Quantcast
Marc Duch: “Si els seus socis estan activats, el Barça sempre ho superarà tot” – Món Esport

Marc Duch: “Si els seus socis estan activats, el Barça sempre ho superarà tot”

El líder de 'Manifest Blaugrana' i portaveu de 'Més que una Moció' analitza a 'El Món' un vot de censura que no ha acabat a les urnes però sí que ha aconseguit l'objectiu d'enderrocar Bartomeu

Encara que ha assolit el seu objectiu d’enderrocar Josep Maria Bartomeu, el vot de censura que ha promogut Més que una Moció no ha pogut acabar a les urnes. I això li dol. Marc Duch, no obstant això, es mostra molt satisfet perquè el procés ha aconseguit quelcom molt més important: l’activació de la massa social del Barça. El portaveu de la plataforma que ha impulsat la moció i líder de Manifest Blaugrana remarca, en una entrevista a El Món, que els socis culers han tornat a demostrar que són un dels pilars bàsics del club. També lamenta la resposta “antidemocràtica” del ja expresident blaugrana, demana a la comissió gestora liderada per Carles Tusquets que convoqui les eleccions “com més aviat millor” i assenyala amb optimisme, malgrat que la situació de l’entitat és crítica en molts sentits, que si la seva gent ho vol, el Barça superarà totes les crisis a les quals s’enfronti. Com ho ha fet sempre. Com ho farà sempre.

La primera pregunta és obligada. Quina valoració fa de tot el procés del vot de censura?

Com a procés ha estat molt enriquidor, tant per nosaltres com pel club. Hem reforçat un procediment intern democràtic que, per sort o per desgràcia, s’utilitza poc. Els precedents de vot de censura no havien anat massa bé, però enguany sí que ha aconseguit el seu objectiu. La valoració, per tant, és positiva. Hi ha hagut molta implicació i activació social. 20.000 signatures són una barbaritat. La part negativa ha estat la resposta antidemocràtica que hem rebut, l’al·lèrgia lamentable a tot el que siguin processos participatius que ha mostrat el club.

S’imaginava que la iniciativa rebria tant de suport? 20.000 signatures són moltíssimes, sobretot tenint en compte el context…

Sincerament, no. Pensàvem que podíem arribar a les signatures necessàries amb una mica de marge, però no ens imaginàvem un èxit d’aquesta magnitud. Enmig d’una pandèmia, sense partits a l’estadi… Les circumstàncies ho feien molt complicat. Molt difícil. La xifra final ens va sorprendre i, fins i tot, sobrepassar una mica.

Fins a quin punt ha estat important que la massa social del Barça hagi demostrat que està viva?

Jo crec que això és essencial. Passats dos o tres dies, i pensant-ho fredament, crec que el més rellevant del procés del vot de censura ha estat l’activació social, les ganes de la gent de prendre partit en el dia a dia del club. Ara falta que l’altra meitat del camp sigui receptiva i respongui. Cal que l’entitat escolti els socis.

Li hauria agradat votar?

M’hauria encantat, per això es posen els vots de censura: perquè la massa social debati sobre qualsevol tema i, posteriorment, les urnes captin el sentiment general dels culers. Al final, l’objectiu de les mocions és el de posar punt final al mandat vigent, però sempre a través de la via democràtica. Nosaltres no hem intentat tenir més raó que ningú; només hem volgut que, en un moment determinat, els socis es pronunciessin sobre si volien que els dirigents continuessin als seus càrrecs o no. Ens dol una mica no haver pogut arribar fins al final.

Marc Duch, durant l'entrevista amb 'El Món' | Jordi Borràs

Marc Duch, durant l’entrevista amb ‘El Món’ | Jordi Borràs

Creu que tenint en compte la situació d’emergència sanitària, cada vegada més preocupant, el vot de censura s’hagués pogut celebrar? Les restriccions de les autoritats cada vegada són més estrictes.

Crec que s’hauria pogut celebrar si els terminis de tot el procés haguessin acabat el més ràpid possible. Les signatures es van acabar de validar el 9 d’octubre i podríem haver votat perfectament, sense cap mena de problema, al voltant dels dies 16, 17 o 18 del mateix mes. El club, però, va allargar tots els terminis i no es va comportar amb la diligència requerida en aquesta mena de procediments. La sensació que tinc és que no hem pogut realitzar el referèndum perquè la junta de Bartomeu ho ha anat allargant tot.

Els últims dies abans que dimitís, el debat no girava al voltant de si el vot de censura s’acabaria celebrant o no. La qüestió era si Bartomeu faria el pas al costat ara o d’aquí a dues setmanes en cas que el Govern li donava els 15 dies de temps que demanava. En algun moment Bartomeu va estar disposat a posar en mans dels socis la seva continuïtat?

No han tingut la voluntat de votar en cap moment. La prova d’això és que van esperar fins al darrer dia per constituir la Mesa del vot, van esgotar el termini de validació de firmes i van aguantar fins a l’últim moment per a la convocatòria a les urnes que finalment no van fer. Han allargat tots els terminis amb una clara voluntat dilatòria, i això ens envia un missatge clar: la directiva no tenia ganes de jugar-se-la a les urnes. A partir d’aquí, s’ha dedicat a construir un relat per evitar-ho: han trucat a la Guàrdia Civil, han posat d’excusa la pandèmia i han intentat buscar culpables quan l’única responsabilitat de dur a terme una jornada democràtica era seva.

Té la sensació que Bartomeu ha dimitit perquè no li quedava cap altra opció?

És probable. Bé, li quedava l’opció de les urnes, però el que passa és que no li agrada i potser ni se la va plantejar. Sincerament, si el dia 16 o 17 haguéssim votat gràcies a una actitud proactiva i positiva del club, jo crec que Bartomeu hauria guanyat el referèndum. La gent només vol expressar la seva opinió i s’enfada amb tota la raó del món quan detecta que algun dirigent està poc disposat a permetre-li-ho.

En algun moment van témer que s’aconseguís paralitzar la moció?

Sí. No puc dir el contrari. Ha estat una muntanya russa de sensacions i emocions. Una cosa condicionava l’altra. Al final, el Barça té molt de poder, és una institució gegantina amb una capacitat d’influència i pressió molt elevada. Sí que vam pensar en algun moment que acabaria tenint prou força per canviar l’opinió pública. Sense anar més lluny, el mateix dia en què Bartomeu va dimitir va córrer el rumor que la votació s’ajornaria quinze dies i un cert sector de la premsa no ho va veure amb mals ulls. Aquesta capacitat de modificació de l’opinió que té el club ens feia témer que tot plegat encara podria ser més endarrerit del que ja ho havia estat.

“El model de gestió de Bartomeu era profundament insostenible”

Què en pensa del discurs de dimissió de Bartomeu?

Crec que va ser massa llarg i innecessari, una glossa subjectiva i partidista del que ha estat un mandat amb moltes més ombres que llums. Hi ha hagut coses positives, evidentment, però si fas aquests exercicis de recapitulació del teu mandat, has de ser honest i dir també els aspectes negatius. No pots parlar només dels títols guanyats, dels fitxatges de Pedri i Trincao, de les il·lusions renovades. També has d’explicar les condemnes fiscals pel cas Neymar, el Barçagate, les dimissions massives de la junta directiva, els quatre o cinc directors esportius… Repassar només les qüestions que has fet bé fa que el teu discurs deixi de ser interessant.

Com valora el paper del Govern en l’elaboració del protocol per dur a terme el vot de censura?

En aquest terreny res concret, no tinc més que bones paraules cap a la Generalitat. S’ha mostrat ferma i convincent. Va decretar des del primer moment com s’havia de fer el vot de censura i va demanar diverses mesures. Quan el Barça va intentar fer-li una mala passada, el Govern no va perdre el componiment. El fet que Bartomeu intentés culpar-lo em sembla, novament, una estratègia per buscar enemics i evitar d’aquesta forma convocar la votació. Ara, però, cal mirar endavant i esperar que el que entri tingui una voluntat molt més constructiva en aquest sentit.

Quines llums ha tingut el mandat de Bartomeu, segons el seu parer?

Fa un any hauria destacat l’impuls de l’àrea comercial del Barça. El volum d’ingressos ha crescut molt substancialment, però ara crec que això ha estat realment quelcom contextual. El món del futbol ha crescut exponencialment i tots els clubs potents han augmentat el seu nivell d’ingressos. Abans que arribés el coronavirus, hi havia més diners que mai al mercat. Sincerament, em costa veure coses molt positives a destacar. Potser remarcaria l’aposta més ferma que convençuda pel futbol femení. Bartomeu no s’ha acabat de creure la secció, però hi ha abocat diners i això ja és un pas molt important.

Parlant de la gran quantitat d’ingressos que ha obtingut el Barça els darrers anys, també és cert que ha tingut més despeses compromeses que mai. El model de gestió que ha imposat Bartomeu és sostenible?

No, rotundament. Jo em dedico a l’assessoria fiscal, precisament a analitzar aquests temes. Sé perfectament que és insostenible cobrar 1.000 i gastar 990 de forma sistemàtica. Es pot fer puntualment un any si cal fer determinades inversions, però no continuadament. Per què? Perquè després passen coses i es tenen aquestes contingències cobertes. Sempre cal tenir un marge de seguretat, comercial, amb el qual poder jugar. Si ingresses 1.000 i només en gastes 700, cada any te’n pots guardar 300. El dia que els necessitem, els tindrem. Però si tu estructures un balanç de despesa basant-se en tot allò que ingresses, no tens marge de maniobra.

Marc Duch, durant l'entrevista amb 'El Món' | Jordi Borràs

Marc Duch, durant l’entrevista amb ‘El Món’ | Jordi Borràs

El vot de censura ha arribat tard?

Ja se’n va promoure un el 2017. Era un bon moment, un bon any, i des de Manifest Blaugrana li vam donar suport i vam recollir signatures. Vam recaptar-ne tan activament com ara amb la plataforma Més que una Moció. Enguany, però ens hem agrupat un conjunt de precandidats i col·lectius i hem treballat de forma transversal i unitària; l’any 2017, l’Agustí Benedito, el promotor, no va ser capaç d’escoltar els suggeriments i les idees de ningú. Ho va fer tot a la seva manera, com ell va voler. Els resultats de les dues mocions parlen per si mateixos.

La situació del club és d’extrema gravetat en tots els sentits. Les últimes hores hem escoltat força vegades la frase “El Barça ha superat tots els moments crítics als quals s’ha enfrontat”. D’aquesta també se’n sortirà?

Sí, el Barça és suficientment fort, potent i sòlid per superar qualsevol adversitat. I més quan sembla que la massa social s’activa, s’implica i té ganes de fer coses. El Barça sempre ho superarà tot si els seus socis ho volen. El dia que els culers perdin aquest vincle amb el club i l’entitat es desvinculi de la ciutat, si hi ha alguna incidència, ningú no acudirà al seu rescat. S’ha d’assegurar sempre que el club tingui un peu a la ciutat de Barcelona i el seu bioritme i l’altre a la massa social blaugrana, que és qui li ha de marcar els camins.

La Comissió Gestora té molta feina a fer abans de les eleccions. La rebaixa salarial de treballadors i esportistes, la documentació del Barçagate, tirar endavant el Barça en un moment econòmic molt crític… Estarà capacitada?

Tots aquests temes dels quals parlen encara hi són. L’únic que ha desaparegut de moment és el compte de Twitter de Bartomeu. La resta segueix allà. La qüestió del requeriment dels Mossos d’Esquadra pel Barçagate hauria de ser ràpida: la gestora ho pot i, de fet, ho ha de fer obligatòriament. No ens expliquem com la directiva ha estat set mesos fent cas omís d’una ordre policial. L’assumpte de la rebaixa salarial excedeix, sobradament, les funcions de la comissió, ja que aquesta ha de garantir el dia a dia del club i posar una data per a les eleccions. Res més. Cal emplaçar la gestora que el dia 1 de novembre com a tard ja hagi convocat els comicis.

El mes de gener, però, s’han de pagar els sous als esportistes. I pot ser que les eleccions, tenint en compte els terminis fixats pels estatuts, se celebrin després.

S’haurien de poder realitzar abans per, entre altres coses, evitar aquesta disfunció. Si agafem Griezmann, per posar un exemple, i li diem que el mes de gener no podrà cobrar, el més normal és que ell ens respongui que no és el seu problema. I tindrà tota la raó del món. Tot això deriva de la precària situació econòmica en què es troba el club, que no ha vingut ara de cop i volta. Ja fa molts anys que treballem en aquesta precarietat i ara, com que ha arribat un fet crític extern que ens ha posat en tensió, ho estem pagant. Però això no vol dir que aquests problemes els hagi d’assumir la gestora.

“Crec que, aquest dimarts, Messi va ser una de les persones més contentes de l’entorn del Barça”

És important que el nou president comenci a treballar en la renovació de Messi tan aviat com sigui possible?

És fonamental. Jo crec que, aquest dimarts, Messi va ser una de les persones més contentes de l’entorn del Barça. És molt important que tingui un rol en el futur del club. Ell és el del Barça i hi ha d’estar vinculat sempre. Per tant, qui hagi de presidir l’entitat, que ho faci com més d’hora millor per poder abordar les converses i negociacions amb ell. Sempre és millor fer els canvis de cicle intentant enllaçant-los que no pas trencant-los de cop.

De cara als comicis, podríem veure Més que una Moció, Manifest Blaugrana o Marc Duch liderant una precandidatura o, si més no, donant suport a alguna de les que s’hi presentin?

Com a Més que una Moció encara n’hem de parlar. Prenem les decisions de forma transversal i assembleària. Ho hem de decidir. Com a Manifest Blaugrana ni liderarem ni participarem en res. I com a Marc Duch tampoc en tinc cap intenció.

Ha rebut alguna proposta?

No, de propostes formals no se m’ha traslladat cap. Al final, no obstant això, parles amb tothom perquè, encara que sembli molt gran, l’entorn del Barça no ho és tant. Però ningú m’ha proposat res formalment, no.

Més informació

Nou comentari