Món Esport
Les tres claus del Barça 4-0 Borussia
Andrés Iniesta, davant Korb, en el partit davant el Gladbach. | EFE

El Barça-Borussia era un partit teòricament intrascendent. Luis Enrique ja va avançar que la victòria li importava ben poc i, certament, els tres punts no haurien canviat res per a la classificació de la fase de grups de la Lliga de Campions. Però després de tres empats consecutius i de les crítiques pel joc col·lectiu practicat durant els últims mesos, el partit davant el Borussia Mönchengladbach agafava aires d’una trascendència extrema per les sensacions manifestades en els darrers compromisos i per alguns jugadors de manera individual. El duel a Alacant va deixar molt mal regust de boca -i una mala imatge- per l’actuació de futbolistes com Paco Alcácer, Arda Turan o Aleix Vidal, una percepció que es va accentuar durant el Barça-Madrid, sobretot al voltant del turc, que va acabar molt criticat per la falta comesa sobre Marcelo al darrer minut. Per a El Món, aquestes són les tres claus del partit d’aquest dimarts:

1. La connexió Messi-Iniesta

Els primers vint minuts d’Iniesta sobre el terreny de joc en el clàssic entre el Barça i el Reial Madrid no van ser un miratge. Amb el manxec sobre la gespa, l’equip blaugrana ha recuperat totes les virtuts ofensives d’un equip que semblava que havia oblidat la dinàmica del joc de posició. Amb Lionel Messi buscant-lo, contactant-hi i combinant-hi, el Barça ha millorat enormement el seu control de la situació i ha dut la iniciativa amb una bona circulació de pilota, ràpida i precisa, amb una constant mobilitat en la zona de tres quarts de camp i amb una participació més que destacable de Denis Suárez i André Gomes. El portuguès s’ha trobat còmode en una posició per la qual, inicialment, no va ser fitxat per Luis Enrique, però on ha demostrat galons i calma per gaudir de noranta minuts més que interessants. Però qui ha liderat la victòria han estat els capitans. El manxec i l’argentí s’han trobat per crear futbol ofensiu amb intel·ligència, desorganitzar una defensa tancada del seu rival i per posar pausa en moments d’acceleració del mateix Barça. 

 

2. El bon paper d’Aleix Vidal i Arda Turan

S’havien de reivindicar i ho han fet amb molta solvència. Aleix Vidal, amb molt poca feina en la parcel·la defensiva -ben solventada-, ha pogut demostrar la seva bona arribada a l’àrea i la seva transcendència en els últims metres amb diverses cabalgades fins la línia de fons, la gran majoria d’elles amb èxit. La seva passada final ha fet que Messi i Arda Turan hagin disposat de bones ocasions de gol, sobretot en benefici del turc, que n’ha pogut aprofitar una d’elles per definir a plaer des del punt de penal. Aleix ha utilitzat la seva velocitat i eficiència en la passada per fer créixer la seva imatge dins el terreny de joc i fer dubtar tothom al voltant de la seva poca continuïtat a la gespa. Pel que fa Arda, el d’Istanbul ha recordat, amb la seva actuació, que la seva posició ideal és la d’extrem esquerre. De la mateixa manera que va iniciar la temporada, amb Neymar Jr gaudint de les vacances després de disputar els Jocs Olímpics, Arda Turan s’ha exhibit a un nivell altíssim en una posició on ja va brillar en els partits davant el Sevilla -a la Supercopa- i el Betis, en la primera jornada de Lliga. Actiu en la construcció, sempre mostrant-se disponible per crear joc, el ‘7’ ha disputat un gran enfrontament i s’ha pogut endur la pilota a casa amb tres gols digne d’un bon davanter.

3. La lectura de Paco Alcácer

Tot i l’assistència a Arda Turan, en el quart gol del Barça, la sensació que torna a deixar Paco Alcácer és d’una inseguretat absoluta. El de Torrent s’ha ofert, ha participat en les jugades ofensives del seu equip, ha realitzat 25 passades (el doble de les habituals) i ha tingut dues bones opcions per estrenar-se com a golejador amb la samarreta del Barça. Però, més enllà de la manca de gol, gens preocupant -només cal recordar Luis Suárez-, Alcácer ha tornat a demostrar problemes d’entesa amb els seus companys i una poca comprensió del que succeeix al seu voltant que ja comença a ser preocupant. Els seus moviments són de nou típic, de golejador pertanyent a un equip amb voluntat de disposar d’un davanter centre estàtic. Les desmarcades són sempre cap a dins, mai cap a fora (cap a les bandes), i ni el mateix Messi l’ha sabut trobar en les oportunitats on ha volgut facilitar ocasions al valencià. Paco Alcácer té encara molt marge de millora però, de moment, segueix sense aprofitar els partits complets que Luis Enrique li ofereix.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa