Luis Enrique té clar que, per arribar en bones condicions als mesos finals de competició, ha d’aplicar tan sí com no tota una sèrie de rotacions que disminueixen la brillantor de l’equip. Davant l’Athletic Club, el Barça va tornar a practicar un futbol irregular i desordenat, un marc on Neymar Jr se sent el rei de la festa, amb carril per córrer i amb espais per fer aflorar la seva qualitat individual i on Ter Stegen va tornar a fer-se fort en les arribades del rival. Enmig del caos i del batibull, amb la pressió dels bascs dificultant la sortida de pilota dels blaugrana, els catalans van saber aprofitar l’efectivitat demostrada durant les últimes setmanes per golejar, sentir-se còmodes amb l’escenari i, fins i tot, traspassar la línia delicada de la substitució de Lionel Messi, un risc en etapes anteriors i amb el mateix entrenador. El Barça no va jugar bé, però va guanyar i arribarà en bones condicions a la tornada de les semifinals de la Copa del Rei davant l’Atlètic de Madrid, havent fet descansar Sergi Roberto, Jordi Alba, Suárez i Messi i amb la recuperació de Busquets i Iniesta a prop. Per a El Món, aquestes són les tres claus del partit d’aquest dissabte.

1. El caos i la manca de control

Ja és una costum però, no per això, deixa de sorprendre que el Barça hagi decidit prescindir del control al qual ens tenia habituats no fa massa mesos. Les rotacions, necessàries, impedeixen mantenir una certa estabilitat en el joc de l’equip i les proves amb diferents migcentres faciliten aquesta manca de solidesa a l’hora de plantejar la sortida de pilota. Poques ajudes, poques idees i molt embolic, sobretot quan el rival decideix pressionar les primeres línies de creació i els centrals no troben qui els acompanyi en la sortida. Aquest dissabte, tant Piqué com Umtiti van haver d’arriscar i van provocar arribades amb perill de l’Athletic, basades en la mala connexió entre la defensa i un mig del camp cada dia format per jugadors diferents, amb perfils molt particulars. Tampoc va estar encertat André Gomes, altra vegada situat al migcentre. El portuguès es va trobar desbordat per la pressió de l’Athletic i la seva calma, sovint interpretada com a parsimònia, no va ajudar l’equip a moure la pilota amb velocitat i amb pocs tocs. Com a dada, ahir el Barça va realitzar 506 passades, la meitat d’aquell bon partit davant el Borussia Mönchengladbach i una xifra molt per sota de la mitjana, propera a les 700.

 

2. L’actuació de Ter Stegen

Temps enrere, el porter del Barça havia de ser un home de fidel concentració perquè intervenia només dues vegades en noranta minuts. I en aquelles dues intervencions se li reclamaven totes les qualitats d’un porter d’elit: col·locació, reflexes, agilitat i valentia per imposar-se dins l’àrea. Totes aquestes virtuts moldejaven un porter perfecte per al Barça. Els dos darrers titulars, Claudio Bravo i Víctor Valdés, integraven aquestes facultats. Ara bé, el nou porter titular del club blaugrana és capaç d’assumir la tasca d’evitar un gol en un únic llançament, però també d’evitar-lo en cinc, sis o set arribades del rival. Així ho ha demostrat Marc-André ter Stegen en els darrers mesos de competició. Serè i amb una actitud freda, el porter alemany llueix sota els pals del Camp Nou i creix a mesura que l’equip conquereix títols i guardons. Aquest dissabte, tal i com feu diumenge passat al Villamarín, Ter Stegen va salvar el Barça de la foguera. Amb intervencions decisives, amb mans salvadores o volades de fotografia, l’alemany ha evitat que l’equip català tingués més dificultats per sumar punts a la Lliga.

3. Neymar Jr, desbocat entre les imprecisions

Si algú gaudeix amb els espais i el joc directe, aquest no és ningú més que Neymar Jr. El brasiler ve d’una lliga oberta, amb molts metres per còrrer i per demostrar qualitat tècnica sense l’obligació de fer circular la pilota ràpida en joc estàtic. Amb el gol encara per polir -no és una preocupació-, Neymar Jr se sent alliberat i potencia les seves qualitats quan obliga el rival a córrer cap enrere o a sortir-li al tall de manera precipitada, un fet que acaba provocant faltes perilloses i, fins i tot, penals. El davanter de la canarinha deixa futbolistes estirats al terra només amb moviments de cintura i és capaç de desbordar a gran velocitat abans d’efectuar una assistència precisa. En els darrers partits, amb l’equip nedant entre taurons i amb la pilota movent-se sense un sentit concret, Neymar Jr ha lluït com mai, tot i la manca de precisió davant la porteria contrària. Més desequilibrant, però menys golejador, a Neymar Jr se li ha de reconèixer una altra faceta, nova des que l’equip necessita ajudes en defensa. El brasiler ha demostrat ser capaç de lligar-se la manta al cap i sacrificar-se en la pressió i la contenció defensiva per tal que l’equip no pateixi amb els atacs rivals, un fet lloable que el converteix en una de les grans notícies d’aquest inici del 2017.



Més notícies

Nou comentari