Una fuetada de Messi en la segona meitat maquilla una mala actuació del Barça a Eindhoven, la ciutat de la llum. Els de Valverde ofereixen la versió més fosca de la temporada en competició europea, però agraeixen la manca d’encert del PSV i certifiquen matemàticament la primera posició del Grup B amb una actuació més pràctica que estètica. Gerard Piqué desvia un xut de falta del capità, que segueix entestat a aixecar ‘Esa copa tan linda’, per sentenciar un triomf poc fidel al que s’ha vist sobre la gespa del Philips Stadion (1-2).
Sense experiments…
La declaració d’intencions que va fer Ernesto Valverde en la roda de premsa prèvia a la visita del seu equip al Philips Stadion s’ha traduït en una alineació, efectivament, “sense experiments”. Amb els retorns de Coutinho i Rakitic a l’onze inicial, les sensibles baixes de Luis Suárez, Arthur i Umtiti (el central francès ha estat descartat a última hora per unes noves molèsties al genoll) han estat compensades per Dembélé, Arturo Vidal i Lenglet, respectivament. L’entrenador del Barça no ha confiat en els futbolistes del filial per combatre la plaga de lesions, però sí que ha premiat tres futbolistes que, tot sigui dit, han fet un pas endavant en les últimes setmanes.
El tècnic culer era conscient que avui no visitava el cuer del Grup B; avui, el Barça jugava al camp del campió i líder invicte de l’Eredivisie holandesa. Els de Van Bommel han arribat al compromís amb només un punt sumat després de quatre jornades de Champions, però a la seva competició de la regularitat estan registrant uns números (i unes sensacions) espectaculars i això convertia el rival blaugrana en un conjunt més que temible. La darrera visita dels catalans abans de les eliminatòries no ha estat un passeig triomfal sense oposició. La primera posició s’havia cuinat en escenaris exigents i el dia de servir els plats a taula també ha posat a prova la competitivitat barcelonista lluny del Camp Nou.
… ni personalitat
El que sobre el paper havia de ser el viatge més còmode del Barça durant el primer tram de Lliga de Campions ha acabat sent el que més ha destapat les carències del Barça. Els blaugrana van demostrar a Wembley i al Giuseppe Meazza, més enllà dels resultats, que tornaven a ser un equip sòlid i fiable a Europa, però al Philips Stadion la millor versió culer ha deixat pas a la que va naufragar amb estrèpit a Roma la temporada passada o a París i Torí el curs passat. El nul encert del PSV en la primera part, quan els holandesos s’han topat tres vegades amb els pals i Pereiro i Lozano han fallat dues ocasions claríssimes, ha evitat que els visitants marxessin al descans amb un marcador similar al de les fatídiques desfetes europees dels darrers anys, però no ha difuminat el mal joc.
Ja no és només que el Barça no hagi aconseguit imposar l’autoritat que se li pressuposava ni hagi pogut practicar l’estil futbolístic que aquesta temporada ha dut a terme en les grans ocasions; els de Valverde han estat molt imprecisos amb la pilota als peus, han registrat una gran quantitat de pèrdues i només han sabut respondre a l’ofensiva del PSV amb jugades individuals i puntuals. Arturo Vidal i Coutinho han tingut les oportunitats més clares per avançar (injustament) els culers, però dos defenses han evitat que el xilè veiés porteria sobre la mateixa línia de gol i els xuts del brasiler no han adquirit la condició de letals com és habitual. Els llampecs de Dembélé, que sempre que ha tocat la pilota ha generat sensació de perill, han estat els únics encarregats d’il·luminar uns foscos primers 45 minuts.
Però amb Messi
La gent normalment valora més les coses quan ja no les té i les troba a faltar. Als aficionats del Barça no els ha calgut ni una hora per adonar-se que, en molt poc temps, Arthur s’ha convertit en una peça indispensable. Sense ell, el conjunt blaugrana ha trobat a faltar cadascuna de totes les coses bones que el brasiler aporta al joc de posició de l’equip. El guió del partit no ha canviat amb l’inici de la represa: els visitants no han tingut el control, el PSV s’ha seguit apropant a l’àrea de Ter Stegen i els culers han continuat permeten l’intercanvi de cops. El porter alemany i els errors locals han mantingut amb vida els visitants i Leo Messi ha evitat que la baixa del ‘8’ anés més enllà de les sensacions.
Amb el millor jugador del món no passa, això de valorar-lo només quan se’l troba a faltar. També en això és especial. Els aficionats del Barça saben que, sense la seva estrella, les coses serien molt diferents, i per això sovint es torturen i es plantegen com serà la vida sense el ’10’. L’argentí ha fet una paret amb Dembélé, ha culminat la jugada amb un xut molt potent i ha salvat els mobles quan faltava mitja hora per al final. La diana ha desanimat en excés el PSV i, força poc després, Piqué ha desviat un xut de falta del mateix capità per encarrilar la victòria i encarregar la primera posició del Grup B. A la ciutat de la llum, el Barça ha brillat menys que mai, però la contundència a les àrees li ha permès enlluernar la seva versió més fosca.
En el tram final, Luuk De Jong ha retallat distàncies de cap i ha esperonat un Philips Stadion que ha cregut en les possibilitats dels homes de Van Bommel. Com en la resta de partit, el PSV ha merescut molt més, però no ha estat encertat, i el Barça s’ha acabat emportant els tres punts i la primera posició matemàtica del grup. Les bones notícies en l’aspecte numèric, no obstant això, no poden amagar que un equip que pretén guanyar la Champions League no pot permetre’s el luxe de ser tan fràgil com avui ho han estat els homes de Valverde.
