Resten les setmanes més feixugues i més transcendentals de la temporada. El mes d’abril espera amb les urpes afilades i el Barça necessita que els seus futbolistes arribin al tram final del curs amb les cames fresques i la ment serena. Després d’una extraordinària primera part on l’equip blaugrana ha pogut golejar sense pietat l’Athletic Club, l’equip català ha aixecat el peu de l’accelerador i ha decidit dosificar forces pensant en els darrers mesos de competició. La segona part no passarà als annals de la història esportiva del Barça, però ha servit als de Valverde per descansar veient què queda per davant. Aquestes han estat, segons El Món, les tres claus del partit:
1. Dues parts totalment diferenciades
El Barça ha estat brillant en una primera part extraordinària. Ha superat l’Athletic en tot, en intensitat, en circulació de pilota, en clarividència en la creació, en la pressió en camp contrari i en velocitat de definició. De fet, l’equip basc no ha xutat a porteria fins la segona part. “En la primera part hem tingut més intensitat en la sortida i més determinació a l’hora d’anar endavant. Hem estat a un gran nivell”, ha manifestat Ernesto Valverde, que també ha admès la deixadesa del conjunt blaugrana en la segona part. L’Athletic ha fet un pas endavant i el Barça no ha estat capaç de mantenir el nivell de concentració i la precisió en la creació. “Hem aixecat el peu inconscientment”, ha admès l’entrenador culer. Tot i això, el descans i el poc patiment dels blaugrana ha permès els jugadors descarregar la pressió a les cames.
2. La perfecta interpretació de Rakitic
Substituir Sergio Busquets és impossible. La feina del migcampista de Badia és imprescindible per a tots els entrenadors que han passat pel Barça en els darrers vuit anys i la lectura que el pivot titular fa dels partits és única, tant en defensa -a l’hora de posicionar-se, anar al tall i pressionar el rival-, com en atac, essent el primer futbolista en iniciar la creació del joc incrustant-se entre els centrals en la sortida de pilota. Aquest diumenge, Ernesto Valverde ha decidit que Ivan Rakitic ocupés aquest rol, amb la difícil papereta que això significava. I el seu partit ha estat notable. Ha interpretat correctament l’inici de la pressió a l’Athletic i s’ha ofert en tot moment en la construcció de les jugades ofensives posicionant-se entre Piqué i Umtiti. El croat ha estat una peça clau, sobretot en la primera part, perquè el Barça realitzés uns minuts perfectes i sobrepassés el seu rival en tots els aspectes del joc. “Li posaria una nota altíssima. Ell ja ha jugat en aquesta posició més vegades i sabem que és un bon recanvi de Busquets. Se situa bé, ajuda al rival, té molt treball i fa una gran pressió després de pèrdua”, ha destacat Valverde.
3. El creixement de Dembélé
En els darrers tres partits -comptant el d’aquest diumenge-, Ousmane Dembélé ha participat decisivament en tres gols del Barça. A Màlaga, amb una assistència a Coutinho; davant el Chelsea, amb un golàs després d’una contra brillant; i avui contra l’Athletic Club, amb una nova última passada en el segon gol, obra de Lionel Messi. El pas endavant del francès és evident i l’associació amb els seus companys el fa créixer a nivell individual i col·lectiu, convertint-lo en un jugador determinant en els darrers metres. Fins i tot, Dembélé ja disposa d’una connexió especial amb Messi, el jugador que millor el pot integrar en la dinàmica ofensiva del Barça. Si l’argentí l’acull, l’extrem se sentirà més còmode. El mateix Valverde admet públicament aquesta evolució: “Té unes qualitats immenses i encara té molt marge de millora. Aquí està condicionat per com juguem nosaltres i varia en funció de si juguem amb un esquema o amb Leo i Luis al davant, on ha de fer feina de centrecampista. Amb això s’ha d’habituar. Ha fet passes importants en les últimes setmanes.”
