Neymar demana que el judici pel seu fitxatge pel Barça se celebri a Barcelona

La defensa del davanter considera que el principi de territorialitat ha de prevaler i ha sol·licita a l'Audiència Nacional traslladar a la capital catalana el judici pel cas DIS

La defensa de Neymar ha sol·licitat a l’Audiència Nacional traslladar a Barcelona la causa sobre els presumptes delictes de corrupció entre particulars i estafa al fons brasiler DIS en el fitxatge del brasiler pel Barça perquè part dels fets que es jutjaran s’haurien comès a la capital catalana, on ja hi ha precedents, perquè el club va ser condemnat pels tribunals catalans per delicte fiscal. En la vista celebrada aquest dilluns davant el tribunal que enjudiciarà el cas, la Secció Segona de la Sala penal, Jesús Santos, l’advocat de Neymar i del seu pare, ha considerat que ha de prevaler el “principi de territorialitat” a l’hora de definir-se la jurisdicció en un últim intent per aconseguir que la causa sigui traslladada a l’Audiència de Barcelona.

Ciutadans espanyols al Brasil

Cal recordar que la Sala penal ja va establir en cinc actuacions que aquest judici s’ha de celebrar en l’Audiència Nacional, tal com ha recordat el fiscal José Perals, ja que una altra part dels suposats delictes es van cometre al Brasil per ciutadans de nacionalitat espanyola. El representant de l’empresa familiar del davanter, N&N Consultoria Esportiva i Empresarial, ha afegit una altra dada per sol·licitar el trasllat de jurisdicció, i és que no veu a l’Audiència Nacional competent per a jutjar la causa perquè el delicte de corrupció entre particulars “no existeix al Brasil”. La resta de les defenses s’han adherit als arguments exposats pels advocats de Neymar i l’empresa familiar. També el lletrat del Grup DIS, que s’ha mostrat d’acord amb el fiscal que aquest cas ha d’enjudiciar-se a l’Audiència Nacional i no a Barcelona perquè, entre altres coses, “ningú qüestiona que el delicte d’estafa es va cometre íntegrament a l’estranger” i que alguns dels sospitosos són espanyols.

Neymar, els seus pares, els llavors presidents del Barça i del Santos, Sandro Rosell i Odilio Rodríguez, respectivament, així com els dos clubs com a persones jurídiques estan processats des del 2016 per les seves presumptes maniobres per inflar el cost del fitxatge fins als 83 milions d’euros. L’Audiència de Barcelona ja va enjudiciar el suposat frau de 13 milions d’euros en el fitxatge de Neymar, cas en el qual es va aconseguir un acord de conformitat pel qual el Barça va ser condemnat a pagar cinc milions i mig d’euros per delicte fiscal. No obstant això, la nova causa que es va obrir a l’Audiència Nacional va ser arran de la denúncia del Grup DIS, que tenia el 40% dels drets federatius del jugador.

DIS sol·licita sis anys de presó per a l’exjugador del Barça, mentre que la Fiscalia demana que siguin dos anys de presó i multa de deu milions d’euros. El ministeri públic demana la pena més alta per a Rosell (cinc anys de presó per delictes d’estafa i corrupció) i sol·licita dos anys per al pare del davanter blaugrana i un per a la seva mare, Nadine Gonçalves. Quant als clubs, el ministeri públic sol·licita que el Barça aboni una multa de 8,4 milions d’euros a la qual ha d’afegir-se la seva part d’una indemnització de 3,2 milions en concepte de responsabilitat civil a pagar de forma solidària al costat de Rosell, el president del Santos i el mateix club brasiler com a persona jurídica. L’equip del Brasil hauria d’abonar, per part seva, una multa de 7 milions i N&N, d’1,4 milions.

La Fiscalia no acusa Bartomeu

El fiscal no considera, no obstant això, que existeixin indicis delictius que apuntin a la participació de l’actual president del Barça, Josep María Bartomeu, en les presumptes irregularitats, per la qual cosa el deixa fora de la seva acusació. DIS, per part seva, demana cinc anys de presó per a ell. Les negociacions per a la contractació de Neymar, liderades el 2011 per Rosell, van alterar, segons Fiscalia, el lliure mercat del fitxatge de futbolistes i van perjudicar el fons DIS, que es va veure privat de la possibilitat que el jugador entrés en el mercat conforme a les regles de la lliure competència “i pogués obtenir una major quantitat econòmica pel traspàs”. El fiscal xifra els diners ‘reals’ abonat pel fitxatge en 83 milions d’euros i calcula que com a conseqüència de la dinàmica desplegada en la contractació, DIS va deixar de percebre deu milions d’euros, per la qual cosa hauria de ser indemnitzada amb 3,2 milions.

Més informació

Nou comentari