‘que viva España!’ també ha ressonat diverses vegades com un sol home. La separació entre esport i política tan pregonada per tots els mitjans espanyols no ha existit mai i encara menys quan hi ha en joc la unitat d’Espanya.

Nou comentari