El Barça ja no genera dubtes. La seva manca de regularitat i les desconnexions tàctiques i mentals s’han convertit en una realitat en la tercera temporada de Luis Enrique Martínez a la banqueta. Dels cinc partits europeus disputats fora de casa, l’equip blaugrana només ha pogut aconseguir dues victòries, Borussia Mönchengladbach i Celtic de Glasgow. Els altres tres enfrontaments han deixat l’equip al descobert, amb tres derrotes contundents a Manchester (3-1), a París (4-0) i a Torí (3-0), aquesta darrera coneixent el potencial de la Juventus i havent patit la patacada dels vuitens de final, un enfrontament que podia servir com a bon exemple d’allò que és la Lliga de Campions. La Juventus no és el PSG i remuntar-li tres gols, sense haver-ne fet cap al seu estadi, és un repte molt més titànic que capgirar el 4-0 de París. Repassem les tres claus del partit, segons El Món:

1. Llençar la pilota en la pressió

El Barça no s’ha trobat còmode sobre la gespa del Juventus Stadium fins que l’equip local ha fet un pas enrere. I això ha succeït quan els de Massimiliano Allegri s’han avançat en el marcador i han deixat el conjunt català contra les cordes, és a dir, després d’haver passat per sobre els blaugrana sense pietat fins a fer un gol. La pressió intensa en els primers metres de terreny de joc ha provocat que el Barça, sense el seu principal especialista en la sortida de pilota des del darrere -Sergio Busquets- hagués de llençar la pilota per treure’s les puces de sobre. Als jugadors barcelonistes els ha mancat pausa, criteri i, sobretot, una paciència que sí que ha tingut la Juventus que, a diferència del Barça, no ha rifat ni una pilota en la construcció. El món a l’inrevés. Javier Mascherano, avui situat en la posició de migcentre, ha aportat molt poc en la sortida, un fet que ha penalitzat l’equip blaugrana en una primera part nefasta, com ha admès Luis Enrique.

 

2. Circulació lenta i previsible

En la mateixa línia del primer punt, el Barça no ha sorprès la Juventus com acostuma -o acostumava- a fer amb equips d’alt nivell tàctic, tant en competició estatal, com en torneig europeu. Una de les causes de la comoditat defensiva local, a banda de la seva solidesa i els anys d’experiència que els han permès aconseguir la consolidació, ha estat la circulació de pilota. Massa lenta, sense velocitat i amb moviments molt previsibles, el conjunt blaugrana ha tingut una possessió estèril que ha impedit la ruptura de línies. Només quan Messi ha centrat la seva posició -aparent error de Luis Enrique situar-lo a la banda- el Barça ha pogut trencar un parell de jugades a partir del futbol habitual. Insistim, l’absència de Busquets ha convertit el mig del camp en una zona buida i sense talent. Encara que el tècnic insisteixi en valorar una bona segona part, l’alta possessió no ha anat acompanyada de creativitat, ni de fluidesa, un aspecte important per obrir defenses com la bianconera.

3. La Juventus, superior en tot

Tàcticament, Allegri ha donat un bany a l’staff tècnic blaugrana. Però la Juventus no ha estat superior, només, en l’aspecte tàctic. Ho ha estat en tot. En la resolució en les àrees, en els duels individuals tant al mig del camp, com a les bandes, com prop de la zona de càstig; en les situacions a pilota aturada, en la velocitat de circulació, en intensitat i en lectura dels espais. El doble mig-centre format per Khedira i Pjanic ha estat infinitament superior i més protagonista que un mig del camp format per quatre homes i la connexió amb Dybala, superant sempre Mascherano -i més tard André Gomes-, ha estat la punta de llança que ha tancat el cercle d’una enorme lliçó futbolística. El Barça sempre ha anat a remolc de les decisions de la Juventus.



Nou comentari

Comparteix