Les tres claus del Barça-Manchester United

Les posicions de Messi i Neymar Jr, la paciència del trident i la posició de pivot, aquesta matinada ocupada per Sergi Roberto

El Barça ha tornat a certificar mig bon partit i mig enfrontament de mínims a la pretemporada. Davant el Manchester United, els teòrics titulars -amb la participació de Mascherano i Carles Aleñà- han completat una primera part d’alt nivell, tal i com succeí davant la Juventus; però el pla B ha reduït, de nou, les opcions de veure bon futbol i accions de mèrit. Durant el primer temps, el Barça ha estat superior al United i l’ha dominat amb claredat, amb Messi i Neymar Jr com a protagonistes; però en els segons 45 minuts els catalans s’han mostrat incapaços de mantenir el control, tot i l’aparició d’Iniesta sobre la gespa. Aquestes són, segons El Món, les tres claus del partit:

1. Messi i Neymar Jr, per dins

Els teòrics dos extrems, Messi per la dreta i Neymar Jr per l’esquerra, han mantingut una alta connexió en la zona central del terreny de joc. Amb total llibertat de moviments i deixant les bandes per als laterals -Semedo i Alba-, l’argentí i el brasiler han generat molt perill sobre l’àrea del Manchester United a partir de les seves combinacions a l’eix de l’atac, per darrere Luis Suárez i acompanyats de Carles Aleñà -molt madur- i d’Ivan Rakitic, tot i que el croat s’ha dedicat en gran mesura a les cobertures. Messi i Neymar Jr han tornat boges les línies de l’equip anglès, que ha vist com, a mesura que els dos cracks es trobaven, anaven fonent tota l’organització defensiva del conjunt de Mourinho.

 

2. El trident i la paciència

No deixa de ser curiós que, amb el trident a la gespa, el Barça hagi tingut més tranquil·litat en atac que sense la mateixa MSN. El trident, sobretot Neymar Jr, han tingut la tendència durant els darrers anys d’accelerar el joc i transformar el futbol ofensiu del Barça basant-lo en les transicions. Aquesta matinada n’hi ha hagut, de transicions, però en molta menor mesura. De fet, els blaugrana han tingut molt més control del joc amb Messi, Suárez i Neymar Jr al terreny de joc, en la primera part, que durant la segona, amb Munir, Alcácer i Arda Turan com a homes més ofensius. En els segons 45 minuts, els de Valverde han buscat un futbol més directe, sobretot dirigit als moviments de desmarcatge del davanter de Torrent.

3. Sergi Roberto, el migcentre

Si davant la Juventus, Ernesto Valverde va optar per donar una bona oportunitat a Sergi Samper, davant el Manchester United el substitut de Sergio Busquets ha estat Sergi Roberto. El de Reus ha complert amb escreix les seves funcions, posant ordre a la línia del mig del camp i dotant de criteri i bona sortida les etapes de construcció del joc blaugrana. Sens dubte, Roberto és una de les opcions per al Txingurri en la posició de pivot, tot i que el català ha perdut el control de la situació en diverses ocasions, sobretot per la dificultat de trobar companys ben situats -a excepció d’Iniesta- i per la desorganització defensiva en els contraatacs del Manchester United. Amb molèsties físiques, l’heroi de la remuntada davant el PSG ha hagut de ser substituït per Samper, que ha acabat disputant els darrers 5 minuts d’enfrontament.

Nou comentari