Dos punts. Aquesta és la distància que separa la primera posició de la Lliga, compartida per Barça, Reial Madrid i Reial Societat, de la sisena, el darrer lloc de competicions europees, ocupat pel Granada. Javier Tebas deu estar d’allò més content en veure que la competició que ell dirigeix ha assolit l’ecosistema que ell busca des que va arribar a la presidència l’any 2013. El bipartidisme ha perdut força a Espanya. I els altres equips ho han aprofitat per fer un pas endavant.
Aquest fet es pot explicar amb dues realitats que convergeixen en espai i temps. D’una banda, no és cap secret que Barça i Madrid –que cal no oblidar que han disputat un partit menys, el Clàssic que els van ajornar i robar– estan sent més fràgils que mai. El Santiago Bernabéu ja no és un fortí; els camps d’Espanya ja no veuen el conjunt blaugrana imbatible. Catalans i madrilenys no són tan superiors com ho eren abans malgrat que els pressupostos indiquin més aviat el contrari. Les Lligues dels 100 punts ja són història.
D’altra banda, no és menys cert que la resta d’equips han secundat això amb un creixement competitiu força considerable. L’Atlètic de Madrid s’ha guanyat el dret a demanar un tripartit, però el club matalasser no ha estat l’únic que s’ha revelat. El Sevilla, el València –encara que aquesta temporada no estigui fent un bon paper–, el Vila-real, la Reial Societat, el Betis –tampoc en un bon moment– i el Getafe, entre d’altres, també s’han volgut apropar a la zona alta de la taula. I, més enllà de demostrar-ho a la classificació, també ho han palesat en els enfrontaments directes contra els dos màxims equips del futbol estatal.
Caldrà veure si la situació actual és un miratge o bé si es manté fins al final de la competició. El pas del temps acabarà determinant si aquest fet és circumstancial o aconsegueix la condició d’habitual. La realitat, ara per ara i sigui com sigui, és que els millors han deixat de ser molt millors que els pitjors, que per la seva banda també han deixat de ser molt menys pitjors que els millors. I això s’ha traduït en una igualtat sobre la gespa i a la classificació.
