Matar la depressió amb la bala de la Champions

El Barça visita Wembley carregat d'urgències i amb la necessitat de recuperar el seu millor futbol

Sols el Barça salva el Barça. Els resultats aconseguits en els primers compromisos de la temporada van maquillar una realitat que les tres ensopegades de la darrera setmana han desemmascarat. Que els culers no guanyin és una novetat; però que no juguin bé, no, i és sabut per a tothom que sense modificar el camí no s’arriba a un destí diferent. El Tottenham espera el conjunt blaugrana a Wembley (21.00h / Movistar Liga de Campeones) i prepara un canvi de recepta contra la depressió: Ernesto Valverde i companyia han demostrat que no necessiten un duel teòricament assequible per aixecar-se (Leganés i Athletic Club van agreujar la crisi). Els anirà millor encarant el partit més exigent d’aquest inici de temporada en què, no ho oblidem, el Barça ha tingut compromisos que ni de bon tros són els més complicats als quals s’haurà d’enfrontar d’ara endavant?

 

Contra la crisi de futbol, el futbol és la millor medicina. Com va dir Rakitic en la roda de premsa prèvia al partit, el Barça no és tan dolent com s’està projectant a les cròniques dels últims dies. Els jugadors en són conscients i volen demostrar-s’ho “a ells mateixos”. I els aficionats culers també necessiten veure que el club amb el cost esportiu més elevat –l’entitat blaugrana destina al voltant del 70% dels seus ingressos a la seva massa salarial– es tradueix sobre el terreny de joc amb aquella posada en escena tan atractiva que, a banda de conduir cap a l’èxit, dota el conjunt blaugrana d’una identitat pròpia difícilment recognoscible en qualsevol altre club del món.

 

Des del dia del Gamper, quan Leo Messi va anunciar a tots els aficionats que es trobaven a les grades del Camp Nou que la plantilla té ganes de tornar a celebrar l’orelluda amb ells, el Barça va enviar un missatge al món sencer: la seva prioritat és la Champions. La golejada contra el PSV en el partit inaugural de la competició europea va ser la primera declaració d’intencions, però la visita contra el Tottenham és la primera oportunitat de nivell per demostrar-ho. L’escenari, Wembley, rememora bons moments, però és complicat. El rival, malgrat que té baixes importants com Eriksen o Dele Alli, no posarà les coses gens fàcils. Ara bé, el pitjor enemic blaugrana no seran ni els anglesos ni ells mateixos –superar la darrera setmana és quelcom difícil, però obligatori–, sinó els partits fora de casa: si volen guanyar al mític estadi londinenc, els de Valverde hauran de mostrar una versió molt diferent de la que van oferir en tots els compromisos europeus de l’any passat com a visitant, sobretot en el matx que va suposar l’eliminació (a Roma), però també a Stamford Bridge o al Juventus Stadium, entre d’altres.

 

Un enfrontament inèdit

 

Les estadístiques demostren que el Barça no sap separar la Lliga i la Champions; sempre que s’ha proclamat campió d’Europa és perquè a Espanya també ha regnat, contràriament al que ha fet el Reial Madrid durant tota la seva història. Per aquest motiu, i encara que sigui un dolç caramel al qual és difícil renunciar, els catalans no ho poden fiar tot a la bala de la Lliga de Campions. Una victòria a Anglaterra ha de servir, sobretot, per redreçar el camí a la competició de la regularitat. No motiva tant. No et dona la possibilitat de jugar en els millors camps del món. No sona l’himne celestial que posa els pèls de punta quan ressona pels altaveus. Però si els culers pretenen arribar a la final del Wanda Metropolitano, han de millorar moltes coses. Constància. Solidesa. Fiabilitat. Maduresa. És impossible recuperar tot això en els onze partits que resten abans del partit decisiu, programat per a l’1 de juny del 2019.

 

El d’aquest dimecres serà el primer partit oficial entre el Barça i el Tottenham. Catalans i anglesos només s’han vist les cares en dos amistosos, un aquest estiu passat (2-2) i l’altre fa pràcticament deu anys (1-1). Valverde, que no podrà comptar amb Sergi Roberto, lesionat, ni Umtiti, lesionat i sancionat, no farà massa canvis en la resta del seu onze titular: només Arturo Vidal podria substituir Dembélé i, així, passar del 4-3-3 a un 4-4-2 més conservador amb Leo Messi i Suárez com a referents ofensius. En aquest cas, l’alineació inicial quedaria formada per Ter Stegen; Semedo, Piqué, Lenglet, Jordi Alba; Arturo Vidal, Rakitic, Busquets, Coutinho; Messi i Suárez.

Nou comentari