Malcom celebra el seu gol contra l'Inter de Milà.
Malcom celebra el seu gol contra l’Inter de Milà. | EFE

El Barça fa tot el possible, menys estar encertat, per certificar matemàticament el passi als vuitens de final com a primer de grup de la Champions League. Icardi treu valor al primer gol de Malcom amb la samarreta culer en els darrers minuts però no evita que els de Valverde puguin presumir d’haver encarregat un bitllet per a la següent fase de la màxima competició internacional entre clubs (1-1). L’Inter de Milà és molt inferior als catalans, però agraeix els errors del seu rival en els metres decisius.

 

Imperials en el control

 

A Wembley es va poder intuir. Al Giuseppe Meazza s’ha confirmat. El Barça torna a ser un equip competitiu i fiable lluny del Camp Nou en competició europea. L’assignatura que els darrers anys s’havia resistit als encants blaugrana ha passat d’un “suspens” a un “progressa adequadament”. Aquesta i la de saber viure sense Leo Messi, per cert, que tot i que ha flirtejat amb la seva recuperació fins a última hora, no ha pogut evitar veure la gran actuació dels seus companys des de la graderia d’un estadi que canvia de nom en funció del conjunt local que hi juga.

 

Avui han estat els aficionats de l’Inter, i no els del Milan, els que han presenciat una altra exhibició culer a la Champions League. Cal analitzar els partits més enllà del marcador: la primera meitat ha finalitzat amb empat a zero, però el Barça ha estat extremadament superior als italians, la pressió avançada dels quals s’ha diluït només cinc minuts després que l’àrbitre xiulés l’inici. Amb intensitat, concentració i, sobretot, futbol, els catalans han empetitit els milanesos i han merescut avançar-se el marcador.

 

Ter Stegen, que acostumava a tenir excessiva feina en cada viatge de l’equip al voltant del continent, ha estat un espectador més i no ha hagut de fer cap intervenció de mèrit; Piqué i Lenglet han liderat una defensa sense fissures que ha desactivat l’estrella contrincant Mauro Icardi, que només ha entrat en contacte amb la pilota en cinc ocasions; per mèrit propi, Arthur ja s’ha de considerar indiscutible al costat de Sergio Busquets i Rakitic; i Dembélé i Coutinho, força criticats després de les seves actuacions a Vallecas, s’han posat a l’altura de l’omnipresent Luis Suárez i han generat el desequilibri que se’ls pressuposava quan Bartomeu els va fitxar.

 

Força sòlids en el descontrol

 

El davanter uruguaià, protagonista de totes les accions ofensives de la primera part (que o bé no han trobat porteria o bé han estat aturades per Handanovic), està un esglaó per damunt de la resta de la plantilla. Ell mai no aportarà la clarividència ni la màgia de Messi, tampoc se li ho pot demanar, però lluita com ningú i durant l’absència de l’argentí ha sabut endevinar que els seus companys necessitaven un líder. Incansable. Ferotge. Atroç. Guerrer. Per a ell també comencen a esgotar-se els adjectius.

 

La represa ha canviat lleugerament el guió del matx, però no ha fet més vulnerable el Barça. Els visitants, que s’havien sentit molt còmodes quan tenien el domini absolut, també han estat confortables davant l’intercanvi de cops que s’ha produït en reingressar al terreny de joc després del descans. L’Inter ha trepitjat amb més freqüència l’àrea de Ter Stegen, però l’únic que ha hagut de fer l’alemany ha estat felicitar els seus defenses pel gran encert amb què han desfet la majoria d’intents milanesos i agrair els davanters contraris per les ocasions que han desaprofitat.

 

En un partit que ha virat de monòleg a una anada i tornada constant, el poder ofensiu blaugrana també s’ha imposat al nerazurri amb moltes aproximacions perilloses. Rakitic ha tingut la més clara, Dembélé també n’ha perdonat alguna i Suárez, persistent com ningú, ha arribat a marcar, però l’àrbitre li ha anul·lat la diana perquè la pilota havia sortit en la jugada anterior a la seva rematada. L’empat a zero servia els culers per segellar el bitllet per als vuitens de final, però ni això ni el ja tradicional canvi d’Arturo Vidal per Arthur han provocat que els catalans fessin un pas enrere.

 

El Barça no s’ha arronsat i Malcom –que ha substituït Dembélé quan quedaven menys de deu minuts per al final– ha premiat la insistència amb una diana després d’una gran conducció de Coutinho. L’extrem es pensava que tindria el debut somiat a la Champions League, però Mauro Icardi s’ha encarregat d’espatllar-li la nit (a ell i al seu equip) convertint en l’empat una jugada enrevessada dins de l’àrea de Ter Stegen. El resultat final, sumat al triomf in extremis del Tottenham contra el PSV Eindhoven (2-1), no permet els catalans tenir assegurada la primera posició del Grup B.



Més notícies

Nou comentari