Leo Messi no es rendeix. L’estrella del Barça tornarà a intentar guanyar un títol amb la seva selecció. Per molt difícil que sembli, i encara que el ‘10’ consideri que l’albiceleste no és una de les candidates favorites, l’Argentina mirarà d’assolir el tron d’Amèrica del Sud. En una entrevista a Estudio Fútbol, programa de TyC Sports, el capità ha analitzat el tram final de la temporada amb el Barça i del moment en què es troba el combinat nacional argentí a pocs dies que comenci la Copa Amèrica.
#MessiEnEF: “Terminé la temporada más cansado y frustrado desde la cabeza que desde lo físico por lo que pasó en los últimos quince días”. pic.twitter.com/2pV9KuPxwP
— TyC Sports (@TyCSports) June 5, 2019
Les declaracions de Leo Messi
L’Argentina, bolcada amb l’albiceleste: “Fa molt que no juguem a la capital. En eliminatòries normalment anem a l’interior. És bonic com ens rep la gent. És bo que tot el país tingui l’oportunitat de veure la selecció”.
Més bé físicament que mentalment: “He pogut acabar bé la temporada en l’àmbit físic. He acabat més cansat i frustrat del cap per les derrotes dels últims dies, especialment l’eliminació de la Champions. Però de la lesió al pubis estic bé. És dels anys que menys minuts he jugat”.
No són favorits a guanyar la Copa Amèrica: “Tenim la il·lusió i les ganes de sempre. L’Argentina està passant per un procés de canvi amb nois nous que no han jugat massa amb la selecció. Per a molts és el primer torneig oficial. Intentarem guanyar la Copa Amèrica, encara que hem de ser realistes: no som candidats”.
Un grup unit i il·lusionat: “El resultat contra Veneçuela no va anar bé, però va ser un partit atípic. A nivell de grup em vaig integrar molt bé. Aquí hi ha més contacte i millor. Hi ha un grup molt bonic. Abans que jo hi arribés ja era un equip molt unit i és el que s’està veient. La gent és molt bona més enllà de l’aspecte futbolístic”.
L’albiceleste és la seva selecció: “Mai no vaig dubtar de jugar amb l’Argentina. Enviava vídeos perquè em coneguessin a l’Argentina, sempre vaig voler jugar-hi i no em vaig plantejar cap altre escenari”.
Agraït al seu entorn: “Sempre he estat envoltat de la meva família i els amics de sempre. Ells són els que realment estan amb mi. Els que pateixen quan passen coses lletges. Poder celebrar amb ells els èxits és el més bonic que hi ha”.
Expulsat en el seu debut amb l’Argentina: “Va ser terrible. Vaig tocar dues pilotes. Vaig plorar molt al vestuari, però els més grans em van cuidar. Fins i tot em feien bromes. Algun va reconèixer que li havia passat el mateix!”.
Guardiola, un entrenador diferent: “Es va portar molt bé amb mi. Ningú volia que anés als Jocs Olímpics, però ell em va donar permís, encara que em va obligar a anar amb algú del club perquè em vigilés. Aquella experiència és una altra de les grans coses que m’ha donat el futbol a títol personal. Viure els Jocs Olímpics va ser increïble”.
El seu pare, en el punt de mira: “Es parla molt més del meu pare que d’altres jugadors. L’han ficat al mig de moltes coses amb què no tenia res a veure. Van arribar a dir que decidia qui jugava la selecció o que posava ell els entrenadors, quelcom que també s’ha dit de mi, per cert. La que pateix és la família. Jo més o menys em puc aïllar”.
Centrat en el futbol: “Quan era petit i em llevava, no volia anar a escola. No m’agradava l’escola”.
El significat del dorsal ‘10’: “És una samarreta especial per qui la vesteix. La va fer important el Diego a l’Argentina i Ronaldinho al Barça. Però un cop ets al camp, el dorsal no té res a veure amb el que passa sobre la gespa”.
Un mestre de les faltes: “He trobat un mecanisme que em funciona per marcar gols de falta. Abans, moltes vegades xutava més fort del que cal. He millorat molt amb el pas del temps”.
El rol de capità: “El braçalet és una responsabilitat bonica que manejo tranquil·lament. Soc capità a la meva manera. No soc de parlar molt. Crec que cadascú sap el partit que jugarà i la importància que té. De vegades no cal una xerrada per motivar la plantilla. Al Barça no es feia, encara que a la selecció sí que és cert que era habitual”.
Un futbol cada vegada més defensiu: “Avui en dia, ningú regala res. Pocs equips s’exposen i intenten jugar la pilota. Cada vegada és més difícil trobar espais”.
No treu mèrit als seus companys: “No crec que el meu rendiment depengui dels jugadors que m’acompanyen al Barça o a la selecció. Sense ells, jo no marcaria gols. Que jo marqui els gols no vol dir que guanyi els partits jo sol”.
El dolorós record del Mundial de Brasil: “Guanyar la Copa del Món és el somni més gran que em queda per complir. Aquell Mundial va ser terrible. Ens mereixíem guanyar-lo, estàvem en el moment adequat. Aquella selecció argentina estava en el seu punt màxim. Teníem un grup impressionant”.
Les llàgrimes en perdre la final de la Copa Amèrica: “Vaig plorar per moltes coses. Era una final més perduda, contra Xile, i després d’un torneig en el qual vam ser molt superiors. A més, vaig fallar un penal molt decisiu. Van ser un munt de coses que van fer que un acabés explotant”.
L’anècdota del seu fill Mateo: “Celebra els gols del Madrid i es demana el Liverpool i el València perquè ens va guanyar. Ho fa per empipar el seu germà. No sé d’on ho ha tret”.
