Aquest diumenge, a Ipurua, Carles Pérez es va convertir en el vuitè futbolista del filial que Ernesto Valverde ha fet debutar aquesta temporada amb el primer equip Barça. La xifra, analitzada fredament, és extremadament positiva, i més tenint en compte que a finals del 2018 Aleñá es va convertir en un efectiu de l’equip que dirigeix el tècnic extremeny a tots els efectes. El de Granollers, que va veure premiada la seva gran temporada al filial, amb qui ha marcat nou gols en 26 partits, es va sumar a una llista de la qual ja en formaven part Juan Miranda, Chumi Brandáriz, Jorge Cuenca, Riqui Puig, Moussa Wagué, Álex Collado i Abel Ruiz.
Tota estadística, no obstant això, mereix contextualització. I més en assumptes com aquest, en què no és tan important el què sinó el com, el quan i el quant. Si es desglossa la participació que ha tingut cadascun dels esportistes, la xifra deixa de ser tan positiva i guanya en preocupant: Juan Miranda ha disputat 316 minuts (cap a la Lliga, només un partit de Champions, quan la classificació per als vuitens ja estava assegurada, i la resta a la Copa), Chumi i Cuenca han jugat 238 i 61 minuts, respectivament (tots en partits de Copa) i la resta de futbolistes han aparegut a la Lliga quan aquesta ja estava sentenciada. Excepte Riqui Puig (203 minuts), que va jugar la tornada dels setzens de la Copa contra la Cultural Leonesa, Wagué (225 minuts), Álex Collado (84 minuts), Abel Ruiz (22 minuts) i Carles Pérez (19 minuts) han aparegut amb comptagotes i quan ja no hi havia res en joc.
És molt bo que aquests joves futbolistes hagin tingut l’oportunitat de complir el seu somni de debutar amb el primer equip del Barça, però encara seria millor que la confiança en ells fos més profunda i anés més enllà de partits pseudoamistosos. En aquest aspecte, és millor que en debutin pocs però que tinguin una participació que sigui una mica més que minúscula que no pas que s’engreixi la xifra inicial a vuit efectius i que cap d’ells –potser només se salven Riqui Puig i Wagué– hagi format part del Barça en cap moment. L’aposta per la Masia no es demostra amb el primer dels aspectes; s’aconsegueix amb el segon d’aquests.
