El Barça de Valverde s’ha estrenat amb victòria (1-2) i amb un protagonista destacat: Neymar Jr. Les vacances s’han acabat per ‘o craque’ i els rumors sobre el seu futur creixen tant com el seu futbol. Lluny d’amagar-se, el brasiler ha esclatat en forma de gols, regats i bon futbol, reivindicant-se si és que ho necessitava, demostrant que la seva marxa seria una pèrdua irreparable pel Barça. El soroll que acompanya al futbolista es converteix en melodia quan la pilota cau a les seves botes. El Barça ha guanyat a la Juventus gràcies a dos gols de Neymar a la primera meitat, tots dos de gran bellesa.
Ha començat amb bon peu el Barça de Valverde, sense estridències i amb el sistema clàssic (4-3-3), amb una dosi alta i intensa de pressió, amb Neymar i Messi fent de les seves i Samper fent de Busquets. S’ha notat que Neymar tenia ganes de demostrar no se sap ben bé què. Els companys l’han buscat i ell s’ha exhibit, extramotivat i lúcid, recordant als aficionats blaugranes que reneguen d’ell qui és Neymar Jr. Ha jugat sobre la pesada gespa del MetLife Stadium, a New Jersey, contra una Juventus que ha estat una continuació de l’equip desastrós que va perdre la final de la Champions a Cardiff.
Ja recorda Neymar què és jugar al costat de Messi, soci ideal del brasiler, millor company d’èxits i fatigues i cridats a recuperar la grandesa del Barça del trident. El de Rosario ha deixat llançar la primera falta a Neymar i s’ha associat amb ell constantment, cedint-li protagonisme i actuant amb llibertat, apropant-se a la seva parcel·la, per on també transita Iniesta, on han de crear el Triangle de les Bermudes d’Ernesto Valverde.
Neymar ha obert la llauna tirant una diagonal de fora a dins, fent una bona paret amb Paco Alcácer i definint amb potència davant Buffon. L’ha celebrat amb ràbia Neymar, que s’havia internat més d’una i dues vegades per banda buscant les pessigolles a Lichsteiner. La singularitat de Neymar s’explica amb una imatge significativa: Catalunya pendent, un diumenge 23 de juliol, a les dotze de la nit, de qualsevol gest de Neymar que ajudi a trobar alguna pista minúscula sobre el seu futur.
No ha fet cap mostra d’amor, tampoc al segon gol, al minut 26, d’una qualitat immensa. El jugador brasiler ha marxat, dins l’àrea, en un pam de terreny, de cinc defensors per superar Gianluigi Buffon amb un xut a mitjana altura. Ha estat el segell de Neymar al seu primer partit amb el Barça de Valverde. Aleshores ha cedit el testimoni a Messi, que ha estavellat dues pilotes al pal i ha iniciat el seu reguitzell de detalls i assistències, un bon tast inicial pels gurmets futbolístics. Tant Messi com Neymar han estat substituïts al descans, amb la resta dels companys (Cillesen; Aleix Vidal, Piqué, Mascherano, Digne, Samper, Iniesta, Rakitic i Alcácer).
Canvi radical a la segona meitat
Ha saltat al MetLife Stadium un equip totalment diferent, format per Ortolà, Semedo, Marlon, Umtiti, Jordi Alba; Busquets, Aleñá, Denis Suárez; Luis Suárez, Sergi Roberto i Arda Turan. Ha baixat pistonada el Barça i la Juventus ha arrencat amb Dybala, Higuaín, Douglas Costa, Chiellini i companyia. El central ha estat l’encarregat d’escurçar distàncies a la sortida d’un córner, rematant entre Umtiti i Marlon, superant Ortolà que a la jugada anterior s’havia lluït aturant una gran rematada a Dybala.
Ha patit Semedo, exigit per Douglas Costa i Alex Sandro. S’han divertit Aleñá, Denis Suárez i Sergi Roberto: el mig del camp (Busquets feia de pivot) ha tornat a formar-se integrament a partir de jugadors de la Masia. Atrevits amb la pilota als peus, buscant-se insistentment i amb Luis Suárez, combatiu davant els centrals de la Juventus, com a referència. El Barça ha guanyat el primer partit del curs, que s’ha decidit a la primera part gràcies a Neymar. Si ‘o craque’ decideix igual de bé fora del camp com ho fa dins, en breu hauriem de posar el punt final al serial Neymar-PSG.
