André Gomes i els futbolistes menys habituals, el portuguès cada cop menys, han amalgamat un Barça que ha superat el Las Palmas amb el seu millor futbol i amb un onze marcat per les rotacions. L’heterogènia que va convertir en ordinari el joc barcelonista en diversos partits de la primera fase de la temporada -i que els va fer vulgars- s’ha diluït aquest dissabte davant Las Palmas en un futbol precís, pacient, intel·ligent i intens. En un dels millors partits de la temporada, juntament amb el del Manchester City al Camp Nou i el d’Osasuna al Sadar, el Barça ha atropellat el conjunt canari amb la participació activa i positiva de tots els futbolistes presents a la gespa, des d’Aleix Vidal fins a Arda Turan, passant per André Gomes i Rafinha, els teòrics suplents de Luis Enrique. Un d’ells, André Gomes, ha fet una passa endavant en relació als minuts disputats fins a dia d’avui. Segons El Món, la seva actuació, juntament amb la pressió i intensitat de l’equip i amb la pausa més habitual per obrir espais han estat les tres claus de la victòria blaugrana.
1. La passa d’André Gomes
Des que va arribar al Barça, André Gomes no havia realitzat un partit tan complet com el d’aquest dissabte. Al portuguès se li demanava intenció, risc i instint en atac i intensitat, posicionament i intel·ligència en defensa, sobretot en partits de força física com el clàssic davant el Reial Madrid, on va ser titular, o els dos partits de més pressió rival fora de casa, com els disputats a Balaídos i Anoeta, on també va saltar a la gespa al costat de Sergio Busquets i els seus altres companys. Cada vegada tenint més minuts i menjant-li molt terreny a un insubstituïble com Rakitic, André Gomes ha guanyat en confiança i ha realitzat un sensacional partit davant Las Palmas. Millorant l’actuació de Pamplona, el migcampista ha agafat galons i ha fet la passa endavant que necessitava per convèncer del seu fitxatge. Encara amb molt temps i molts partits per valorar la seva incorporació, el partit d’aquest dissabte deixa unes primeres sensacions altament positives. Gomes ha interpretat a la perfecció els moviments de Messi, tant en atac, com en defensa, per posicionar-se en la zona correcta del terreny de joc i per ser al lloc adequat en cada moment, com en la jugada que ha obert el marcador i en la qual ha pogut participar amb l’assistència final. La intenció i seguretat en les passades, a diferència de partits anteriors on se’l veia més cohibit, i la intensitat defensiva, l’ha fet destacar com un dels futbolistes més importants de la victòria davant el Las Palmas. “Ha tingut una actuació molt bona, ha tingut més arrribada i més presència. Ha participat, ha tingut opcions i això és el que pretenem. És un procés continu, que va en progressió”, ha dit Luis Enrique.
2. La pressió i intensitat defensiva
La primera resposta del tècnic en la compareixença posterior al partit deixa clar el rendiment de l’equip en fase defensiva en el partit d’aquest dissabte: “Estic molt content amb l’actuació de l’equip sense pilota. La millor de la temporada i, sens dubte, de les millors actuacions que hem fet. El comportament defensiu ha estat magnífic.” L’asturià no s’ha allunyat gens a l’hora de posar en valor l’actitud de l’equip en defensa de l’actuació real dels seus jugadors. Exigents en la pressió, intensos en la disputa de la pilota, atents al tall i ben posicionats per tancar línies de passada, el partit del Barça en situació defensiva ha estat pràcticament de matrícula d’honor. Exceptuant dues males interpretacions d’Aleix Vidal en passades filtrades a la seva esquena i un aterratge forçat de Mascherano en una falta al mig del camp on l’argentí ha arribat tard, el conjunt blaugrana s’ha mostrat molt segur en defensa i, sobretot, ha demostrat que la pressió des de les primeres línies -començant per Suárez- no ha quedat oblidada en un calaix.
3. La paciència en la construcció
L’estil del Barça ha estat posat en dubte des de gairebé finals de la temporada passada fins els darrers partits del 2017. La segona part davant el Reial Madrid i el penúltim partit de Lliga de l’any, davant l’Osasuna, van fer creure en una millora esglaonada que depenia únicament de la connexió Iniesta-Messi, però el partit davant Las Palmas, juntament amb els disputats a Bilbao i Vila-real, tornen a situar el pèndol del joc blaugrana en la direcció correcta. En aquests tres darrers enfrontaments, sobretot el d’aquest dissabte, el Barça ha recuperat un camí que el va fer sentir inferior en el moment de sortir-ne i transformar-se per adaptar el futbol a les transicions. Aquella conversió -passar de l’alternativa del futbol directe a l’alternativa del joc de posició- va fer mal a un conjunt conduït per Iniesta i Messi, guies d’aquest estil, però no el van deixar tocat de mort. El Barça ha tingut paciència per obrir la defensa valenta del Las Palmas, ha tocat tranquil·lament a la frontal, ha reculat quan ha estat necessari i ha avançat conjuntament, amb les línies juntes, quan el rival ha fet passes cap enrere. D’aquesta manera, els de Luis Enrique han sotmès amb la seva millor arma un equip acostumat a mantenir possessions de pilota altes i continuades i han reafirmat la intenció de recuperar un estil indiscutible a l’entitat culer.
