Els socis del Barça han parlat. I han deixat ben clar el seu posicionament. Aquest dijous 17 de setembre, vuit grups d’opinió del club blaugrana han presentat, amb el suport dels precandidats Jordi Farré, Víctor Font i Lluís Fernàndez Alà, 20.731 signatures a les oficines del club per fer triomfar la moció contra Bartomeu i la seva junta directiva que van iniciar, sota la iniciativa coneguda com a Més que una Moció, el passat 26 d’agost, a finals de la setmana en què Leo Messi va provocar un terratrèmol al Camp Nou amb un burofax en què va demanar, acollint-se a una clàusula del seu contracte, la carta de llibertat per marxar de l’equip de la seva vida aquest estiu. Malgrat que les circumstàncies i el context no ho han posat gens fàcil, sobretot tenint en compte la situació sanitària provocada pel coronavirus i l’absència de partits a porta oberta, la principal font de recollida de signatures, els promotors han fet història i no només han aconseguit superar les 16.521 firmes necessàries –corresponent al 15% dels socis amb dret a sufragi actiu en el moment en què es va iniciar el procés– per sol·licitar la convocatòria d’una jornada de votació per decidir el futur de l’actual president blaugrana i precipitar la convocatòria dels comicis, sinó que ho han fet amb una xifra històrica.
I ara, què? Tal com marquen els estatuts, el Barça haurà de constituir, en els pròxims deu dies hàbils, l’anomenada Mesa del Vot de Censura, que s’encarregarà de promoure i controlar tot el procés i estarà integrada pels dos primers socis signants de la sol·licitud, dos membres de la junta directiva actual i un delegat de la Federació Catalana de Futbol. Aquest darrer integrant exercirà la funció de president de la Mesa, la primera tasca a realitzar de la qual serà, també en el termini màxim de deu dies hàbils, la validació de les signatures presentades. “La Mesa pot rebutjar els suports que no estiguin suficientment acreditats i pot realitzar les indagacions necessàries per esbrinar-ne l’autenticitat”, deixa ben clar el reglament de l’entitat. Si els seus membres comproven que la sol·licitud compleix els requisits adequats, demanaran a la junta de Bartomeu que convoqui l’acte de votació, “que s’haurà de celebrar en un termini no inferior a deu dies hàbils ni superior a vint i d’anunciar amb una antelació mínima de cinc dies hàbils”.
Serà llavors quan arribi el moment decisiu per forçar (o no) la dimissió de l’actual directiva: tots els socis del Barça hauran de parlar a les urnes i decidir si volen avançar les eleccions, encara que sigui només uns mesos. Si dos terços dels votants, sempre que el nombre d’aquests sigui superior al 10% de la massa social, es posicionen a favor d’aprovar el vot de censura, els membres de la junta de Bartomeu seran rellevats automàticament dels seus càrrecs i s’haurà de constituir una Comissió Gestora encarregada d’exercir les funcions de govern, administració i representació de l’entitat i de convocar eleccions per constituir una nova directiva en un termini màxim de tres mesos. Tenint en compte tots els terminis analitzats i els tempos del procés electoral –requereix l’elecció dels membres de la mesa electoral i la seva constitució, l’exposició i aprovació del cens electoral definitiu, la presentació de propostes de candidatura i la seva proclamació, la campanya electoral i la jornada de reflexió–, els nous comicis se celebrarien entre el desembre del 2020 i el febrer del 2021.
Fases i calendari del procés d’elecció del president i dels membres de la junta directiva del Barça
En cas que la Mesa del Vot de Censura no validi les signatures presentades aquest dijous o que el referèndum contra Bartomeu no superi el 66,6% de vots a favor de la finalització del seu mandat, cap soci del Barça podrà presentar una altra moció de censura durant un any exacte i, per tant, les eleccions al Camp Nou se celebraran el cap de setmana del 20 i 21 de març, tal com estava previst. Sigui quan sigui, la massa social blaugrana afrontarà una jornada electoral decisiva que determinarà el president que s’encarregarà de dur a terme la gestió esportiva posterior a l’adeu del futbolista més important de la història del club, Leo Messi, combatre la crisi econòmica provocada per la Covid-19 i culminar un Espai Barça que ja hauria de trobar-se en la seva fase final però que ara per ara només ha vist néixer l’Estadi Johan Cruyff. El repte, no cal dir-ho, serà majúscul.
