Lionel Messi no és un número. No és un empleat dins una empresa on hi treballen centenars de peons que, per una explicació sobre les seves condicions laborals o un augment de sou, estan obligats a demanar cita amb el director general executiu i a esperar a què el seu superior trobi un forat en una agenda sempre plena. Messi és, simplement, l’home de qui penja tota l’estructura esportiva, econòmica i institucional del Barça.

L’argentí aguanta un equip desestructurat i irregular. Les seves actuacions, majoritàriament salvadores, han evitat que el conjunt blaugrana hagi perdut la Lliga abans d’hora i han aconseguit mantenir la massa social pendent de la gespa, renunciant a debatre qüestions externes al rendiment esportiu dels propis futbolistes i de l’entrenador Luis Enrique Martínez. Messi enlluerna i el seu futbol segueix sorprenent el món. I ho fa vestit de blau i grana, uns colors que el ’10’ no té cap intenció canviar.

 

Messi és conscient que tant ell, com el Barça, es necessiten. Ambdós es retroalimenten. L’ara mitjapunta -o el què vulgui- ha comprovat que amb un altre equip, com la selecció nacional argentina, no és capaç de sentir-se tant còmode com al Camp Nou, on la columna vertebral s’ha format futbolísticament en el mateix mètode. Piqué, Busquets, Iniesta i Messi parlen el mateix idioma a la gespa, un fet clau per a què el millor futbolista del món no es plantegi un canvi d’aires.

Els diners, ni els anys de contracte, preocupen a Lionel Messi. El Barça pot pagar allò que Leo consideri just, tot i haver-se de replantejar inversions com les de l’Espai Barça, però el futbolista no exigeix una quantitat superior a l’oferta pel club, els 30 milions nets fets públics per Catalunya Ràdio dilluns passat. Lionel Messi necessita sentir-se valorat. Vol que la junta directiva barcelonista el tracti com creu merèixer, de la mateixa manera que ho ha fet amb altres companys com Neymar Jr.

 

El Barça va donar -i segueix oferint- protecció jurídica al brasiler, un fet que amb Messi i la qüestió del seu frau fiscal va quedar en l’oblit, més enllà de la campanya #TotsSomLeoMessi, de nul·la utilitat tangible. La condemna de 21 mesos de presó el va fer reflexionar. L’argentí reclama seguretat i aixopluc, allò que considera just després de gairebé tretze anys essent la figura més representativa de l’entitat a nivell mundial. Una clàusula invisible, fictícia, que acrediti la mateixa lleialtat que Messi ha demostrat tenir cap a l’escut del Barça durant tota la seva carrera. Un gest cap a un jugador irrepetible.

 

Dani Alves, que va marxar empipat amb la directiva l’estiu passat després de vuit anys de màxim rendiment, ja va fer evident una suposada manca de tracte humà entre els màxims responsables del club i els jugadors. Preguntat per les renovacions de Messi i Iniesta, el lateral fou clar: “Passi el què passi, són llegendes, se les ha de cuidar i donar-los l’estima. Però s’ha de tenir reciprocitat. Quan pensin que no serveixen, els serà igual”.

 

La renovació de Messi arribarà. Més tard o més d’hora, però l’argentí signarà l’ampliació de contracte. I ho farà quan cregui que el club compleix, el respecta i el valora, més enllà de les quantitats econòmiques. Només falta per saber quants quilòmetres té la metaforitzada “recta final” assegurada pel vicepresident esportiu Jordi Mestre dissabte passat.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa