Potser van ser les paraules de Leo Messi abans del Trofeu Joan Gamper, deixant clar al Camp Nou que la Champions League era més que un somni, un anhel que fa massa que se’ls resisteix. Potser és el glamur de la competició de clubs més prestigiosa del món. Potser són els tres títols seguits, quatre en els darrers cinc anys, que ha alçat el Madrid. Potser és l’entitat dels rivals, que no permet relaxacions. Potser és el premi econòmic, superior al milió d’euros per partit guanyat. O potser, simplement, és l’emotivitat del seu himne. El cas és que quan al Barça li ha tocat aquest curs jugar partits europeus, la seva cara ha canviat radicalment respecte a la majoria de partits de Lliga. 

 

En una setmana on ‘Football leaks’ va revelar que el Barça era un dels clubs que havia participat en converses per crear una futura Lliga Europea d’esquenes a la UEFA, el conjunt blaugrana ha demostrat que li va especialment bé jugar en escenaris com el Giuseppe Meazza i contra rivals com aquest Inter. El resultat, contra un gran rival, segurament ha estat el de menys. El més destacat del partit ha estat la maduresa i l’actitud amb la qual els jugadors del conjunt blaugrana han afrontat un duel d’exigència màxima des d’un bon inici i com no han abaixat els braços en cap moment, fins i tot quan l’Inter més pressionava. 

 

Al Barça no li han tremolat les cames. Tampoc s’ha desconnectat ni s’ha relaxat ni un sol minut, conscient que l’Inter no només no ho perdonaria, sinó que ho castigaria molt car. Així ho ha advertit l’equip d’Spalletti en diferents aproximacions a l’àrea de Ter Stegen. D’errades, ben poques, per no dir cap. En defensa, l’única acció mal defensada ha acabat en gol. Però al contrari del que s’acostumaria a pensar, que la Lliga marca les sensacions i el camí a seguir de cara a la Champions, és la competició europea la que assenyala la via correcta a un Barça que, en els quatre partits disputats de Lliga de Campions, està demostrant una actitud totalment impecable. 

 

És aquesta mentalitat europea la que caldria exportar a la competició regular, una Lliga on el Barça ha combinat bones actuacions, algunes en partits d’alt nivell contra rivals com el Madrid o el Sevilla amb algunes decepcions davant de rivals més humils. Contra l’Inter, el Barça ha donat continuïtat al bon rendiment mostrat davant del PSV (4-0), el Tottenham Hotspur (2-4) i el mateix Inter (2-0) en les anteriors jornades de la fase de grups. Fins i tot a Anoeta (1-2) i Mestalla (1-1) el conjunt blaugrana va oferir estones d’equip competitiu que es creix davant l’adversitat. 

 

L’exemple de la secció de bàsquet

 

Tot i l’empat final, el partit al Giuseppe Meazza segurament sigui dels més destacables d’aquesta temporada per part de l’equip d’Ernesto Valverde. El Barça ha generat -i molt- perill, ha alternat fases de pausa i velocitat, imposant gairebé sempre el ritme que ha volgut contra un Inter molt exigent. El resultat final, un marcador enganyós, només distorsionat per la manca d’encert, un problema puntual d’un equip que ja ha demostrat que no va faltat de gol. El que si que necessita és la regularitat dels campions: el patiment viscut a Vallecas i Butarque, així com el viscut al Camp Nou davant del Girona, seria evitable si l’actitud i la concentració fossin la mateixa que la d’aquest dimarts a Milà. Potser per la mandra que li fa trepitjar Vallecas, Leganés o Getafe, les altes esferes del Barça són partidàries de participar en una hipotètica Lliga Europea on cada setmana jugui contra un gran rival que no permeti desconnexions.

 

Potser aleshores, el Barça necessitarà mantenir la mateixa concentració a un altíssim nivell. Un exemple similar l’ha viscut la secció de bàsquet del club blaugrana. De disputar un partit d’Eurolliga entre setmana, a fer de la competició europea un grup semitancat que requereix moltes setmanes d’un doble enfrontament on, sovint, gegants en pressupost, història i palmarès com el Barça, acaben fent el ridícul perquè la competitivitat d’un torneig d’aquest tipus, on es juga constantment contra els millors del continent, no permet errors. Mentrestant, bé farà el Barça d’aprendre a activar-se davant modestos. Contra ells, més que mai, cal una actitud europea. 



Nou comentari