Les dinàmiques del Barça i l’Atlètic de Madrid són absolutament oposades. Els blaugrana, després d’haver liderat la Lliga amb mà de ferro, haver golejat el Reial Madrid al Santiago Bernabéu i haver tingut una distància de fins a onze punts envers el segon classificat, arriben al tram final de temporada amb els estats físic i mental minvats d’energia. Si ara fa tot just deu partits els catalans sortien del Bernabéu convençuts del seu futbol i amb la sensació de tenir la Lliga sentenciada, en les darreres jornades la situació ha fet un tomb. El Barça segueix líder, però ni el seu futbol s’ha mantingut alegre, ni les seves condicions atlètiques han ajudat -com ho feren a principi de temporada- a resoldre partits encallats.

En les últimes cinc jornades, els catalans han concedit tres empats i han deixat escapar sis punts, situació que el sempre corcó Atlètic de Madrid del ‘Cholo’ Simeone ha aprofitat per apropar-se i tenir opcions de rebentar-li la Lliga als de Valverde. Un entrenador que, d’altra banda, ha alertat contínuament de la perillositat de relaxar-se. “La temporada va molt bé, però a vegades, per un resultat les dinàmiques poden canviar. El pla és jugar cada partit com si fos l’últim”, va dir el Txingurri ara fa dues setmanes. I va encertar, de ple.

 

El Barça no és el mateix equip que va acabar la primera volta amb 16 victòries i tres empats. De fet, en el set partits disputats de la segona fase de temporada ja ha perdut els mateixos punts que en les primeres 19 jornades del campionat. I la imatge és ben diferent. Amb futbolistes cansats i amb una manca evident de frescor mental a l’hora de resoldre situacions ofensives davant rivals ben posicionats, els culers arriben a la final d’aquest diumenge essent conscients que un mal resultat els podria deixar molt tocats psicològicament. El suposat onze de gala de Valverde s’ha convertit, a més, en un equip de deu homes fixos i una peça que balla. La causa, una baixada de rendiment desmesurada de Paulinho Bezerra, l’home que, amb la seva arribada i els seus gols es va posar a la butxaca l’entrenador extremeny en la primera volta de la Lliga, però que en les darreres setmanes ha desaparegut de la gespa. Ni s’associa, ni arriba a l’àrea, ni resol. I així, el brasiler no és útil per al Barça. El seu lloc té molts números de ser ocupat pel seu compatriota Philippe Coutinho, el fitxatge més car de la història del club i un home capacitat per viure prop de Messi, Busquets i Iniesta i participar activament en la creació de joc.

En circumstàncies totalment oposades hi viu l’Atlètic de Madrid. Sense fer soroll, però amb una força de voluntat altíssima, els de Simeone s’han plantat al duel del Camp Nou a només cinc punts del Barça i amb l’opció de reduir la distància amb el líder de la Lliga a només dos punts. Essent el mateix conjunt físic de sempre, els madrilenys sumen sis victòries consecutives i vuit triomfs en els darrers nou partits -amb només un empat davant el Girona-, i arriben a Barcelona amb la satisfacció d’haver fet la feina i de no tenir res a perdre, una condició que esdevé perillosa coneixent les virtuts de l’equip blanc-i-vermell.

 

L’Atlètic de Madrid és d’aquells rivals molestos per al Barça. Un conjunt rocós, amb un mig del camp poblat d’homes físics disposats a tancar tots els espais, dissenyat per aturar equips amb un futbol més aviat valent, amant de les faltes contínues per interrompre el joc i amb una velocitat de transició altíssima i una qualitat tècnica suficient per desmuntar qualsevol equip atrevit amb només tres tocs. La lectura de Koke i Saúl i les acceleracions en la desmarcada de Griezmann i Diego Costa -un plus vital en aquest mercat- converteixen l’Atlètic en un equip letal a la contra, essent-ho encara més amb la ratxa encadenada pel francès: set gols en els darrers dos partits. El d’avui és, sens dubte, una final anticipada dins un campionat regular.



Nou comentari