Divendres passat, onze dels disset exdirectius de l’època de Joan Laporta a la presidència del Barça van signar un acord amb el club català pel qual es comprometien a retirar el recurs d’apel·lació a la primera sentència de l’acció de responsabilitat, a canvi que l’entitat blaugrana retirés, contra ells, el recurs imposat per aquesta mateixa sentència i que manté en estat d’alerta el propi Barça i els exdirectius laportistes. Sis d’ells -ara ja cinc- van decidir no signar, creient que l’únic pas possible és la retirada de l’acció de responsabilitat per part del Barça. Maria Elena Fort, exdirectiva del club (2008-2010), forma part d’aquest grup que van optar per no estampar la seva firma en un document que consideren “de compromís”. L’advocada explica els seus motius en una entrevista amb El Món.
Quan el portaveu del club va anunciar la intenció de signar un pacte amb els exdirectius, què va pensar?
Jo duc des d’abans de l’apel·lació amb rumors de pacte. Ho va intentar Freixa en un determinat moment. Sempre he pensat que és el Barça qui presenta l’acció contra els exdirectius i, per tant, ha de ser el Barça qui tregui l’acció. En aquest punt, no acabo d’entendre el pacte. És evident que nosaltres, com a mitjà de defensa, vam fer una contraapel·lació per defensar-nos del seu recurs i entenc que diguin que retirem aquesta apel·lació. Però qui ha de retirar-se primer són ells.
Abans de llegir el document proposat pel Barça tenia intenció de pactar?
No. Jo llegia que hi havia 12 favorables al pacte i cinc en contra, però a mi mai m’havien preguntat. S’havia de veure què volien pactar, però no vaig tenir mai la intenció de fer-ho. A més, el document el van passar un dia abans del termini per signar-lo. Vam demanar més informació i no ens la van voler donar, concretament l’acord amb Zurich. No em va semblar ni la manera, ni les formes. Però això no significa que no estigui disposada a asseure’m i parlar. No sóc masoquista per seguir amb aquesta situació.
Si ara Bartomeu proposa parlar i entendre’s, s’asseuria a parlar amb ell?
Sempre que ells es comprometin a treure el recurs. La premissa és que ells facin el pas.
Vostè no s’adhereix a res si el club no treu el recurs contra tots els directius?
Exacte.
Bartomeu va dir que no executaria cap sentència. Partint d’aquesta base, per què els altres exdirectius arriben a l’acord?
Són coses que no acabo de quadrar. Les paraules de Bartomeu dient que no executarien ja fa temps que les diu. La perspectiva de viure sis anys i quatre més del Suprem és dur per les famílies i ho entenc. A més, ell pot dir que no executaran i després canviar d’opinió, amb la qual cosa el pacte serviria per viure tranquil.
Se’l creu a Bartomeu quan ho diu?
Sincerament, no ho sé. Crec que el Barça no s’hauria de permetre l’execució de cap sentència que atemptés contra el patrimoni de cap soci, quan, a més, es tracta d’un tema purament comptable. Però amb una sentència seria la seva decisió.
Laporta va demanar a Bartomeu un gest de bona voluntat a l’assemblea. Hi va ser aquest gest?
Si vols fer un gest de bona voluntat no dius que hi va haver pèrdues quan tens una sentència que diu que has tingut beneficis. No sé si és un problema d’egos, però crec que si és un tema de bona voluntat han de deixar de fer aquestes acusacions. Jo he vist el meu nom com si fos una xoriça.
Estan decebuts amb Bartomeu?
No sabia què em trobaria, però pensava que el discurs seria diferent. M’esperava que diguessin que l’actuació no va ser l’adequada, que el Barça funciona i tenim un gran equip. Crec que era el discurs que tocava.
Troba contradictori que Bartomeu vulgui tancar ferides i un dia després anunciï que anirà al Suprem si perd en segona instància?
Sí, absolutament contradictori. També et dic que, com advocada, estan en el seu dret d’anar al Suprem, tot i que és contradictori en les seves pròpies paraules. Van tenir una sentència en primera instància i haguessin pogut no recórrer i deixar-ho. Han tingut un any i mig per deixar de fer patir a la gent i no ho han fet.
Per què hi ha pressa, ara, per tancar-ho?
Ho desconec. Sempre s’ha parlat de pacte, però ha estat sempre una nebulosa. En aquesta última setmana és cert que tot es precipita bastant.
Quan Toni Freixa intervé, com ho fa?
Es deuria posar en contacte amb algun dels advocats. Jo no hi vaig parlar mai. Al més d’agost vaig rebre un missatge de l’advocat d’un company amb la possibilitat d’arribar a un pacte. Però era una proposta de Freixa a la junta, que mai ho va ratificar.
El que han passat durant tots aquests anys els ha unit o els ha desunit?
Ens ha mantingut. I tampoc ens hem desunit ara, quan uns han decidit signar i els altres no. Com en cada col·lectiu, cadascú té les seves afinitats i amistats. Però no ens hem dividit mai. Ho hem passat molt malament, això sí. I amb els que han signat, total respecte i ho entenc perfectament, han pres decisions racionals cadascú té les seves raons personals i familiars. Me’ls estimo a tots i els tinc admiració i respecte.
Heu parlat de rancúnia en tot aquest procés. És la mateixa ara amb Bartomeu que l’any 2010, amb Rosell?
Jo crec que es va suavitzar, però si parlem d’aquesta rancúnia ho fem centrant la mirada en el personatge de Joan Laporta. A mi ni em coneixen, ni jo els conec a ells. Passo pel mig i em toca per haver-me quedat fins l’últim dia. Però crec que sí, que l’inici és més una qüestió de Sandro Rosell.
Doncs a l’assemblea, Bartomeu va dir que Rosell s’inclinava per votar en contra de l’acció de responsabilitat el 2010.
Sí, em va sorprendre moltíssim. Bartomeu va explicar que, durant l’assemblea, Rosell va donar més raons pel no, que pel sí. Però no crec que Rosell estigués per votar no. Va ser surrealista aquella assemblea.
Com la va viure aquella assemblea?
La vaig viure amb tota la família. Recordo que quan va acabar vaig plorar a llàgrima viva. Vaig sentir molta ràbia i de seguida em van passar pel cap la meva família i els meus fills. Què ens passarà? Quan algú s’atreveix a fer això, demanant 47 milions i demanant-me’n a mi tres, que no els he vist junts en la meva vida –ni els veuré-, el primer que penses és què passarà amb els fills. Vaig plorar i no em fa cap vergonya dir-ho.
L’ha decebut la massa social barcelonista?
No, de fet no hi crec en la massa social com a col·lectiu. S’ha de veure cada persona. El que sí és cert que aquesta massa social té la informació que té i a vegades pren decisions que no s’ajusten amb la realitat. Jo tinc amics que no sabien de què anava l’acció de responsabilitat. Es pensaven que es jutjaven els pollastres, els vols privats i la visa, no els moviments comptables.
També es parla de guerra de famílies barcelonistes. És una guerra?
No he tingut mai cap guerra amb ningú. Jo penso que no cal una unitat al Barça, perquè seria terrible, acabaríem amb la pròpia essència del club, però tampoc m’agrada parlar de guerres. Hi ha maneres diferents de veure el club i de gestionar-ho. El terme de guerra s’utilitza per fer més grans unes diferències.
Com advocada, com entén jurídicament que vostè estigui demandada entrant al Barça el 2008 i d’altres exdirectius que van marxar el 2005 o el mateix 2008 no ho estiguin?
És una qüestió important. La primera sentència no resol determinar qui és responsable de les pèrdues, és a dir, qui ha de respondre, qui no, si han de ser alguns, un o tots. Aquest és un dels meus arguments. M’imputen pèrdues de Sogecable, per exemple, quan jo no era directiva en aquell moment. Per tant, a mi no me les poden demanar, si n’hi ha hagut. Jurídicament em sembla una aberració haver de pagar per decisions preses el 2003 o el 2005 quan jo encara no era directiva i, en canvi, sí que ho eren Rosell i Bartomeu.
El seu recurs va en relació a això?
Sí. Nosaltres diem que, si en segona instància hi ha pèrdues, s’haurà de determinar com es reparteixen. Entrem-hi i resolem-ho.
Per què el club no explica els motius de la seva al·legació?
Per això m’indigno a les xarxes. No vull que menteixin. Hi ha una part de directius que reclamen que no se li imputin pèrdues que no són seves. No està tot resolt, hi ha el punt fonamental de qui respon i qui no. Si hi ha una sentència final on s’imputin pèrdues, el jutge haurà d’entrar a determinar-ho.
El dia 12 de gener l’Audiència es reuneix per dictar sentència. A partir d’aquell moment, què passarà?
Jo em veuré obligada a recórrer, si perdo. Si guanyem, el Barça hauria de parar. No s’aguanta per enlloc que ara vulguin pactar i treure el recurs amb presentar-ne un de nou al Suprem. Ara m’accepten no arribar a sentència, però si hi arribem i no els agrada, la tornaran a recórrer. Em grinyola.
El president Bartomeu diu que aniria al Suprem per tenir un precedent.
Jo també ho he dit, potser perquè soc advocada i tinc deformació professional. Hi ha una part en mi que vol resoldre-ho tot, com això de qui respon sobre què. M’encurioseix saber-ho, però preferiria no fer experiments i que tot acabés.
Un cop acabi el procés, pretenen emprendre algun tipus d’acció per recuperar l’honor o pels danys i perjudicis?
Personalment no m’ho he plantejat. Ara, tampoc és descartable. Depèn de com vagin les coses. Si el Barça ho tanca ara, nosaltres també ho deixarem estar, ho tancarem definitivament.
Hi ha alguna opció que no s’arribi a la segona sentència?
Ara mateix, no.
Què hauria de passar?
Que el Barça retirés l’acció de responsabilitat contra tothom.
És a dir, vostè no pactarà res. Vostè demana que es retiri l’acció.
Exacte, no pacto, no és la meva intenció. Haurien de canviar molt les coses. Hi ha una part d’imatge que tothom té en valor. Vull que retirin l’acció.
És optimista amb la sentència de l’Audiència Provincial?
Sí, plenament. Sóc advocada i sé que quan entres a un jutjat les coses depenen de molts factors, però sóc optimista. No té més sortida que acceptar que les coses es van fer bé.
Han parlat amb Laporta i els altres tres exdirectius que no han pactat?
Sí, anem parlant. No ens hem reunit mai, perquè són decisions personals de cadascú. I tampoc ens hem dit què hem de fer o deixar de fer. Cadascú ha pres la seva decisió i cadascú amb les seves raons personals.
Creu que algun dels cinc que no han pactat pactarà abans del dia 12 de gener?
No ho crec, no estem pel pacte. A més, repeteixo, no és un pacte. Em demanen que retiri la meva apel·lació, però és obvi que si ells fan el pas de retirar l’acció, jo no ho mantindré obert.
I això ho han proposat a Bartomeu?
Sí, els vam fer una proposta similar, però la van refusar. Primer volen que ens comprometem a treure l’apel·lació nosaltres.
És a dir, el Barça no accepta fer els passos al revés.
No, i és una situació que no entenc. L’acció la van posar ells, no té cap sentit això.
No es refien de vostès?
No, crec que no. A més, el que volen que signem no és ni un pacte, és un compromís que hem de fer nosaltres.
