El Barça ha recuperat l’essència més natural després d’una setmana boja, plena de pics emocionals amb la remuntada històrica davant el PSG i amb una derrota molt important a Riazor, amb un partit de nota alta davant un València acolat, però arrauxat en les contres. Luis Enrique ha tornat al 3-4-3 que va fer enlairar-se un Barça apàtic en diverses fases de temporada i l’ha fet recuperar aquella alegria ofensiva tan característica del futbol cruyffista. Si el rival te’n fa dos, tu en faràs més, deia el geni. Els blaugrana han posat tota la carn a la graella i, tot i patir en excés en les accions defensives, sobretot en les contres i a pilota aturada, s’han endut un partit treballat basant el seu futbol en la pilota i el terreny rival. Segons El Món, aquestes són les tres claus del Barça-València:
1. El 3-4-3 ja és l’esquema habitual
Utilitzat per primera vegada al Vicente Calderón, després de dues proves anteriors amb una formació més similar al 3-5-2 (PSG el 2014 i Leganés el 2016), l’esquema del 3-4-3 s’ha acabat imposant en un Barça que necessitava una sacsejada per treure’s la monotonia del damunt. El creixement del nou plantejament ha crescut exponencialment des que Luis Enrique el fes servir en la victòria blaugrana davant l’Atlètic de Madrid, amb millores davant l’Sporting, amb una gran eficiència davant el Celta i amb l’èxtasi del PSG, arribant al punt de màxima comoditat en la zona ofensiva del terreny de joc. Davant el València, el Barça ha exhibit una bona versió atacant, amb Messi, Suárez, Neymar i Iniesta trobant-se i gaudint sobre la gespa, i tancant el seu rival a l’àrea amb una bona circulació de pilota. Situar Rafinha a l’extrem dret ha alliberat un Messi que, amb la nova posició -tancant el diamant-, s’apropa a totes les zones.
2. Iniesta i una gran versió
Després de les diverses lesions, Andrés Iniesta no havia completat encara noranta minuts al màxim nivell. El manxec, físicament al cent per cent, s’ha vestit del millor Iniesta per treure de polleguera els migcampistes del València i facilitar la construcció del joc blaugrana, amb Busquets i Messi com a col·laboradors més participatius. Iniesta ha tornat a conduir, a moure la pilota amb velocitat i a generar espais en la rocosa defensa del rival, que no ha pogut evitar les passades filtrades del capità. La recuperació total d’Iniesta per aquesta fase final de temporada es fa més important que mai, en un equip on les segones espases encara queden lluny dels tòtems més insubstituïbles.
3. Massa vulnerabilitat defensiva
Sense una clara intenció ofensiva, el València ha generat molt perill sobre l’àrea del Barça. Amb l’equip che tancat a la seva àrea i només deixant Munir, Orellana i Cancelo com a homes més allunyats, els de Voro han creat oportunitats i han posat en dificultats Ter Stegen aprofitant la manca de laterals barcelonistes i llançant contraatacs a tota velocitat. Amb el 3-4-3 és inevitable que l’equip pateixi en les contres rivals, sobretot i si ha d’actuar de lateral en defensa no és a temps per situar-se en la zona que li correspon i perd l’esquena, com ha succeït amb Rakitic aquest diumenge, però s’entén poc que Luis Enrique hagi optat per mantenir l’esquema amb victòria i amb el València jugant amb deu homes. El resultat diu que li ha sortit bé, però ara parlaríem d’una altra cosa si Munir o Cancelo haguessin estat encertats en les accions de la segona part. Un altre problema és la facilitat amb la qual l’equip blaugrana encaixa gols a pilota aturada. Des del partit de Lliga davant l’Atlètic, és a dir, coincidint amb el canvi d’esquema, el Barça ha concedit cinc gols en jugades d’estratègia.
