Luis Suárez Miramontes (La Corunya, 1935) ha mort aquest diumenge a Milà als 88 anys. Es tracta de l’únic Pilota d’Or espanyol, premi aconseguit l’any 1960, i d’una autèntica llegenda que va ser jugador del Barça durant set temporades (1954-1961). També és un mite de l’Inter de Milà (1961-1970) i va ser seleccionador espanyol (1988 i 1991).
‘Luisito’, conegut com l’arquitecte del gol, va ser un pilar fonamental del Barça durant 253 partits, convertint 141 gols entre el 1954 i el 1961. Com a culer va guanyar dues Lligues (1958/59 i 1959/60), dues Copes d’Espanya (1956/57 i 1958/59), dues Copes de Fires (1957/58 i 1959/60) i la Pilot d’Or (1960). Sens dubte, una de les llegendes més importants del futbol espanyol i una figura molt estimada també a Itàlia, on va transcórrer gran part de la seva carrera com a jugador i com a tècnic.
Nascut a La Corunya, Suárez va començar jugant al Deportivo de la Coruña, el club de la seva ciutat, fins que el 1954 va passar a formar part del Barça. Va aterrar a Barcelona procedent del ‘Dépor’ i va debutar com a culer el 2 de maig de 1954, el dia que complia 19 anys. Suárez era un interior esquerre que ho tenia tot com a futbolista: tècnica superior, habilitat insuperable amb la pilota als peus, visió privilegiada del joc i gran capacitat rematadora. Principalment, destacava per la seva elegància en el joc.
Així doncs, el Barça del tècnic Helenio Herrera (1958-60) deu bona part dels seus èxits al migcampista gallec, més enllà de Kubala. De fet, un cop l’entrenador argentí va marxar del Barça per anar a l’Inter, Suárez el va seguir. Va ser l’any 1961, poc després d’haver guanyat el guardó individual de la Pilota d’Or. Tot plegat, a causa de la crisi econòmica que patia el Barça, la qual va forçar el seu traspàs a l’Inter de Milà per 25 milions de pessetes. Amb l’equip italià va iniciar una nova etapa gloriosa, amb la conquesta de dues Copes d’Europa, entre altres títols.
L’Inter, on va jugar i on va iniciar i acabar l’etapa com a entrenador, també ha publicat un missatge a les xarxes: “Un talent únic i un gran seguidor de l’Inter. El número 10 del Grande Inter que va portar els nostres colors al sostre d’Itàlia, Europa i el món”, han publicat.
