Agustí Montal i Costa, president del Barça entre el 1969 i el 1977, ha mort aquest dimecres a l’edat de 82 anys. Fill d’Agustí Montal i Galobart, també president del Barça entre el 1946 i el 1952, fou una personalitat clau per al club en la recuperació dels valors històrics de l’entitat.

En plena dictadura, Montal va recuperar la senyera de l’escut, eliminada pel franquisme, el nom de Futbol Club Barcelona -espanyolitzat per Franco- i el català en els documents oficials i de la megafonia de l’estadi, decisions que van costar-li diversos maldecaps amb les autoritats dictatorials del moment.

 

El 1973, Agustí Montal va fitxar el futbolista que revolucionaria la història del club. Johan Cruyff, un home lliure i demòcrata, aterrava a una Barcelona sotmesa pel franquisme per enlairar un Barça trist i dur la primera Lliga després de 13 anys de penúries.

Agustí Montal i Costa fou, també, membre de la junta directiva de Narcís de Carreras (1968-69), el president que pronuncià per primera vegada -en el discurs de presa de possessió- la frase “més que un club”, basada en els vincles socials i polítics de l’entitat barcelonista. A les eleccions del 1969, Montal va vèncer Pere Baret, opositor d’Enric Llaudet durant la seva presidència (1961-1968) i també exdirectiu de la junta de De Carreras.

 

Una de les victòries més recordades de Montal, a nivell institucional, fou la batalla per la inscripció de futbolistes oriünds. La Delegación Nacional de Deportes, òrgan depenent de la dictadura, va tancar les fronteres al Barça pel fitxatge d’estrangers, en una discriminació evident respecte la resta de clubs estatals, sobretot el Reial Madrid. Montal, amb l’ajut de Miquel Roca Junyent, va amenaçar la dictadura de fer públic un informe amb tots els estrangers inscrits a la Lliga espanyola. I va guanyar.



Nou comentari