Leo Messi es va disfressar a Eibar d’assistent. No és una nova versió de l’argentí, ja que li hem vist centenars de vegades. Però a Ipurúa, conscient que l’equip s’havia quedat sense Iniesta ni Busquets, va fer de Messi i de Xavi, assumint el pes del joc, ocupant la zona ampla del camp, convertint-se en el millor creador blaugrana.
Va inventar assistències de tots els colors. A Arda Turan, a Neymar, a Suárez… tots els companys van gaudir de les ganes de divertir-se de l’argentí, contagiat per l’esperit amateur que transmet el camp eibarra, el més petit de la categoria. El paisatge del segle XX que decora Ipurúa (edificis al voltant del camp, ambient industrial, fred i humitat, aroma a futbol antic) va evocar Messi als vells temps, quan es divertia als potreros de la seva Rosario natal.
“M’agrada més jugar de mitjapunta”, deia aleshores Messi, amb 16 anys, a la primera entrevista que va fer a Barcelona. “M’agrada moure’m per davant dels migcampistes i rebre molt la pilota per jugar-la”. “M’agrada marcar gols però també donar assistències als companys. Faig el millor per l’equip”, admetia. “Si veig un altre jugador, li passo la pilota i si no, intento marcar-lo jo”.
De fet, Messi aleshores va dir que “no li agradava jugar d’extrem”, la posició que el va veure néixer a can Barça com a futbolista. Tot i això, va fer un dels gols més mítics de la història blaugrana, emulant Maradona contra el Getafe, arrencant des de la línia de calç de la banda dreta i deixant enrere tants defenses com li sortiren al pas.
Messi prefereix passar que marcar. Ho va demostrar a Eibar i la temporada passada amb Suárez. L’argentí, que està al zenit de la seva carrera, va tornar a demostrar a Ipurúa el seu ampli catàleg de registres. En el punt àlgid de la seva maduresa com a futbolista, Messi va tornar a quan tenia 14 anys, a la seva infantesa, per tornar a fer un recital i moure el Barça a la seva voluntat.
