El Barça va vèncer a Praga, però no va donar continuïtat a les bones sensacions del partit d’Ipurua. Ni de bon tros. Els d’Ernesto Valverde van patir de valent per guanyar l’Slavia, la ventafocs del seu grup de la Champions, i emportar-se els tres punts de l’Eden Arena en un compromís que va evidenciar que, jugant així, els culers no aconseguiran regnar a Europa. Durant el partit, Leo Messi i Luis Suárez van viure dues situacions clarament contraposades. D’una banda, el capità va batre dos rècords positius; de l’altra, l’uruguaià en va engreixar un de molt negatiu.
Messi, el dia
Per molt difícil que pugui semblar, Leo Messi no es cansa mai d’escriure el seu nom en els llibres d’història del futbol. I aquest dimecres ho va tornar a deixar clar. L’argentí va marcar una de les dues dianes del Barça a Praga i es va convertir en el primer futbolista a celebrar com a mínim una diana en quinze edicions de la Lliga de Campions consecutives. Des del 2 de novembre del 2005, quan va veure porteria contra el Panathinaikos per primer cop en competició europea, fins al 23 d’octubre del 2019, davant l’Slavia, el ’10’ no ha fallat, puntual com ningú, a cap temporada a la seva cita amb el gol.
A més, l’Slavia va ser el 33è equip a encaixar un gol de Messi, que va igualar en aquesta estadística Cristiano Ronaldo i Raúl: Panathinaikos, Werder Bremen, Olympique de Lió, Stuttgart, Rangers, Celtic, Xakhtar Donetsk, Basilea, Sporting de Portugal, Bayern de Munic, Manchester United, Dinamo de Kíev, Arsenal, Copenhagen, Reial Madrid, Bate Borisov, Viktoria Plzen, Milan, Bayer Leverkusen, Spartak de Moscou, París Saint-Germain, Ajax, Manchester City, Apoel, Roma, Borussia Mönchengladbach, Juventus, Olympiakos, Chelsea, PSV Eindhoven, Tottenham, Liverpool i Slavia de Praga han patit l’instint assassí de l’astre blaugrana.
Suárez, la nit
Luis Suárez, per la seva banda, segueix negat de cara a porteria. Ja fa quatre anys i un mes que l’uruguaià, quan viatja amb el Barça per disputar un partit de la màxima competició continental entre clubs, es disfressa de Michael Crawford per interpretar la sèrie famosa N’hi ha que neixen estrellats. Ho intenta de totes les formes possibles i lluita com ningú, però té el punt de mira desviat. No hi ha manera de trencar un mur molt més psicològic que qualitatiu. Aquest dimecres va fabricar una diana en introduir a la porteria de l’Slavia una pilota que semblava inofensiva; però l’àrbitre, com ja li va passar en la visita a Old Trafford del curs passat, li va apuntar (encertadament) a un defensa que l’havia desviat prèviament.
Cal remuntar-se fins al 16 de setembre del 2015 per recordar un gol del davanter centre titular del Barça en un estadi d’Europa. El va encaixar la Roma. Des de llavors, Bate Borisov, Leverkusen, Arsenal, Atlètic de Madrid, Celtic, París Saint-Germain, Juventus, Manchester City, Borussia Mönchengladbach, Sporting Lisboa, Olympiakos, la mateixa Roma, Chelsea, PSV Eindhoven, Manchester United, Tottenham, Inter, Olympique de Lió, Liverpool, Borussia Dortmund i Slavia han agraït el seu desencert en els metres finals, encara que no és menys cert que també han patit tots els intangibles que aporta l’uruguaià, un atacant que fa molt més que marcar dianes.
