Els equips guanyadors són els que converteixen els problemes en oportunitats i els que saben trobar victòries fins i tot en les derrotes més amargues. El Barça vol aquesta Champions League i ho deixa clar demostrant que sap guanyar sense Leo Messi, el seu capità i el millor jugador del món. Els blaugrana vencen i convencen contra l’Inter de Milà (2-0), el segon classificat del Grup B, es consoliden com a líders d’aquest i segellen virtualment la classificació per als vuitens de final, ja que Tottenham i PSV Eindhoven, tercer i quart respectivament, empaten a Holanda (2-2) i es distancien a vuit punts.
Junts davant les adversitats
Messi no es pot substituir amb només un jugador. Ernesto Valverde i Jordi Alba ho van deixar clar en la roda de premsa prèvia al partit i Rafinha, el jugador que l’ha rellevat en l’onze titular, ha tingut clar des del primer moment que no podia assumir, ni molt menys, la responsabilitat de l’argentí. La solució del Barça per suplir la màgia del ’10’ ha estat una modificació tàctica: la pressió després de pèrdua ha estat més ferotge que mai. Viure a camp contrari és la millor alternativa davant l’obligació de viure sense la teva estrella; recuperar la pilota poc temps després de perdre-la és el camí més ràpid per cansar els teus rivals. Arthur ha participat molt, ha mostrat un nivell molt elevat i ha estat clau en el domini de possessió culer; Sergio Busquets, Rakitic i Coutinho s’han associat constantment amb ell per mirar de desorganitzar la sòlida defensa italiana; Lenglet, sobretot, i Piqué han fet de la concentració la seva millor virtut per allunyar els perills d’un atac capitanejat per Icardi. El Barça ha activat el ‘Mode Champions’ i ha recuperat la versió que va destrossar el PSV en la jornada inaugural de la competició continental entre clubs i va meravellar tothom a Wembley.
Ja no és que, col·lectivament parlant, els blaugrana hagin completat una de les millors primeres parts de la temporada. Durant els primers 45 minuts, els catalans han jugat com pràcticament mai havien fet des que Valverde va arribar a la banqueta del Camp Nou. No pel marcador, que mostrava un avantatge mínim al descans (1-0) i tampoc és que Handanovic hagi hagut d’intervenir en massa ocasions per evitar que aquest fos més voluminós, sinó per les sensacions que han exhibit els locals, pel ritme de joc imposat i per la imatge d’equip sacrificat i solidari. Per actitud. Per aptitud. Al cap i a la fi, per tot plegat. Rafinha ha estat l’encarregat de premiar el domini del Barça aprofitant una centrada mil·limètrica de Luis Suárez des de la dreta de l’atac. El brasiler no podia fer de Messi, però almenys ha estat tan decisiu com ell a l’hora d’obrir la llauna.
El Camp Nou s’enamora d’Arthur
La represa s’ha iniciat amb un pas endavant de l’Inter de Milà que ha provocat dues pèrdues d’Arthur en la sortida de pilota. Lluny d’arrugar-se en fallar, però, el ‘8’ –que porta el dorsal d’Iniesta però és el futbolista que més s’assembla a Xavi de tots els que han passat pel mig del camp barceloní des de la marxa del català a l’Al-Sadd del Qatar– ha mostrat la seva personalitat i ha liderat la recuperació de la possessió del Barça després del començament atrevit dels de Luciano Spalleti. Abans del quart d’hora de joc de la segona meitat, Ter Stegen s’ha tornat a quedar sense feina (la que havia tingut abans l’ha resolt amb l’autoritat que el caracteritza) i els blaugrana han tornat a rondar la porteria de Handanovic. Lenglet ha tingut dues oportunitats a pilota aturada, Luis Suárez ha demostrat que es fixa en el seu millor amic, Leo Messi, i ha intentat sorprendre l’Inter amb un xut de falta per sota la barrera i Coutinho s’ha topat amb el travesser després d’un molt bon contraatac. Avui, als de Valverde només els ha faltat ser més contundents en els metres finals.
El canvi d’Arthur, ovacionat pels aficionats del Camp Nou, per Arturo Vidal, xiulat per aquests, ha donat la benvinguda a un últim quart d’hora en què el conjunt nerazurri ha guanyat en perillositat, més per les estadístiques (9 dels 17 gols que ha marcat aquesta temporada s’han produït en els darrers quinze minuts) que pel que ha acabat fent sobre la gespa. Lautaro Martínez ha fet una rematada acrobàtica i Keita Baldé ho ha provat amb timidesa, però l’Inter de Milà han continuat sense celebrar un gol en els ja quatre compromisos oficials que ha jugat a Barcelona. A més, a cinc minuts del final, Jordi Alba ha fet pujar la segona diana al marcador després d’una gran passada filtrada de Rakitic i el lateral de l’Hospitalet, que en la prèvia havia reconegut que la baixa de Messi l’afecta especialment, ha certificat el triomf culer. El Barça es col·loca líder sense el seu líder, valgui la redundància, i omple el Camp Nou d’optimisme abans del Clàssic del pròxim diumenge a les 16.15 hores, quan els catalans tindran l’oportunitat de posar punt final a la trajectòria de Lopetegui al Madrid si guanyen el seu màxim rival per aixecar la Lliga (tot i que els madrilenys són els actuals setens classificats). La Champions torna a despertar la millor versió dels de Valverde. Hi ha vida sense Messi. No és tan maca, però n’hi ha.