A la taula de Leo Messi només hi ha una cadira, i aquesta pertany a l’astre argentí. Un partit més, el jugador del Barça ha demostrat que, quan juga a futbol, cap altre jugador és capaç de fer el que les seves botes són capaces d’imaginar. Hi ha accions que només pot fer ell. Un partit més, ha demostrat que a Antoine Griezmann encara li queda lluny el tro del jugador del Barça. S’hi va voler aproximar quedant-se a l’Atlètic aquest estiu, però el cert és que la distància futbolística segueix sent sideral. El francès és, indubtablement, un gran jugador que marca les diferències amb el conjunt madrileny i amb la seva selecció, però és que l’argentí té la capacitat única de decidir partits i de fer jugar tot un equip.
La titularitat de Semedo, que ha actuat de lateral, i de Sergi Roberto, fent de migcampista dret, han permès a Messi deixar la banda dreta des d’on acostuma a partir amb el 4-3-3 i centrar la seva posició, aproximant-se de pas a Suárez. Des d’allà, l’argentí sap moure’s com ningú de dreta a esquerra, buscant aliats en el camí i forats que semblen impossibles on traçar combinacions geomètriques. A Messi no li fa por veure una defensa tancada, perquè és conscient que amb velocitat i els moviments i tocs precisos és possible desfer qualsevol entramat. En un partit d’inici lent i previsible, l’argentí ha demostrat alguns dels perquès de la seva fama. I és que, quan ell toca la pilota, el partit adquireix una altra dimensió, ja que pot canviar de ritme en qualsevol moment.
Valverde, que ha renunciat als extrems per evitar que, almenys d’inici el partit es convertís en un estira i arronsa d’àrea a àrea, ha convidat a aquest escenari: pausa i passades segures en l’inici de la jugada i dinamisme quan la pilota arriba als dominis de Messi. L’argentí és mortífer contra defenses tancades i també amb espais, tal i com ha demostrat al minut 89. Bé ho sap Arias, a qui l’argentí ha deixat clavat amb una autopassada sensacional al primer quart d’hora de joc.
Si Griezmann s’ha passat pràcticament tota la primera meitat desaparegut, Messi ha estat un corcó que no va deixar de demanar la pilota i intentar generar moviments entre els seus companys. Tots ells saben que, si fan una bona desmarcada, la visió perifèrica de l’argentí els pot deixar en una posició favorable. Al francès li penalitza que, en partits com aquests, l’Atlètic de Madrid tingui tan poca estona la pilota. Sense ella, ni excessius moviments per demanar-la al mig del camp, el davanter de l’Atlètic és un davanter més, no diferent de la resta. El Barça ho sabia, i per tal de no deixar-lo intervenir en gaires ocasions, Valverde ha prioritzat el joc de toc amb quatre migcampistes a la velocitat que podria aportar algun extrem.
Dues assistències a la segona part
L’argentí no ha acabat d’estar precís en les finalitzacions, tal i com demostraven les dues faltes que ha llançat per sobre del travesser, i que han desfermat grans ovacions entre el públic del Wanda Metropolitano, nerviós cada cop que l’argentí podia intervenir prop de l’àrea d’Oblak. El francès, en canvi, ni tant sols ha xutat en un primer temps on ha tocat 22 cops la pilota, per 55 de Messi, que ha realitzat el doble de passades (32 per 16). A cap dels dos, però, els ha acompanyat l’escenari del partit: amb el ritme lent del Barça, Messi ha tingut moltes dificultats per generar espais, mentre que Griezmann ha passar desapercebut.
No ha estat fins al segon temps, amb l’Atlètic més bolcat -i, per tant, tenint més protagonisme en atac- i el Barça aprofitant els espais que aquest deixava, que tots dos jugadors han aconseguit generar més perill. Al tram final, Griezmann ha tret a passejar la seva qualitat enviant un gran córner al segon pal al cap de Diego Costa que ha significat l’1-0. Un cop de talent que, però, ha estat aïllat, ja que el francès, que instants abans havia regalat una gran assistència al brasiler, amb prou feines ha participat més en el joc. Griezmann ha aparegut amb comptagotes, mentre que Messi ha acabat sent decisiu per insistent.
L’argentí no ha perdut la fe en el partit ni en el seu equip, i ha acabat originant l’empat al minut 89. En una pilota dividida a la frontal de l’àrea de l’Atlètic, l’argentí ha allargat la bota el suficient per enviar-la a la dreta, on estava sol, totalment desmarcat, Ousmane Dembélé. La resta, és història. Dues assistències diferents, que exemplifiquen en part el tarannà de dos talents. El de Messi, un jugador participatiu que no deixa d’intentar-ho i que vol totes les pilotes. El de Griezmann, un talent solitari en un atac condicionat per la proposta garrepa del seu tècnic. El francès podrà guanyar títols a l’Atlètic, però amb l’estil de joc dels madrilenys difícilment podrà desenvolupar el seu talent com podria fer-ho en un Barça on les estrelles a davant fan màgia.
