Sempre s’havien entès, però aquesta temporada ho estan fent especialment. Leo Messi té en Jordi Alba un dels seus gran aliats i com ja va passar diumenge a Mestalla avui ho han tornat a certificar contra el Celta, connectant com si fos una jugada de billar el 2-1 rematat finalment per Luis Suárez. Si fins fa dos anys, era Dani Alves, per la dreta, qui s’associava a ulls clucs amb l’argentí, potser més per l’extraordinària qualitat tècnica de tots dos que no per visió de joc, amb Alba hi ha un component de tirania línies que els converteix en un dels binomis més profunds. Aquest migdia, tot i l’empat final, han estat decisius.
Als teva-meva Messi-Alba hi està ajudant molt el moment dolç de forma del lateral català, físicament com un tiro, amb una capacitat de recuperació esplèndida –avui mateix ha corregit un parell de desajusts dels centrals- i un esprint remarcable fins a la línia de fons. Algunes informacions han apuntat a un canvi de dieta –ha deixat el fast food i les begudes ensucrades- que li ha fet perdre algun quilo decisiu. També l’ha beneficiat, egoistament, explicat per ell mateix, l’adéu de Neymar perquè li ha deixat via lliure al carril esquerra. El cas és que sense el brasiler i la nova disposició tàctica de Valverde, cada cop més consolidada en un 4-4-2, Alba veu reforçades les seves potencialitats.
Alba s’està convertint en un mestre de la passada enrere, sempre en el moment just i la força adient, cosa que no és fàcil. I d’aquí la gran efectivitat dels seus receptors, amb Messi al capdavant. És una jugada marca de la casa, d’aquelles que es fan múltiples vegades i continuen acabant a la xarxa, per més que els rivals la coneguin. I de tant en tant és ell mateix qui finalitza l’acció, com diumenge passat a València amb un golàs. Aquell dia, com avui, no ha estat suficient perquè el Barça guanyés. És un segon empat seguit, aquest darrer més inesperat, que manté el conjunt de Valverde líder sòlid, amb 36 punts de 42 possibles, per bé que el València es pot situar a dos punts i el Madrid a sis.
