Excepcional partit -sobretot la primera part- d’un Barça que ha saltat a la gespa del Camp Nou conscient que, aquest diumenge, no podia fallar. Concentrat, intens, ben posicionat, creatiu i veloç en la circulació de pilota, els de Valverde han superat l’Atlètic de Madrid en tot. Un cop els madrilenys han decidit fer una passa endavant i fer patir els blaugrana, el Barça s’ha posat la granota de treball i ha sabut ser sòlid per aturar les embestides visitants a través d’un gran desplegament defensiu. Aquestes són, segons El Món, les tres claus:
1. Minimitzar l’Atlètic potenciant les grans virtuts
El Barça ha fet una de les millors primeres parts de la temporada. Juntament amb la del partit davant el Sevilla, els blaugrana han esclafat l’Atlètic de Madrid posant de manifest les seves millors qualitats. Pressionant des del primer instant, duent a terme una defensa col·lectiva de primer ordre, amb Sergi Roberto, Umtiti, Rakitic, Busquets, Suárez i Iniesta fent passes endavant per forçar les pèrdues de pilota en camp propi de l’Atlètic, el Barça ha treballat intensament per recuperar l’esfèrica en zones de perill. En la construcció, la titularitat de Coutinho acompanyant Messi i Suárez ha estat clau perquè els blaugrana fessin circular la pilota amb altíssima velocitat i amb frescor. Tot i les interrupcions forçades a través de les faltes, l’equip culer ha sabut desempallegar-se de la pressió movent la pilota per tot l’ample del camp. Els matalassers han perseguit ombres.
2. Saber patir quan les forces flaquegen
A Las Palmas, el Barça va fer figa en la segona part. Ho va fer també davant el Getafe i, tot i la victòria, a Ipurúa davant l’Eibar. L’acumulació de minuts dels deu habituals (més Coutinho, avui) pesa i, en una segona part on l’Atlètic de Madrid ha fet un pas endavant i s’ha situat en camp blaugrana, els de Valverde han sabut mantenir l’ordre defensiu i patir davant un equip físicament superior. El treball i el posicionament defensiu del mig del camp, així com dels laterals Sergi Roberto i Jordi Alba, continguts i menys presents en atac, han estat clau perquè els matalassers no generessin cap ocasió clara de gol.
3. L’enorme partit de Rakitic
En els darrers anys, l’aportació d’Ivan Rakitic al mig del camp del Barça es basava en un desplegament físic únic. Amb Luis Enrique es va convertir en titular indiscutible pel seu sacrifici, per ser un box to box extraordinari i per la seva capacitat de tancar espais en defensa multiplicant la seva presència a la gespa, adoptant les obligacions d’altres futbolistes com Messi. Però en el partit d’aquest diumenge, a més de completar totes aquestes funcions amb encert, ha llegit de la millor manera la pressió en camp contrari, ha liderat el pas endavant dels migcampistes per plantar-se a la parcel·la atlètica durant la primera part i ha estat el primer migcampista en associar-se amb els seus companys. Una actuació fantàstica del croat.
