“Normalment, la gent valora més les coses quan ja no les té i les troba a faltar. Això, però, no passa amb Leo Messi. També en això és diferent. El Camp Nou se sap privilegiat de tenir el millor de tots els temps, la joia de la corona, una llegenda viva que ha capgirat la història del futbol. Justament per això els culers de tant en tant es torturen i es pregunten: què passarà quan Messi no hi sigui?”. El 24 de juny és un d’aquells dies en què, inevitablement, tots els afeccionats blaugrana fan aquesta reflexió que Toni Brosa va explicar, ara fa uns mesos, a MónEsport. És l’aniversari del ‘10’. L’argentí es fa gran i entre el mar de felicitacions que inunden les xarxes socials es desprèn una realitat que, futbolísticament, és dolorosa: cada any que passa la seva retirada és més a prop.
El pas del temps no perdona. A Messi tampoc, per molt poc humà que pugui semblar amb la pilota als peus. Aquest dilluns fa 32 anys i, és clar, des de l’egoisme, el barcelonisme té ben poca cosa a celebrar. Sap que cada any més que tingui és un any menys dels que queden per gaudir-lo. Tampoc no es tracta d’espatllar a l’argentí un dia tan especial per a ell, però és una evidència que les piles del millor jugador del món s’apagaran tard o d’hora. Potser més d’hora que tard o potser més tard que d’hora, el temps ho determinarà, però s’apagaran. D’això no n’hi ha cap dubte. La missió per a tots plegats és no deixar de gaudir d’ell i amb ell mentre això no passa; seguir sent egoistes i no desaprofitar-lo mentre segueix trepitjant la gespa del Camp Nou.
Els principals encarregats de fer-ho han de ser els responsables de prendre decisions a can Barça. En els darrers anys de naufragis europeus culers a Europa, s’ha repetit molt la tesi que el conjunt blaugrana no està rendibilitzant el millor futbolista de la història amb títols continentals. El llegat de l’argentí anirà molt més enllà dels trofeus que hagi pogut aixecar durant la seva carrera. Ha canviat el futbol i això val molt més que una Champions League o una Copa del Món. Però no és menys cert que des dels despatxos s’ha de treballar en dos fronts, un relacionat amb l’actualitat, el d’envoltar millor el ‘10’ per poder competir en el màxim nivell sense acumular desastres en les eliminatòries decisives, i l’altre amb el futur pròxim, el d’aconseguir que el seu adeu no condueixi el club cap a l’abisme. No són cap ximpleria, ni l’un ni l’altre, ni s’han de tractar obligatòriament per separat.
La junta directiva del Barça no pot preguntar-se “què passarà quan Messi no hi sigui”. La junta directiva del Barça està obligada a respondre aquesta qüestió. I a fer-ho mentre no desprestigia el present i construeix un equip al seu voltant que estigui a l’altura de les expectatives. El 32è aniversari del capità arriba en un moment complicat per a la cúpula culer, que té ganes (i necessita) que arribi el mes de juliol per poder realitzar alguna inversió potent que motivi els afeccionats de cara a la temporada vinent després d’un final de curs molt complicat. I que motivi la seva estrella, com no podria ser d’una altra forma, mentre tothom es prepara per la vida posterior a la seva retirada. Quan aquesta es produeixi ja hi haurà temps d’analitzar quines coses s’han fet bé i quines s’haurien pogut fer molt millor; ara toca avançar-se als esdeveniments i evitar anar improvisant en un tema la gestió del qual marcarà el futur de l’entitat.
