El Barça ha fet un partit horrorós al Benito Villamarín. Difícil de superar, negativament, l’equip de Luis Enrique ha naufragat en un camp on havia d’haver sumat incontestablement els tres punts per seguir perseguint el Reial Madrid i el Sevilla al capdavant de la classificació. El Barça, ni ha vençut, ni ha convençut. No ha llençat la Lliga per la borda perquè els de Sampaoli han perdut a Cornellà-El Prat i perquè els de Zidane no estan tan lluny, encara, a la classificació, amb 18 partits per endavant, però la imatge mostrada al camp del Betis queda a una distància infinita de l’exigida a un equip que ja es pot considerar irregular. Feia molts anys que el Barça no patia aquests alts i baixos de manera tant successiva. L’equip blaugrana o estava bé, o estava malament, definicions que han quedat aparcades amb el rendiment actual dels barcelonistes. Brillants en certs partits, complidors en d’altres, efectius sense merèixer sumar punts o catastròfics en massa enfrontaments aquesta temporada. El del Betis se suma als disputats al Camp Nou davant l’Alabès i el Màlaga i als viscuts lluny de l’estadi barceloní davant el Celta de Vigo i la Reial Societat, on el Barça ha fregat el ridícul.

1. Les pèrdues de pilota

“Avui ha estat general. He vist moltes imprecisions en jugadors que és molt difícil que siguin imprecisos. No hem estat al nostre nivell, ni de bon tros”. Així de contundent ha estat Luis Enrique Martínez a l’hora de valorar l’actuació del seu equip al Benito Villamarín de Sevilla. El Betis ha estat superior al Barça en gairebé tot, almenys durant 85 minuts, i l’escàndol del gol no concedit -una nova injustícia- no pot servir per justificar la passivitat en totes les fases del joc dels homes dirigits pel tècnic asturià. Víctor Sánchez del Amo ha decidit pressionar el Barça com ho havien fet l’Athletic Club, el Celta i la Reial Societat, conscient que els blaugrana pateixen en la sortida de pilota i que les baixes de Sergio Busquets i Andrés Iniesta el converteixen en vulnerable, sobretot en els primers metres de la creació. Amb Ivan Rakitic ocupant la posició de migcentre, prenent el relleu de Mascherano, amb Denis i Arda als seus costats i amb Mathieu i Digne acompanyant Aleix Vidal i Piqué en defensa, el Barça ha estat un drama en la construcció. Les imprecisions i la manca de concentració en les entregues han fet perdre moltíssimes pilotes a un equip que no acostuma a regalar la possessió de manera gratuïta. El mig del camp d’aquest diumenge és el mateix que va disputar vuitanta minuts a Ipurúa, després de la lesió de Busquets, tot i que han semblat tres jugadors completament diferents i de moltes menys garanties. 

 

2. La manca de creativitat

La falta de precisió de l’equip ha anat lligada a un aspecte essencial per a aquest Barça: la creativitat. Les idees, l’elaboració, la gestació de jugades ha quedat sota mínims aquest diumenge al Villamarín. El mig del camp que tant va funcionar a Eibar ha demostrat la manca d’uniformitat entre les seqüències ofensives d’un i l’altre partit. Amb Rakitic absolutament difós entre una munió de jugadors, amb Arda Turan mal situat en la gran majoria d’accions ofensives -fins i tot incordiant les diagonals de Neymar- i amb Denis Suárez prenent decisions equivocades, l’equip blaugrana s’ha desfet cada vegada que ha superat la línia divisòria. Ni Lionel Messi, habituat a complementar la construcció amb dosis d’esplendor, amb espurnes de llum en fases on el conjunt s’ennuvola, ha estat al nivell habitual. Tot i això, la seva passada mil·limètrica ha servit per a què Suárez salvés un punt en el darrer minut de partit. La preocupació per a Luis Enrique ara és majúscula. La temporada entra al tram decisiu i en quatre setmanes les tres competicions on l’equip encara està viu poden veure’s sacsejades per la desconfiança en un fons d’armari que no ha completat cinc partits d’alçada per ser considerat de garanties.

3. La manca d’autoritat defensiva

El Barça s’ha adormit a l’hora del vermut i Luis Enrique, pensant irrefutablement en l’eliminatòria de Copa davant l’Atlètic de Madrid, ha comès l’error de confiar plenament en fer rotar gairebé tot l’equip. A excepció del trident, insubstituïble des d’Anoeta 2015, el Barça ha format amb una defensa inaudita, amb només un titular, guiada per Gerard Piqué i completada per tres homes amb pocs minuts aquesta temporada: Aleix Vidal, Jérémy Mathieu i Lucas Digne. No havien passat ni cinc minuts, que el Betis ja havia aprofitat dues imprecisions greus en la sortida i en la col·locació defensiva. La concentració no és el punt fort de Mathieu i l’esquena tampoc ho és dels laterals. La desprotecció d’Aleix i Digne ha facilitat les arribades del Betis i la manca de contundència del mig del camp, amb Rakitic recolzant els centrals, ha ajudat a què el Barça se sentís dèbil i molt vulnerable. Només Piqué, multiplicant-se per corregir els errors dels seus tres companys, i Ter Stegen, salvador amb tres aturades majestuoses, han aconseguit evitar que els blaugrana marxessin golejats del Benito Villamarín.



Nou comentari