Míchel, entrenador del Màlaga. | EFE

Miguel González del Campo, Míchel, (Madrid, 1963) acapararà aquest vespre els focus i se li escrutaran totes les decisions que prengui. L’entrenador del Màlaga, madrileny i símbol del madridisme, té la missió professional de guanyar l’equip de la seva vida i regalar-li la Lliga al Barça. No ha de ser fàcil per a un home que va entrar al planter del Reial el 1976, amb només 13 anys, va pujar al primer equip el 1984, amb el qual va jugar més de 400 partits i va fer 96 gols, i va deixar el club blanc el 1996 fent un petó a la gespa del Bernabéu abans de retirar-se a Mèxic. Després, al 2005, seria entrenador del filial, el Castella, i coordinador de tot el futbol base. Una vinculació tan estreta i emocional que ell mateix ha admès que el situa en una posició difícil.

“Preferiria fer-los el passadís i no la punyeta”, va dir fa uns dies, però quan se li va preguntar si es veia exercint de Valdano, que ara fa 25 anys li va treure dues Lligues al Madrid sent tècnic del Tenerife, va respondre: “Hi ha una diferència important: jo sóc molt més madridista que Valdano”. Aix.. Posteriorment, ha rebaixat el to i s’ha mantingut bastant callat. “A lo nuestro”, va piular aquesta setmana, una manera de restar transcendència a la situació, aïllar l’equip a l’inevitable soroll mediàtic i centrar-se en el joc. El Màlaga arriba en ratxa: 6 victòries, un empat i només una derrota en els últims 8 partits.

 

Míchel va viure des del camp les derrotes de Tenerife. La seva imatge marxant plorant cap als vestidors consolat per Estebaranz s’ha convertit en una de les icones d’aquell dia. El partit, però, va tenir un detall decisiu: Agustín, porter aleshores del Tenerife, i del Madrid durant molts anys, va ser substituït al descans. Havia encaixat dos gols sense estar gaire afortunat i Valdano va decidir canviar-lo. No li va tremolar el pols a l’argentí davant un porter que li podia estar pesant la pressió pel seu passat o ves a saber. Quines determinacions haurà de prendre Míchel avui? Algun dels exmadridistes que té el Màlaga a la plantilla pot acusar un moment tan delicat? Mantindrà a l’exblaugrana Sandro, que ha afirmat que somia en donar-li el campionat al Barça, tot el partit?

Míchel és ambiciós i sempre ha defensat que al Madrid, per sobre de tot, li van ensenyar “a competir i a guanyar”, i com Valdano al seu dia sap que potser robar-li la Lliga li pot servir per incrementar el seu catxet d’entrenador i, com va dir el sud-americà, “ja hi haurà ocasió de tornar-li al Madrid el que li he tret”. El seu distanciament amb Florentino Pérez, que mai ha comptat amb ell tot i ser un històric, també és una cosa que el pot motivar i que segons algunes informacions és un aspecte que mai ha digerit gaire bé.

 

L’amistat amb Luis Enrique  

 

No és excessivament coneguda l’amistat de Míchel amb Luis Enrique, de quan l’asturià va jugar al Madrid del 1991 al 96. Míchel és set anys més gran i li va fer de cicerone al jove davanter de 21 anys que aterrava al Bernabéu. Fins i tot va viure un temps a casa seva. Míchel, de 28 anys, ja era un futbolista consagrat, un interior dret finíssim i elegant, i el va ajudar a integrar-se a l’equip.

 

Tot i el seu madridisme de pedra picada, és curiós saber que Míchel de petit era de l’Atlètic, com tota la seva família. Ell mateix ho ha reconegut alguna vegada. Amb 12 anys va fer una prova amb els del Manzanares, però no el van agafar i a més li van robar la camiseta al vestidor. “Allò em va fer molt mal i li vaig demanar al meu pare que em portés al Madrid. Ell no volia, però finalment vaig fer la prova i em van agafar. Des d’aleshores que sóc merengue”, recorda Míchel. Ja a les categories inferiors va demostrar la seva personalitat, sent el capità en la majoria d’equips. Un soci abonat del Madrid des de fa més de 30 anys, que coneix a Míchel des dels seus temps de jugador, assegura que l’emblemàtic 8 blanc “és el top del que és un madridista”. Aquesta nit té un bon examen, tot i que el futbol és tan sorprenent que caldrà estar atent també al seu fill, Adrián, jugador de l’Eibar i a priori convidat de pedra al Camp Nou. Coses del destí.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa